Contenedor

Contenedors de 40 pès als terminal Port Elizabeth dins lo New Jersey.

Pòrtacontenedors a Copenaga.

Estocatge de contenedors de 20 pès dins lo pòrt del Havre, Sèina-Maritima.

Empilament de contenedors, amb unes refrigerats, sus un pòrtacontenedors.

Dins lo domèni del transpòrt, un contenedor (var. conteneire, conteneder) (container en anglés) es un caisson metallic parallelepipedic concebut pel transpòrt de merças per diferents mòdes de transpòrt. Sas dimensions foguèron normalizadas al nivèl internacional. Es dotat a cada caires de pèças de prension permetent de l'arrimar e de lo transbordar d'un veïcul a l'autre. Fa partit de la categoria de las UTI (« unitats de transpòrt intermodal »), coma las caissas mobilas e de semiremòrcas. Permet atal de demesir los temps de rompedura de carga e de transbordament. Aquestas adaptacions especificas facilitan las operacions de « mesa en bóstia » e de voidatge.

Segon la norma ISO (Organizacion internacionala de normalizacion) etablida en 1967, i a tres grandas serias de contenedors que la longor es respectivament de 20 pès, 30 pès (9,14 m) e 40 pès. Totes los contenedors d'aquestas serias an la mèsme largor, 8 pès (243,84 cm), çò que permèt lo desvolopament dels naviris pòrtacontenedors, mas aquesta largor sufís pas en general per transportar de front doas paletas normalizadasées (1 200 mm × 800 mm) dins lo sens de lor longor, ni tres dins lo sens de lor largor. Es perque las caissas mobilas (que las dimensions lo permeton) cenguèron un grand vam en Euròpa.

Lo devolopament del contenedor es estrechament ligat a aqueste dels escambis internacionals per via maritima, subretot de produchs manufacturats. Las estatisticas de transpòrt intermodal son sovent estimadas en unitats « EVP », o « equivalent vint pès ». Los primièrs cargos 8 500 EVP dintrèron en servici al començament de las annadas 2000 e lors talha e capacitat contunhèron de créisser. Los sièis mai grands (pabalhon de Hong Kong) an una capcitat de 21 413 EVP seguit pel CMA CGM Antoine de Saint Exupery (pabelhon de França) amb una capacitat de 20 600 EVP.

Los màger fabricants de contenedors son doas societats chinesas: CIMC que ten la mitat del mercat mondial amb 1,2 milion d'unitats produchas en 2004 (contra 70 000 en 1994) e Singama. Un contenedor simple de 20 pès costava en 2007 unes 1 400 èuros, per una durada de vida de 15 ans.

Istòria

Levat unas primièras experiéncias que foguèron pas generalizadas, lo principi del contenedor foguèt inventat en 1956 per Malcom McLean, un transportaire rotièr american, que pensava que lo transbordament de merças al pes èra tròp long. Confrontat amb sa societat McLean Trucking Co a la saturacion dels transpòrts sus la còsta èst dels Estats Units d'America, adapta quatre naviris per transportar des remòrcas de camions per via maritima, en cargant dirèctament lo camion e sa remòrca sus la nau. Fàcia al succès de l'experiéncia, decidís de desolidarizar « la caissa » contenent las merças del chassís de la remòrca, fasent naísser lo « contenedor ». Son invencion demorèt localizada per l'utilizacion a la còsta èst dels EUA pendent detz ans, puèi passèt l'Atlantic en 1966 e coneguèt una creissença fulgurante. Mas cal esperar la guèrra del Vietnam, qu'obligava l'armada americana a desplaçar de massas importantas de merças d'America cap en Asia, per que la demanda venga pro importanta e que son invencion se generaliza, e quitament lo començament de las annadas 1980 per que l'estandard de McLean siá utilizat a l'escala mondiala.

