Carta de las Nacions unidas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La Carta de las Nacions unidas, a vegada nomenada Carta de San Francisco, es lo tractat que definís las tòcas e principis de l'Organizacion de las Nacions unidas e tanben la composicion, la mission e los poders de sos organs executius (lo Conselh de seguratat), delibératius (l'Assemblada generala), judiciaris (la Cort internacionala de justícia) e administratiis (lo Conselh economic e social, lo Conselh de tutèla e lo Secretariat general). Foguèt adoptada a la fin de la conferéncia de San Francisco, lo 26 de junh de 1945.

Istòria[modificar | modificar la font]

Afficha de 1941 representant las Nacions unidas luchant per la libertat.

La Carta es lo fruch d'un long procediment, que las premícias se trapan dins les diferents tractats internacionals, per exemple en matèria de drech de la guèrra, de drech maritim e de las frontièras e de drech internacional signats a la fin del sègle XIX e començament del XX, actant lo fracàs de la Sociat de las Nacions creada en 1919. Faguèt enseguida a diferents tractats e declaracions, mai o mens formals, publicats entre 1941 e 1944 entre los Aliats de la Segonda Guèrra mondiala:

  • Declaracion del palais de Saint-James (junh de 1941)
  • Carta de l'Atlantic (agost 1941)
  • Declaracion de las Nacions unidas (genièr de 1942)
  • Declaracion de Moscòu (novembre de 1943)
  • Conferéncia de Teheran (décembre 1943)
  • Conferéncia de Dumbarton Oaks (Washington, octobre de 1944)
  • Conferéncia de Yalta (febrièr de 1945)

La conferéncia de San Francisco, comencèt lo 25 d'abril de 1945, amassant 850 delegats (mai de 2 500 conselhièrs) de 51 Estats, destriats en 4 commissions e 12 comitats tecnics encargats de preparar lo tèxte que seriá debatut, a la fin de la conferéncia, pendent las assembladas en plen. Los dos màger tèxtes de basa d'aquestas òbras son aqueste de las conferéncia de Durnbarton Oaks et de Yalta.

Aquestas òbras menan sus un tèxte aprobats en sesilhas en plen lo 26 de junh e signat per 50 de las 51 Nacions unidas, lo darrièr membre, la Polonha, n'avent pas a aquesta data de govèrn constituit que pòsca ratificar lo tèxte. Aqueste tèxte foguèt promulgat jol nom de Carta de las Nacions unidas. La ratificacion definitiva se faguèt lo 24 d'octobre de 1945 (celebrat coma Jornada de las Nacions unidas), que seguís la creacion oficiala de l'Organizacion de las Nacions unidas, lo 24 de novembre de 1945.

Atal son definits los principes novèls d'organizacion de la societat internacionala, las diferentas institucions de l'ONU (Assemblada generala e Conselh de seguretat), las proceduras de seguir segon lo « reglament pacific dels diferends » o « en cas de menaça contra la patz, de trencadura de la patz, e d'acte d'agression ». La cooperacion economica e sociala es pas absenta de las accions previstas per la Carta.

Un dels cambiaments màger al respècte de la precedenta Societat de las Nacions (SDN) es l'adopcion del principi del vòte majoritari amb un drech de veto balhat a las grandas poténcias, membres permanents del Conselh de Seguretat.

La Carta[modificar | modificar la font]

Lo tèxte integral de la carte es liurament accessible sul site de l'Organizacion de las Nacions unidas[1].

Preambul[modificar | modificar la font]

Préambul de la Carta.

