Ciutadan
Un ciutadan (al femenin, ciutadana) es un membre d'una comunautat politica. La condicion de membre d'una meteissa comunautat es coneguda coma ciutadaniá (var. ciutadania), e seguís una sèria de devers e de dreches, que los mai importants son los dreches politics, lo principal d'aqueles essent lo drech de vòte, qu'es una marca de l'identitat de las democracias representativas modèrnas, modèl predominant dins lo mond occidental.
Dins las democracias modèrnas lo principi es qu'an la condicion de ciutadans totes los òmes e femnas majors d'edat (la majoritat d'edat essent fixada mai sovent a 18 ans), encara que dins qualques luòcs, de condemnats per la justícia pòdon pèrdre aquela condicion, coma arriba dins qualques Estats dels Estats Units d'America.
Etimologicament, ven del mot ciutat, perque a l'origina aquela èra l'unitat politica mai importanta. Amb lo temps l'unitat politica passèt a l'Estat, e a l'ora d'ara quand òm se referís al concèpte de ciutadans, aquò se fa en referéncia a un Estat determinat (per exemple, ciutadans monegasques, italians, franceses, espanhòls o bèlgas).
Es comun de far coïncidir ciutadaniá amb nacionalitat, pasmens qu'es possible aver una nacionalitat sens èsser un ciutadan (es a dire, èsser legalament subjècte d'un Estat e jos la seuna proteccion sens aver los dreches politics); es tanben possible d'aver los dreches politics sens èsser originari d'un Estat.
Ciutadaniá de l'Union Europèa
[modificar | Modificar lo còdi]Lo Tractat de Maastricht a introduch lo concèpte de ciutadaniá de l'Union Europèa. Aquela ciutadaniá emana de la ciutadaniá nacionala: aquel qu'a la nacionalitat d'un Estat membre de l'Union Europèa ven un "ciutadan de l'Union".
La ciutadaniá de l'UE ofrís cèrts dreches e privilègis dins de l'UE; en fòrça airals los ciutadans de l'UE an los metisses dreches o de dreches similars a aqueles dels ciutadans natius de l'Estat membre. Aqueles dreches dels ciutadans de l'UE incluson:
- La libertat de movement e de residéncia dins lo territòri dels Estats membres;
- Lo drech de vòte e d'èsser candidat a las eleccions al Parlament Europèu e a las eleccions municipalas dins l'Estat membre de residéncia;
- Lo drech a la proteccion diplomatica e consulara;
- Lo drech de peticion al Parlament Europèu;
- Lo drech de s'adreçar al Defensor del Pòble Europèu.
Lo drech de residéncia compòrta en mai d'aquò del drech de demorança, mas tanben lo drech de causir de trabalhar dins quin emplec que siá (los servicis civils compreses, levat los emplecs sensibles coma la defensa).
Los Estats membres de l'UE tanben utilizan un passapòrt amb un dessenh comun, de color bordèu, amb lo nom de l'Estat membre, e l'escut nacional, e lo títol "Union Europèa" (o la seuna traduccion).
Ciutadaniá onorifica
[modificar | Modificar lo còdi]Qualques païses autrejan una "ciutadaniá onorifica" a aqueles que considèran que meritan una reconeissença especiala o que son dignes d'aquela distincion.
Concèpte long de l'istòria
[modificar | Modificar lo còdi]Istoricament, fòrça Estats limitavan la ciutadaniá a una partida limitada de la seuna populacion, creant atal una classa de ciutadans amb de dreches politics superiors als autres, mas egals sus d'autres plans. L'exemple classic d'una ciutadaniá limitada èra la democracia atenenca que los esclaus, femnas, e estrangièrs residents (nomenats metècs) i èran excluses dels dreches politics. La Republica Romana es un autre exemple, e, mai recentament, la szlachta (Aristocracia polonesa) de la Republica de las Doas Nacions del sègle XVII aviá de caracteristicas semblablas.