En efièch, lo desvelopament, e l'atot màger, del transpòrt de contenedors es ligat a l'estandardizacion. Doas companhiás, Sea-Land Service, fondada per McLean, e Matson Navigation, establiguèron a partir de las annadas 1960 la lors talhas de contenedors, respectivament 35 pès e 24 pès. L'American National Standards Institute (ASA) fixèt enseguida las longors a 10, 20, 30 e 40 pès per una nautor e una largor de 2,44 m. L'ISO fixèt enseguida d'estandards mondials. Atal, las mesuras sempre foguèron fixadas en pès. Le comitat ISO TC-104 prenguèt lo relais per definir las dimensions, materials, constrenchas, etc., aplicadas als contenedors, donadas dins las nòrmas ISO 1496-1 (1990) e ISO 668 (1995).

Pasmens, las dimensions dels contenedors se trapan incompatiblas amb aquestas dels entrepauses e amb lo biais que los camions son cargats, alara son utilizat pas que pel transpòrt maritima e ferroviari. De projèctes son en cors, als EUA amb l'ajuda de la National Science Foundation o dins l'Union europèa (projècte Modulushca), per inventar ds contenedors podent s'adaptar tanben al transpòrt rotier e atal favorizar lo transpòrt combinat ralh-rota. Aquestes projèctes son assemblats dins lo Physical Internet Initiative .

Atots e limitas

• Los atouts son nombroses, çò qu'explica son desvelopament prodigiós après la Segonda Guèrra mondiala:
  • melhora proteccion de la merça – contra las avarias e los panatòris – fasent baissar las primas d'assegurança;
  • possibilitats de ligams de pòrta a pòrta sens rompadura de carga de la quita merça;
  • rapiditat de transbordament;
  • economias suls embalatges, sus la manutencion, l'estocatge ;
  • possibilitats d'identificacion e de seguida logistica.

• Los punts febles son coneguts:
  • investiment inicial carestiós a la crompa mas i a de possibilitats de locacion;
  • necessitat d'entreten regular (rovilh, pintura, marcatge…) o adobatge (flancs, varrolhatge de las pòrtas, pèças als caires…) ;
  • cost dels retorns a vuèg sus unes ligams;
  • normalizacion de las dimensions que tend a se destandardizar;
  • necessitat, a vegada, de pagar d'entrepresas especializadas per l'empliment, la fumigacion, lo tractament fitosanitari… ;
  • dificultats de desdoanament dins de zonas non aderentas a la Convencion Internacionala dels Contenedors;
  • duradas d'espera de mesa al cai a vegada longas (o impossible per unas dimensions) dins los pòrts maritims mal o insufisentament equipats.

Talhas e massas actualas

Los estandards donats per l'ISO empachan pas d'autras talhas d'existir, utilizats per unes transportaires. En America del Nòrd, se trpa de longors de 48 e 53 pès.

Pasmens dins la mai granda majoritat los contenedors an de dimensions exterioras estandardas:

• longor de 20 pès (6,058 m) o 40 pès (12,192 m);
• largor de 8 pès (2,438 m);
• nauteur de 8,5 pès (2,591 m).

Las dimensions interioras son las seguentas:

• longor de 20 pès dry acier (5,905 m) o 40 pès (12,04 m);
• largor de 2,33 m;
• nautor de 2,38 m;
• nautor passatge de pòrta 2,30 m.

Son mai frequents los contenedors high cube de 9 pès (2,743 m) o 9,5 pès (2,896 m) de naut.

Le contenedor half height (4,25 pès) prepausa una nautor dos còps mendre, per transportar de cargas pesuca (qu'atengan lo pes maxim autorizat) dins un volum redusit.

La massa d'un contenedor varia entre 1,8 tona (per un 20 pès) a 4,2 tonas (per un 40 pès high cube).

Segon los besonhs de cargaires d'autras dimensions apareguèron. Per exemple :

• los babytainers de mens de 20', subretot utilizats cap a de païses en via de desvolopament amb equipaments de terminals de manutencion limitats;
• lo contenedors gigants de mai de 60 m³ ; sus de grandas linhas transoceanicas cargada e plan equipadas en terminals modèrnes;
• lo pallet-wide que, beneficiant de l'aparision de materials novèls utilizats per lor encastre permetent de ganhs sus las dimensions interioras e una melhora compatibilitat amb las paletas estandardas.

La referéncia estatistica demora lo 20', lo EVP (Equivalent Vint Pès) o, mai sovent, lo TEU (Twenty feet Equivalent Unit) amb las conversions seguentas:

• Un 20 pès val 1 EVP.
• Un > 20 pès e < 40 pès val 1,5 EVP
• Un 40 pès val 2 EVP
• Un > 40 pès val 2,25 EVP

Tara dels contenedors:

• 2,3 tonas es la tara mejana d'un contenedor de 20 pès
• 3,0 tonas es la tara mejana d'un contenedor > 20 pès e < 40 pès
• 3,7 tonas es la tara mejana d'un contenedor de 40 pès
• 4,7 tonas es la tara mejana d'un contenedor > 40 pès

Tipes

Detalh del sistèma de fixation d'un contenedor.

Se lo contenedor « de basa » (e mai espandit) demora una simpla bóstia, sovent en acièr corten sòudat, existís de contenedors especializats: refrigerats, ventilats, desumidificats, amb una sèrva de carburant, per municions, per vestits, sens teulat, plegants, per bestial, per veituras, plans, cistèrnas, etc.

Pasmens, partejan lo mèsme sistèma de fixacion, per pèças de caire presentas suls uèit sucs del parallelepipède, e verrolh tornejant fixats suls chassís dels veïculs o las maquinas de manutencion.

Se pòt destriar quatre grandas categorias.

Contenedor de basa

Interior d'un contenedor.

Destinat a las merças.

• Contenedor claus (closed container, Dry o CTS), contenedor estandard equipat de pòrtes als tèrle utilizat per las merças secas.
• Contenedor de teulat dobrissent (open top) mai sovent tendat per empliment vertical sovent de pèças voluminosas o/e indivisiblas.
• Contenedor de parets lateralas largament dobrissenta permetent l'evolucion de carris de forcas, amb multiplas variantas, segon lo nombre de costat dobrissents, d'un a quatre.
• Contenedor avent lo teulat e un oo dos flanc(s) longitudinal(s) tendat(s), aquestes podent èsser dotat de telièras.
• Contenedor ventilat, es a dire transforat per permetre la circulacion de l'aire; utilizat per de fruchs e legums, cafè en sacas…
• Contenedor de temperatura contrarotlada amb un grop generator (Conair, CGM…) podent èsser connectat sul sistèma electric del portaire; pòt èsser:
  • caufat, manten una temperatura minima;
  • refrigerat (reefer, refrigerated o CTR), per la conservacion dels produchs alimentaris;
  • simple isotèrme.
• Contenedor amb atmosfèra contrarotlada, per alentir o accelerar lo maduracion dels fruchs o legums.
• Contenedor especializat per vestits sus cindres (garmentainer, en anglés la contraccion de garment – « vestits » – e container).

Vestits sus cindres.

Contenedor cistèrna

Cistèrna plaçada dins un encastre utilizada per de produchs liquids, en polvera o gasoses.

Los produchs gasoses son transportats jos nauta pression, a l'estat liquid.

De contenedors pòdon presentar de riscs d'explosion, subretot pendent de retorns a vuèg se son pas plan netejats.

Contenedor sens embaltge

Contenedor per las merças de granèl (farina, grans…) de cargament/descargament gravitarie o pneumatic.

Contenedor plan e plegable

Tanben nomenat flattainer, flat rack o gondola.

Contenedor constituit d'una basa e de doas parets als tèrme amb de telièras su las parets lateralas. Aquò permet lo cambiament de produchs voluminós (tractor per exemple) passant las dimensions en nautor e/o en largor.

D'arranjaments especifics pòdon los equipar, per exemple los coils carrier amb lors fòssas d'arrimatge pels ròtles siderurgics.

Las parets frontalas pòdon èsser rebatables çò que permet l'empilatge pel retorn a vuèg (en dimensions estandard: 5 replegats = 1 desplegat).

Verificacions e manutencions

Unes elements demandan a èsser aisidament verificables abans usatge: lo bon estat de las parets, de las pèça de caires, la tampadura de las pòrtas, la lisibilitat del marcatge.

A l'interior, las parets devon èsser en bon estat, sens tusts indesirables; abséncia d'odors, d'umiditat segon las merças; estanqueïtat; estat dels punts de fixacion.

Lo levatge se realiza a partir de las quatre pèças dels caires superiors amb de varrolhs tornejnants que s'i engatjan. Aqueste levatge se pòt realizar per una multitud de maquinas mas que lo punt comun es la preséncia d'un quadre rectangular portant los varrolhs tornejants: lo spreader (palenc repartidor). Suls cais maritims, de portics, d'elevators de flecha, de gruas mobilas… asseguran los transbordaments e los desplaçaments. Lo carri cavalièr, naut sus patas e fòrça mobil, asseguda l'engarbatge.

L'engarbatge pòt èsser realizat sus diferents nivèls (sièis a uèit) e, se cal, de varrolhs tornejants dobles plaçats entre cada contenedor engarbat asseguran la rigiditat de l'ensemble. L'empliment consistís a cargar la merça dins lo contenedor, a l'arrimar, a la repartir per assegurar l'estabilitat. Mai sovent s'utiliza d'entrpresas especializadas que, mal realizat, pòt aver des consequéncias sus la merça, sul quita contenedor, ss las personas, sul constat d'avaria.

L'empliment es regís per de règlas de bon sens:

• planificar l'empliment, per permetre l'equilibratge, la compensacion massa-volum, la gestion del volum;
• equilibrar las massas: centre de gravetat près del postam e de son centre, massas pesucas al centre e mai près del postam, massas fluidas jos las massas solidas, massas omogenèas repartidas uniformament sul postam;
• solidarizar las massas per los empachar de « butar » sus las parets;
• plaçar los contenedor vuègs al centre, los dotar d'amortidors;
• surcargar pas dins lo cas d'unas merças: pòdon conflar segon los climats e provocar la desformacion de las parets e alara lo blocatge dins las cellulas del naviri pòrtacontenedors;
• respectar las constrenchas en cas de merças dangierosas.

Segon çò qu'es transportat dins un contenedor, o seguent lo tractament que podèt subir (desinfeccion per exemple), los operators encargats de son desempliment pòdon èsser expausat a l'inalacion de poscas o de substéncias quimicas dangirosas, qu'unas son cancerigènas .

De formulas d'aviament

Segon las operacions d'empliment e desempliment, lo contenedor serà:

• un FCL partença - FCL arribada: Full Container Load ; D'un expeditor A a un destinatari A ;
• un FCL-LCL (Less than a Container Load): expeditor A puèi desgropatge a l'arribada cap a diferents destinataris;
• un LCL-FCL: gropatge a la partença cap a un destinatari;
• un LCL-LCL: gropatge a la partença e desgropatge a l'arribada.

• Un mandadís H/H (House to House) se fa d'ostal a ostal. Pasmens aqueste tèrme es imprecís e sa significacion varia dins lo mond. Es pas sempre menat en terrèstre pel transportaire.
• Un mandadís P/P (Pier to Pier) es LCL-LCL entre dos centres de gropatge. La mencion « member line to stuff and to strip » pòt precizar los ròtles.
• Un mandadís Door to Door designa un contenedor portat sul luòc de produccion e desemplit sul luòc de liurason.
• Un Door to Pier entre lo luòc de produccion e un terminal a cai.
• Lo merchant haulage fa que l'expeditor (o lo destinatari segon lo cas) se carga del preacaminament e del pòstacaminement en FCL e ne paga los còsts. Se procura un contenedor, l'emplena e lo plaça sul luòc designat per la linha; realiza las mèsmas operacions a l'arribada.
• Lo carrier haulage es diferent que fa qu'es la companhiá maritima que se carga del pretranspòrt e pòstranspòrt per rota, ralh o gabarra, alara solas las operacions d'empliment e d'desempliment son a la carga de l'expeditor e del destinatari.

Las mai grossas companhiás

Lo trafec mondial èra 116 milions de viatges d'EVP en 2005.

Companhiás de transpòrt de contenedors en capacitat EVP

Companhiá	Capacitat EVP	part de mercat	naviris
Maersk	3 271 384	15,8 %	626
Mediterranean Shipping Company	2 996 743	14,5 %	500
CMA CGM	2 154 575	10,4 %	439
COSCO	1 683 673	8,1 %	304
Evergreen Marine Corporation	1 000 991	4,8 %	189
Hapag-Lloyd	992 714	4,8 %	173
Orient Overseas Container Line	573 052	2,8 %	94
Yang Ming Marine Transport	570 003	2,8 %	99
Hamburg Süd	560 130	2,7 %	107
NYK Line	529 241	2,6 %	98
Mitsui O.S.K. Lines	528 550	2,6 %	82
United Arab Shipping Company	510 878	2,5 %	53
Hyundai Merchant Marine	478 733	2,3 %	70
K Line	375 020	1,8 %	64
Pacific International Lines	365 671	1,8 %	140
Zim Integrated Shipping Services	293 472	1,4 %	64
Wan Hai Lines	225 201	1,1 %	87
X-Press Feeders Group	137 906	0,7 %	83
KMTC	118 765	0,6 %	58
SITC	98 950	0,5 %	76

Galariá de contenedors

• 
  Engarbatge de contenedors MSC.
• 
  Contenedors high cube.
• 
  Fixacion de contenedors sus un pòrtacontenedors.
• 
  Passatge del canal de Panamà per un pòrtacontenedors.
• 
  Manutencion per tractor lèvacontenedor (reach stacker).
• 
  Portic automotor (Carri cavalièr, o cavalièr engarbaire) transportant un contenedor.
• 
  Tren de vagons pòrtacontenedors.
• 
  Vagons articulats double-stack.
• 
  Semiremòrca per contenedor de 20 pès.
• 
  Aqueste tren rotièr, compausat d'un semiremòrca e d'una remòrca, es pas pus reglamentari en Finlàndia.
• 
  Empilament de contenedors dins lo pòrt de Rotterdam.
• 
  Contenedor manipulat per un stacker (en)
• 
  Grua autoportada metent en plaça un contenedor enterrat a bordilhas d'ostal.
• 
  Lèvacontenedors dins lo pòrt de Bejaia.

Los contenedors coma abitat

Dempuèi 2006, en Olanda, d'artistas aguèron l'idèa d'utilizar de contenedors per amenatjar primièr de talhièrs, puèi de lotjaments d'estudiants. Lor caractèr empilable permetèt  d'arquitèctes de desvelopar lo projècte los empilant sus d'estatges per crear de verias imòbles de ciutats universitàrias. L'avantatge es de segur mens lo cost de retorn, que, per un confòrt egal, los amenatjaments de segond òbra son identics a aquestes d'una construccion de maçonariá, que la rapiditat d'una installacion prefabricada e autoportaira, e tanben lo caractèr rapidament desmontable que permet als promotors de se passar de demandar una autorizacion de construire normala.

Existís ara de companhiás especializadas dins la transformacion de contenedors en burèls o en ostal d'abitacion.

• 
  Container City I
• 
  Abitat collectiu en Catalònha
• 
  Ostal de vacanças a basa de contenedors
• 
  Gabarra amb contenedors d'abitacion a Zwolle

Vejatz tanben

Articles connèxes

• Malcom McLean, l'inventor del contenedor en 1956
• Pòrtacontenedors

Bibliografia

• (en) Peter F. Zink et Eugene Van Rynbach, chap. XXX « Container Ships », dans Thomas Lamb (dir.), Modèl:SNAME
• (en) Marc Levinson, The Box, How the Shipping Container Made the World Smaller and the World Economy Bigger, Princeton University Press, 2008

Ligams extèrnes

• Le container - une révolution dans le transport international sur containerinfo.net
• 100 millions de conteneurs maritimes sur revue-du-commerce-international.info
• Guide d'utilisation des conteneurs de l'armateur Delmas PDF
• Le container, au rayon des « utopies réalisables » ?, Gwenaël Breës, « Bruxelles en mouvements », 2013.
• (en) The secret world of cargo ships, Rose George, The Week, 10 nov. 2013.