Demografia d'Islàndia
La populacion islandesa es estimada a 320 000 per 2012. Sa populacion demòra relativament omogèna mas sa principala caracteristica es lo manten d'un feconditat superiora a 2 enfants per femna, çò que demòra a l'ora d'ara excepcional en Euròpa occidentala.
Somari
Demografia istorica[modificar | modificar la font]
Lo poblament de l'Islàndia es recent. Data de 874, quand arribèron los primièrs Vikings. Se desvolopèt rapidament e s'estima que i aviá 30 000 estajants vèrs l'an 1000.
Fins a 1900, la populacion varièt de 30 000 a 70 000 segon las epòcas, los cambiaments climatics e las activitats volcanicas. Entre l'an 1000 e 1900, las migracions foguèron del tot segondàrias, es tot escàs se qualques Norvegians o Daneses s'installèron. I aguèt tanben una emigracion, sobretot al sègle 19, cap a l'America, Danemarc e mai Groenland.
Lo sègle 20 contrasta per son evolucion excepcionala. La populacion quadruplèt coma resultat d'una feconditat relativament nauta. Dempuèi 20 ans, una partida del créis es deguda a l'immigracion.
De 78 000 en 1900, la populacion passèt a 143 000 en 1950 e 281 000 en 2000.
Prospectivas[modificar | modificar la font]
Las projeccion de l'ONU http://www.un.org/esa/population/publications/worldageing19502050/pdf/110icela.pdf envisatjan 333 000 estatjants.
L'institut d'estatisticas islandés (Hagstofa Íslands) http://www.hagstofa.is/ es mai optimista amb una varianta baissa gaireben a 391 000 e una nauta un pauc jos 461 000.
La crisi economica e la natalitat actuala daissan pensar puslèu una evolucion cap als 375 000 per 2050.
Situacion actuala[modificar | modificar la font]
Tot ben que siá demest los païses de la feconditat mai nauta d'Euròpa, Islàndia a pas pogut defugir la reduccion d'aquela dempuèi las 1970s. Çaquelà la natalitat demòra, fins ara, sufisenta per assegurar l'estabilitat de la populacion e mai qualques gasanhs.
| Annada | Taus de Natalitat (per mila) | Taus de Mortalitat (per mila) | Créis natural (per mila) |
|---|---|---|---|
| 1900 | 28,6 | 19,8 | 8,8 |
| 1950 | 28,7 | 7,9 | 20,8 |
| 1960 | 28,0 | 6,6 | 21,4 |
| 1970 | 19,7 | 7,1 | 12,6 |
| 1980 | 19,8 | 6,7 | 13,1 |
| 1990 | 18,7 | 6,7 | 12 |
| 2000 | 15,3 | 6,5 | 8,8 |
| 2010 | 15,5 | 6,4 | 9,1 |
Composicion etnica, linguistica e religiosa[modificar | modificar la font]
Islàndia es basicament un païs qu'a pas qu'una sola nacionalitat, l'islandesa. Aquò es degut a l'isolament relatiu de l'isla e l'istòria de son poblament. A l'origina los Islandeses son una mescla d'Escandinaus e de Cèltas (aqueles foguèron subretot aduches ailà coma esclaus). Ara, la situacion a un pauc cambiat amb l'arribada de forastièrs.
Forestièrs[modificar | modificar la font]
Aqueles son 20 957 al primièr de genièr de 2012 (6,59% de la populacion totala). Los principalas comunautats son:
- Polacs 9049
- Lituanians 1605
- Alemands 919
- Daneses 900
- Letonians 673
- Britannics 600
- Filipins 582
- Tailandeses 526
- autres 6 103
Oficialament, i a 295 Franceses inscriches sus las listas del Consulat.
Religion[modificar | modificar la font]
Tradicionalament la religion dominanta es la Glèisa d'Islàndia (protestanta luterana). En 1900, èra la religion proclamada per 99% de la populacion nativa.
Sas posicions se son pasmens aflaquidas en seguida d'un triple movement:
- l'aparicion e los dinamisme d'autras confessions (especialament lo catolicisme praticat pels Polacs).
- la multiplicacion e l'aparicion d'autras glèisas protestantas.
- La secularizacion de la societat
A l'ora d'ara (01/01/2012) òm tròba aital:
- Glèisa d'Islàndia 76,8%
- Catolics 3,3%
- Ortodòxes 0,2%
- Autres protestants 8,2%
- Boddhistas 0,3%
- Islam 0,2%
- Bahai 0,1%
- sensa o autra sensa declaracion 10,9%
Ressorgas[modificar | modificar la font]
Lo site de l'ofici de las estatisticas d'islàndia es una excellenta ressorga. Çaquelà las estatisticas de demografia istorica anteriorias a 1900 fan sofracha.
Aicí lo ligam [1]:
