Demografia d'Islàndia
La populacion islandesa es estimada a 369 000 per 2021.
Dempuèi las annadas 2000, Islàndia coneis una immigracion de massa qu'a modificat lo paisatge uman de l'illa, autrescòps plan omogenèa etnicament.
Demorat longtemps un país plan fertil d'Euròpa, es a l'ora d'ara passat jol nivèl de renovèlament de la populacion emai se manten una feconditat superiora a 1,7 enfants per femna, çò que fa encara d'Islàndia un dels países mai fecond d'Euròpa occidentala.
Demografia istorica[modificar | modificar la font]
Lo poblament d'Islàndia es recent. Data de 874, quand arribèron los primièrs Vikings. Se desvolopèt rapidament e s'estima que i aviá 30 000 estajants vèrs l'an 1000.
Fins a 1900, la populacion varièt de 30 000 a 70 000 segon las epòcas, los cambiaments climatics e las activitats volcanicas. Entre l'an 1000 e 1900, las migracions foguèron del tot segondàrias, es tot escàs se qualques Norvegians o Daneses s'i installèron. I aguèt tanben una emigracion, sobretot al sègle 19, cap a l'America, Danemarc e mai Groenlàndia.
Lo sègle 20 contrasta per son evolucion excepcionala. La populacion quadruplèt coma resultat d'una feconditat relativament nauta (quasi 4 enfants per femna fins a las annadas 1960). Dempuèi 20 ans, una partida del créis es deguda a l'immigracion.
De 78 000 en 1900, la populacion passèt a 143 000 en 1950 e 281 000 en 2000.
Prospectivas[modificar | modificar la font]
Las projeccion de l'ONU http://www.un.org/esa/population/publications/worldageing19502050/pdf/110icela.pdf envisatjan 333 000 estatjants per 2050.
L'Institut d'Estatisticas Islandés (Hagstofa Íslands) http://www.hagstofa.is/ es mai optimista amb una varianta baissa gaireben a 391 000 e una nauta un pauc jos 461 000.
La crisi economica e la natalitat actuala daissan pensar puslèu una evolucion cap als 375 000 per 2050.
Situacion actuala[modificar | modificar la font]
Tot ben que siá demest los païses de la feconditat mai nauta d'Euròpa, Islàndia a pas pogut defugir la reduccion d'aquela dempuèi las 1970s. Çaquelà la natalitat demòra, fins ara, sufisenta per assegurar l'estabilitat de la populacion a cort e mejan tèrme. La natalitat contunha pasmens sa baissa seculara, e se la tendéncia se perseguís la populacion poiriá s'amermar abans 2050.
| Annada | Taus de Natalitat (per mila) | Taus de Mortalitat (per mila) | Créis natural (per mila) |
|---|---|---|---|
| 1900 | 28,6 | 19,8 | 8,8 |
| 1950 | 28,7 | 7,9 | 20,8 |
| 1960 | 28,0 | 6,6 | 21,4 |
| 1970 | 19,7 | 7,1 | 12,6 |
| 1980 | 19,8 | 6,7 | 13,1 |
| 1990 | 18,7 | 6,7 | 12 |
| 2000 | 15,3 | 6,5 | 8,8 |
| 2010 | 15,5 | 6,4 | 9,1 |
| 2020 | 12,5 | 6,3 | 6,2 |
Composicion etnica, linguistica e religiosa[modificar | modificar la font]
Islàndia es basicament un païs qu'a pas qu'una sola nacionalitat, l'islandesa. Aquò es degut a l'isolament relatiu de l'isla e a l'istòria de son poblament. A l'origina los Islandeses son una mescla d'Escandinaus e de Cèltas (cal notar qu'aicestes foguèron subretot aduches ailà coma esclaus). Pendent mai de 1 000 ans, e fins a las annadas 1970, la sola minoritat significativa èra la dels Daneses que representavan a l'entorn de 1%.
Ara, la situacion a cambiat amb l'arribada de nombroses immigrants. Es un fenomèn unic dempuèi la creacion de l'Estat islandés, es lo primièr còp de son istòria qu'Islàndia es acarada a una immigracion de massa.
L'immigracion s'es refortida dins las annadas 2010, en 2012 i aviá 20 957 immigrants e en 2019, 61 401. La crisi sanitara del covid a mes un tèrme al fenomèn e lo 1r octòbre 2021 èran estimats a 57.126 siá 15,5% de la populacion.
Estrangièrs e immigracion[modificar | modificar la font]
Aquestes èran 20 957 al primièr de genièr de 2012 (6,59% de la populacion totala). Los principalas comunautats èran a aquela data:
- Polacs 9049
- Lituanians 1605
- Alemands 919
- Daneses 900
- Letonians 673
- Britannics 600
- Filipins 582
- Tailandeses 526
- Autres 6 103
Oficialament, i aviá 295 ciutadans franceses inscriches sus las listas del Consulat a la meteissa data.
Lengas[modificar | modificar la font]
L'islandés es la lenga mairala de quasi totes los ciutadans islandeses (aicestes representan environ 84% de la populacion). Es tanben una lenga segonda per una part dels immigrants.
En 2020, la segonda lenga mairala d'Islàndia es lo polonés (environ 5% de la populacion totala). L'anglés, amb mai de 4 200 locutors de lenga mairala (1,2%) es la tresena lenga, davant lo danés e sos 4 000 locutors (1,1%).
L'anglés, e tanben lo danés, son las lengas estrangièras mai emplegadas e son obligatòrias a l'escòla.
Religion[modificar | modificar la font]
Tradicionalament la religion dominanta es la Glèisa d'Islàndia (protestanta luterana). En 1900, èra la religion proclamada per 99% de la populacion nativa.
Sas posicions se son pasmens aflaquidas en seguida d'un triple movement:
- l'aparicion e los dinamisme d'autras confessions (especialament lo catolicisme praticat pels Polacs).
- la multiplicacion e l'aparicion d'autras glèisas protestantas.
- La secularizacion de la societat
Lo 01/01/2012 òm trobava aital:
- Glèisa d'Islàndia 76,8%
- Catolics 3,3%
- Ortodòxes 0,2%
- Autres protestants 8,2%
- Bodistas 0,3%
- Islam 0,2%
- Bahai 0,1%
- Sensa religion o autra religion sens declaracion 10,9%
Ressorgas[modificar | modificar la font]
Lo site de l'ofici de las estatisticas d'islàndia es una excellenta ressorga. Çaquelà las estatisticas de demografia istorica anteriorias a 1900 fan sofracha.
Aicí lo ligam [1]: