Chasteu d'Aubaterra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Lo chasteu d'Aubaterra, dins la Charanta Occitana, fuguet 'na importanta plaça fòrta erigida au centre de la vila bassa, mentre que la vila nauta s'era construcha a l'entorn de l'abadiá.

Istoric[modificar | modificar la font]

Fuguet bastit sus lo mesme pueg ente era estada chavada l'egleisa monolitica. Los prumiers possessors d'Aubaterra coneguts son daus cosenhors en 1004. Puei a la fin dau segle XIII los cosenhors serián estats los Ramond e los Vigier. Durant la Guerra de Cent Ans fuguet pres e tornar pres mai d'un còp, lo darrier en 1453 data a la quala Francés Bochard, baron d'Aubaterra tornar constituiguet la senhoriá en fasent notar son independéncia au respecte de l'abat d'Aubaterra e dau comte d'Engoleime. Las guerras de religion separeren la familha; Dàvid Bochard, vescomte d'Aubaterra, convertit au Catolicisme, fuguet un fideu daus reis Enric III e Enric IV. Per sa filha lo chasteu passet au mareschau d'Aubaterra juscanta 1628. La prosperitat dau luec declinet per los desacòrdis de lors successors.

Arquitectura[modificar | modificar la font]

Es monument istoric dempuei lo 1er de març de 1973. Las fòssas e las esplanadas fortificadas que l'enrodavan desaparegueren au segle XVII quand se croset la granda andana. Demòran las basas de las quatre tors redondas e daus tròç de las muralhas que las unissián, 'na tor carrada dau segle XVI (qu'era la posterna), 'na ala de las dependéncias, la lòtja, la chapela de la Renaissença e daus vestigis de 'na irangieriá daus jardins.

Galariá[modificar | modificar la font]