Demografia d'Islàndia

La populacion islandesa es estimada a 320 000 per 2012. Sa populacion demòra relativament omogèna mas sa principala caracteristica es lo manten d'un feconditat superiora a 2 enfants per femna, çò que demòra a l'ora d'ara excepcional en Euròpa occidentala.

Demografia istorica

Lo poblament de l'Islàndia es recent. Data de 874, quand arribèron los primièrs Vikings. Se desvolopèt rapidament e s'estima que i aviá 30 000 estajants vèrs l'an 1000.

Fins a 1900, la populacion varièt de 30 000 a 70 000 segon las epòcas, los cambiaments climatics e las activitats volcanicas. Entre l'an 1000 e 1900, las migracions foguèron del tot segondàrias, es tot escàs se qualques Norvegians o Daneses s'installèron. I aguèt tanben una emigracion, sobretot al sègle 19, cap a l'America, Danemarc e mai Groenland.

Lo sègle 20 contrasta per son evolucion excepcionala. La populacion quadruplèt coma resultat d'una feconditat relativament nauta. Dempuèi 20 ans, una partida del créis es deguda a l'immigracion.

De 78 000 en 1900, la populacion passèt a 143 000 en 1950 e 281 000 en 2000.

Prospectivas

Las projeccion de l'ONU http://www.un.org/esa/population/publications/worldageing19502050/pdf/110icela.pdf envisatjan 333 000 estatjants.

L'institut d'estatisticas islandés (Hagstofa Íslands) http://www.hagstofa.is/ es mai optimista amb una varianta baissa gaireben a 391 000 e una nauta un pauc jos 461 000.

La crisi economica e la natalitat actuala daissan pensar puslèu una evolucion cap als 375 000 per 2050.

Situacion actuala

Tot ben que siá demest los païses de la feconditat mai nauta d'Euròpa, Islàndia a pas pogut defugir la reduccion d'aquela dempuèi las 1970s. Çaquelà la natalitat demòra, fins ara, sufisenta per assegurar l'estabilitat de la populacion e mai qualques gasanhs.

Annada	Taus de Natalitat (per mila)	Taus de Mortalitat (per mila)	Créis natural (per mila)
1900	28,6	19,8	8,8
1950	28,7	7,9	20,8
1960	28,0	6,6	21,4
1970	19,7	7,1	12,6
1980	19,8	6,7	13,1
1990	18,7	6,7	12
2000	15,3	6,5	8,8
2010	15,5	6,4	9,1

Composicion etnica, linguistica e religiosa

Islàndia es basicament un païs qu'a pas qu'una sola nacionalitat, l'islandesa. Aquò es degut a l'isolament relatiu de l'isla e l'istòria de son poblament. A l'origina los Islandeses son una mescla d'Escandinaus e de Cèltas (aqueles foguèron subretot aduches ailà coma esclaus). Ara, la situacion a un pauc cambiat amb l'arribada de forastièrs.

Forestièrs

Aqueles son 20 957 al primièr de genièr de 2012 (6,59% de la populacion totala). Los principalas comunautats son:

- Polacs 9049

- Lituanians 1605

- Alemands 919

- Daneses 900

- Letonians 673

- Britannics 600

- Filipins 582

- Tailandeses 526

- autres 6 103

Oficialament, i a 295 Franceses inscriches sus las listas del Consulat.

Religion

Tradicionalament la religion dominanta es la Glèisa d'Islàndia (protestanta luterana). En 1900, èra la religion proclamada per 99% de la populacion nativa.

Sas posicions se son pasmens aflaquidas en seguida d'un triple movement:

- l'aparicion e los dinamisme d'autras confessions (especialament lo catolicisme praticat pels Polacs).

- la multiplicacion e l'aparicion d'autras glèisas protestantas.

- La secularizacion de la societat

A l'ora d'ara (01/01/2012) òm tròba aital:

- Glèisa d'Islàndia 76,8%

- Catolics 3,3%

- Ortodòxes 0,2%

- Autres protestants 8,2%

- Boddhistas 0,3%

- Islam 0,2%

- Bahai 0,1%

- sensa o autra sensa declaracion 10,9%

Ressorgas

Lo site de l'ofici de las estatisticas d'islàndia es una excellenta ressorga. Çaquelà las estatisticas de demografia istorica anteriorias a 1900 fan sofracha.

Aicí lo ligam [1]: