Defensa francesa
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Defensa francesa. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La defensa francesa es una dubertura au jòc d'escacs. Es caracterizada per lei còps iniciaus 1. e4 e6. Se contunia generalament per 2. d4 d5 que constituís la partida francesa. L'idèa generala d'aquela defensa per lei negres es de contestar la dominacion blanca dau centre de l'escaquier per l'installacion d'un pion sus la casa d5, sostengut per lo pion e6, e en atacant lo pion blanc d4 per l'avançada c7-c5. Pasmens, lei negres an un desavantatge estrategic en causa dau fòl dei carrèus blancs qu'es blocat en c8 per lei pions e6 e d5. En fàcia d'aquela pression, lei blancs an divèrsei possibilitats coma lo mantenement de la tension (per 3. Cc3 o 3. Cd2), l'avançada dau pion e4 en e5 (varianta d'avança) o lo cambi en d5 (varianta de cambi).
Istòria
[modificar | Modificar lo còdi]La defensa francesa dèu son nom a una partida joagada per correspondéncia entre lei vilas de París e de Londres en 1834. Jacques Chamouillet, un jogaire de la còla parisenca capitèt de convéncer sei partenaris d'adoptar aquela defensa. Pasmens, d'ocurréncias pus vièlhas son atestadas.
La defensa francesa recebèt pauc d'atencion durant lo sègle XIX car èra considerada coma una dubertura febla e sensa interès. Lo premier jogaire de remarca que l'estudièt foguèt probablament l'Ongrés Géza Maróczy (1870-1951) que l'adoptèt per respòndre a la dubertura 1. e4. Sei premiers teoricians principaus son Mikhail Botvinnik (1911-1995), Viktor Korchnoi (1931-2016), Akiba Rubinstein (1882-1961), Aron Nimzowitsch (1886-1935), Tigran Petrosian (1929-1984), Lev Psakhis (nascut en 1952), Wolfgang Uhlmann (1935-2020), Rafael Vaganian (nascut en 1951). Uei, es subretot utilizada per Evgeny Bareev, Alexey Dreev, Mikhail Gurevich, Alexander Khalifman, Smbat Lputian, Alexander Morozevich, Teimour Radjabov, Nigel Short, Gata Kamsky e Yury Shulman.
Variantas principalas
[modificar | Modificar lo còdi]Varianta Winaver
[modificar | Modificar lo còdi]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Defensa francesa varianta Winaver. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La varianta Winaver (ò defensa Nimzowitsch) es caracterizada per lei còps 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cc3 Fb4. Lei blancs an un cavalier tancat sus la casa c3 e pèrdon la possibilitat d'avançar son pion en c3 per estabilizar la posicion de son pion d4. Pasmens, aquela varianta presenta de variantas nombrosas e sovent perilhosas per lei negres.
Granda linha de la Winaver
[modificar | Modificar lo còdi]La granda linha de la Winawer s'obtèn per lei còps 4.e5 c5 5.a3. Permet de crear una formacion de pions que sarra lo jòc. Es una varianta complèxa. D'efiech, l'impossibilitat d'avançar lo pion de la colona c demanda de desvolopar lo jòc dins d'autreis endrechs de l'escaquier. De mai, la partença dau fòl f8 afeblís la casa g7, çò que permet a la dama blanca de se plaçar en g4 per i rebutar lei menaças negras còntra l'ala dama. De son caire, lei negres aprofichan alora l'afebliment dau pion d4 per l'atacar dirèctament.
Lei variantas pus frequentas son alora :
- 5... Fxc3 6. bxc3 : lei negres cambian son fòl en c3 per i crear de pions doblats.
- 6... Dc7 7.Dg4 que permet ai negres de menaçar l'estructura blanca de l'ala dama qu'es ja ben afeblida.
- 6... Ce7 7.Dg4 que permet ai negres de desvolopar son ala rèi avans d'aprofichar pus tard l'afebliment de l'ala dama blanca.
- Dins lei dos cas, la respònsa blanca es 7.Dg4 que permet d'atacar la feblessa negra en g7.
- 5... Fa5 6.b4 qu'es dicha varianta armèni. Lei blancs sacrifican son pion de la colona b per eliminar la fixaxion e durbir la colona b.
- 5... Fxc3 6. bxc3 : lei negres cambian son fòl en c3 per i crear de pions doblats.
Autrei seguidas possiblas de la varianta Winaver
[modificar | Modificar lo còdi]Leis autrei seguidas possiblas de la varianta Winaver son :
- 4.Cge2 que mena au sacrifici dau pion e4 (gambit Alekhine-Maroczy).
