Discutir:Illa

Lo contengut de la pagina non es disponible dins una autra lenga.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Autras discussions [+]
  • Supression -
  • Neutralitat -
  • Drech d'autor -
  • Article de qualitat -
  • Bon article -
  • Lutz sus -
  • De far -
  • Archius -
  • Traduccion

Lo mot iscla en provençau e niçard[Modificar lo còdi]

Aqueu mot es estat emplegat per d'escrivans provençaus per designar "una parcèla de tèrra completament enrodada d'aiga"; cf. Mistral: leis isclas d'Òr e Lafont: L'icòna dins l'iscla. Es un emplec literari.

Recampi aicí quauquei donadas lexicograficas subre lei sens d'aqueu mot en provençau e niçard, classadas per òrdre cronologic.

  • S. A. Pellas, Dictionnaire provençal et français, Avignon 1723.
    • Isclo: bruyère.
    • Ilo: île.
  • J. T. Avril, Dictionnaire provençal-français, Apt 1840.
    • Isclo: îlot. Petite île remplie d'arbres, d'arbrisseaux et de buissons au milieu d'un fleuve ou d'une rivière. —Bruyère, landes au bord d'un fleuve ou d'une rivière. Isclos de la Durenço: îlots et landes de la Durance.
  • S. J. Honnorat, Dictionnaire provençal-français. Digne, 1846-1847 (Simon Juda Onorat)
    • Iscla: on donne ce nom aux lieux couverts de buissons, d'osiers ou de petits arbrisseaux qui se trouvent le long des rivières, formant ou non des îles [sotalinhat per ieu].
    • Ila: île. Terre entourée de tous côtés des eaux de la mer, d'un lac ou d'une grande rivière.
  • F. Mistral, TDF
    • Isclo: île, v. ilo; alluvion, grève, terrain plat couvert de buissons et d'arbrisseaux qui se trouve le long des rivières. (...) Lis isclo de Durènço, les îlots, les grèves et oseraies de la Durance; lis isclo de l'estang de Berro, les îlots et grèves des bords de l'étang de Berre. (...); lis Isclo d'Or, nom poétique [sotalinhat per ieu] des îles d'Hières; titre d'un recueil de poésies provençales de F. Mistral (...).
    • Ilo: (...) Lis ilo d'Iero.
  • G. Castellana, Dictionnaire niçois-français, Nice, 1947.
    • Iscla: iscle. Nous traduisons par ce terme, faute d'équivalent exact en français (...). Il désigne la végétation spontanée qui croît au bord des cours d'eau, chêne ou troène, joncs, etc. (...) Le mot désigne aussi la végétation provoquée, ou son emplacement, aux mêmes endroits (...). Mais de toute façon, les iscles ne sont pas des îles [sotalinhat per ieu].
  • J. Fettuciari, G. Martin, J. Pietri, Dictionnaire provençal-français, Escomessa e Seccion provençala de l'IEO, 2003.
    • Iscla: ripisylve, végétation des rives et atterrissements sableux des cours d'eaux | île sur rivière [v. illa].

--Vivarés 19 de febrièr de 2009 a 11:56 (UTC)

Adishatz Vivarés,

me senteshi vertaderament e sincerament pec per'mor non compreni pas quin concluser atau : donc en provençau iscla o illa ?

--Lembeye 19 de febrièr de 2009 a 12:47 (UTC)

Segon çò qu'ai comprés es puslèu illa per île e iscla per îlot, subretot segon Catellana amb les iscles ne sont pas des îles Mertyl 19 de febrièr de 2009 a 13:34 (UTC)
Normalament, es illa (cf. Mistral: Lis ilo d'Iero, en nòrma classica: Leis illas d'Ieras). Iscla designa premierament la vegetacion dei ribas de rius, e mai dei terrens qu'emergisson de l'aiga (ripisylve en francés scientific), e eventualament leis illas d'un riu; lo sens de "parcèla de tèrra completament enrodada d'aiga" atribuit a iscla es, segon Mistral, un emplec "poetic" (que diriáu "forçat").
--Vivarés 19 de febrièr de 2009 a 14:17 (UTC)

Qualques elements de mai...[Modificar lo còdi]

Adieu e bona annada a totes,
L'afar es en realitat plan mai complicat que çò qu'es estat dich abans... 1) Quina es doncas l'etimologia d'iscla? 2) Quinas islas (ieu emplegui isla perdon pels "puristas"!) se pòdon trobar dins l'Occitània non litorala (a mai sul litoral n'avèm pas gaire...)? 3) Ont son las atestacions medievalas per justificar la grafia illa vist que lo provençal pronóncia pas mai la geminada, qual pòt atestar qu'es pas un manlèu del francés (vos aconselhi de legir lo Diccionari Català-Valencià-Balear: http://dcvb.iecat.net/ qu'i veiretz que lo catalan, lenga dominada sonque a partir del sègle XVI, coneis tanben lo castelhanisme *isla).
Per pas vos far patir gaire vos dirai que l'etimologia discla es, pro curiosament, INSULA... que donèt (per fòrça) isla (veire Vida de Sant Onorat o «E venc se amoillerar à l’Isla de Venaissi en Proensa» e encara dins lo nom del trobador Jordan de l'Isla de Venaissi (la supausada Illa de Sòrgue). Aquel isla de mal prononciar donèt probable lo tipe amb un enfortiment consonantic iscla (avèm mascle e mesclar, lo francés mâle et mêler), ilha (plan present en Lengadòc), irla o ièrla (amb rotacisme de -s-) e tanben mas mai rarament aparentament, a mon vejaire, la forma amb assimilacion illa (que graficament pòt èsser l'equivalent a mai dilha segon l'epòca). La primièra dificultat pro logica (que deuriá almens far chifrar los matematicians) es cossí se pòt aver a l'encòp doas evolucions diferentas doncas iscla e illa a partir d'una sola etimologia INSULA... Per tal d'o explicar se podriá pensar 1) qu'un dels dos es estat manlevat a una autra varietat o 2) qu'un dels dos es un cultisme. Lo problèma amb la segonda ipotèsi es qu'avèm tanben los cultismes en occitan (coma en italian isola qu'a remplaçat ischia) amb las formas isola o nisola e doncas illa o iscla per encausa de son evolucion avançada ne pòdon pas èsser.
L'autre element favorable a isla es qu'es la forma preferida, a mon vejaire, dins l'airal gascon e lemosin (e probable dins las Valadas) e qu'es la forma mai pròcha d'iscla, e quilla es una evolucion segondària disla. Aquí qualques elements per soscar senon Bona Annada a totes tornarmai! Adieussiatz! Capsot (d) 9 genièr de 2010 a 18.45 (UTC)[respon]

Emplega de tèrme[Modificar lo còdi]

Bonjorn a totes, L'occitan occidental coma lo catalan preferís la forma «illa», excepcion del provençal, per defaut a «isla» en gascon. En occitan referencial e purista, la forma culte es «ísola», que s'escriu eventualament «isola» (preferir la primièra grafia). Notam qu'existís tot un mont de variantas eissidas de la prononciacion de cada dialècte. Coralament, Lhanars (d)