- 4.exd5 que permet de reglar lo problema dau pion e4 mai permet la liberacion dau fòl negre c8.
- 4.Fd2 (varianta Fingerslip).
- 4. a3 (gambit Winckelmann-Riemer).
- 4. Dg4 qu'assaia d'aprofichar la sortida dau fòl f8 per atacar l'ala rèi dei negres gràcias a una sortida precòça de la dama blanca.
Varianta Tarrasch
[modificar | Modificar lo còdi]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Defensa francesa varianta Tarrasch. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La varianta Tarrasch es caracterizada per lei còps 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cd2. Pòrta lo nom de Siegbert Tarrasch (1862-1934) e foguèt fòrça utilizada per Anatoli Karpov (nascut en 1951). L'objectiu d'aquela varianta es de defugir lei complicacions de la varianta Winaver.
3... c5
[modificar | Modificar lo còdi]Dins aquela varianta, lo còp naturau per lei blancs 4.c3 es considerat coma una fauta car lei negres pòdon respòndre amb 4...cxd4 5.cxd4 Cc6, çò que mena a establir una pression fòrta sus lo pion d4. Lei blancs pòdon se defendre amb Cgf3 ò en assaiant d'isolar lo pion d dei negres per exd5. Una varianta classica es 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cd2 c5 4.exd5 exd5 5.Cgf3 Cc6 6.Fb5 Fd6 7.dxc5 Fxc5 8.o-o Cge7 9.Cb3 Fd6. Aquò permet ai negres d'obtenir un jòc pus liure en cambi de l'aparicion d'un pion isolat dins la colona d.
3...Cf6
[modificar | Modificar lo còdi]Dins aquela varianta, lei blancs dèvon expulsar lo cavalier negre per obtenir mai d'espaci, çò que mena au còp e5. Lei negres son alora obligats de retirar sa pèça en d7 e lei blancs pòdon perseguir per Fd3 que li permet de plaçar son fòl sus una bòna diagonala. Per lei negres, la seguida consistís a aumentar la pression còntra lo pion d4 en jogant c5, Cc6 e Db6. Per lei blancs, lei possibilitats d'atacar se tròban en c3, Ce2 e Cf3.
3... Fe7, 3... a6 e 3... h6
[modificar | Modificar lo còdi]Aquel ensemble de variantas permet ai negres d'esperar lei premiereis etapas dau desvolopament dau jòc per revelar son plan. Conoisson una popularitat creissenta dempuei leis ans 1990. La pus frequenta es 3... Fe7 qu'es dicha varianta Morozevich.
3... dxe4
[modificar | Modificar lo còdi]Dicha varianta Rubinstein, aquela configuracion pòu tanben s'obtenir après 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cc3 dxe4. Es considerada coma una varianta solida e passiva qu'es de còps utilizada per obtenir una partida nulla.
Varianta d'avança
[modificar | Modificar lo còdi]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Defensa francesa varianta d'avança. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La varianta d'avança es caracterizada per lei còps 1.e4 e6 2.d4 d5 3.e5. Permet de formar una cadena de pions que sarra lo jòc. Per lei negres, leis objectius son alora de contestar la possession dau centre en atacant la basa de la cadena blanca per de còps coma c7-c5, Cb8-c6,Dd8-b6, Cg8-h6 seguit de Ch6-f5, de cambiar lei fòls dei casas blancas e de desvolopar lo jòc de l'ala dama. Per lei blancs, es possible de defendre lo contraròtle de la casa d4, de desvolopar son avantatge sus l'ala rèi, d'aprofichar l'impossibilitat dei blancs de plaçar un cavalier sus la casa f6, d'avançar un pion en f5 per afeblir mai l'estructura negra gràcias a una avançada en f6 ò realizar un cambi en e6 per i crear una feblessa duradissa dins l'estructura negra.
Varianta classica
[modificar | Modificar lo còdi]La varianta classica s'obtèn après lei còps 1.e4 e6 2.d4 d5 3.Cc3 Cf6. Lei blancs perseguisson per 4.Fg5 Fe7 5.e5 Cfd7 6.h4 Fxg5 7.hxg5 Dxg5 (ataca Alekhine-Chatard) que li permèton d'obtenir un pichon avantatge.
Varianta de cambis
[modificar | Modificar lo còdi]La varianta de cambis es obtenguda après lei còps 1.e4 e6 2.d4 d5 3.exd5 exd5. Es pauc utilizada car es considerada coma pauc interessenta per lei blancs.
Annèxs
[modificar | Modificar lo còdi]Liames intèrnes
[modificar | Modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- (fr) Viatcheslav Eingorn, Valentin Bogdanov e François-Xavier Priour, La Française expliquée, Olibris, 2008.