Vaquí son preambul, datat del 26 de junh de 1945:

« Nosautes, pòbles de las Nacions unidas Resolguts a preservar las generacions futuras de la plaga de la guèrra que per dos còps en l’espaci d’una vida umana infligiguèt a l’umanitat d’indicibles patiments, a proclamar encara in còp la nòstre fe dins los drechs fondamentals de l’òme, dins la dignitat e la valor de la persona umana, dins l’egalitéat de drech dels òmes e de las femnas, e tanben de las nacions, grandas e pichonas,  de crear las condicions necessàrias al manten de la justícia e del respècte de las obligacions nascudas dels tractats e autras fonts del drech internacional, de favorizar lo progrès social e instaurar de melhoras condicions de vida dins una libertat mai granda, E per aquò de practicar la tolerància, de viure en patz l’un amb l’autre dins un esperit de bon vesinat, d'unir nòstras fòrças per manténer la patz e la seguretat internacionalas, d'acceptar de principis e instituir de metòdes garantissent que serà pas fach usatge de la fòrça de las armas, levat dins l’interés comun, d'utilizar las institucions internacionalas per favorizar lo progrès economic e social de totess los pòbles, Avèm decidit d’associar nòstres esfòrçs per realizar aquestes projèctes en consequéncias, nòstres govèrns respectius, mejans lors representants, amassats dins la vila de San Francisco, e dotats de plens poders reconeguts en forma que cal, adoptèron la presenta Carta de las Nacions unidas e establissent per las presentas una organizacion internacionala que prendrà lo nom de Nacions unidas. »

Composicion de la Carta[modificar | modificar la font]

Conten un preambul, 19 capítols e 111 articles, e tanben una nòta preliminària suls amendaments ulteriors. Los capítols forman sièis ensembles:

  1. Los capítol I a III definisson las tòcas e principis (cap. I), l'estatut dels membres e las condicions d'admission a l'Organizacion (cap. II), e los organs de l'Organizacion e las condicions d'admission de lprs membres;
  2. Los capítol IV, V, X, XIII, XIV e XV tractan (dins aqueste òrdre) dels cinc organs màger: l'Assemblada generala, lo Conselh de seguretat, lo Conselh economic e social, lo Conselh de tutèla, la Cort internacionala de Justícia e lo Secretariat. Levat pels dos darrièrs, cadun d'aquestes capítols es divisit en quatre sospartidas:
    • Composicion
    • Fonccions e poders
    • Vòte
    • Procedura
  3. Los capítols VI a IX e XI a XII definisson las quitas atribucions a tres d'aquestes organs:
    • Capítols VI a VIII: atribucions del Conselh de seguretat
    • Capítols IX e X : atribucions del Conselh economic e social e tanben sul plen emplec e drechs de l'òme
    • Capítols XI e XIII: atribucions del Conselh de tutèla encargats dels territòris jos tutèla de la Nacions unidas, concèpte avent remplaçats los mandats de la SDN. Aquestas disposicions foguèron utilizadas enseguida dins l'encastre d'administracion transitòria de territòris per las Nacions unidas, per exemple amb la MINUK al Kosova, creada per la resolucion 1244 del Consemh (1999), o al Timòr Èst, amb l'ATNUTO creada al mèsme moment.
  4. Los capítols XVI a XIX tractant de las questions d'òrdre general (disposicions divèrsas, cap. XVI; Disposicions transitòrias de seguretat, cap. XVII) o a quite subjècte de la Carta (Amendaments, cap. XVIII; ratificacion e signatura, cap. XIX).

Capítol VII[modificar | modificar la font]

Lo capítol VII de la Carta (art. 39-51), titulat « Accion en cas de menaça contra la patz, de trencadura de la patz e d'acte d'agression », es aqueste que permet per exemple la dintrada en guèrra, e que foguèt utilizat, per exemple, pendent la guèrra de Corèa.

Las resolucions del Conselh de Seguretat presas jol capítol VII son benlèu çò que s'apròcha mai d'un govèrn mondial, que possedisson una fòrça juridica constrenhenta. Se pòt citar, per exemple, la resolucion 1 373 adoptada a l'unanimitat dels membres del Conselh de seguretat lo 28 de setembre de 2001, qu'impausa a totes los Estats membres de l'ONU de modificacions de legislacion, subretot al subjècte de la legislacion sul terrorisme, sus l'immigracion e lo contraròtle a las frontièras.

En setembre de 2008, la Cort de justícia de las Comunautats europèas, dins l'arrèst Kadi e Yusuf, jutjèt que l'aplicacion de las resolucions del Conselh de seguretat per l'Union europèa devián respectar los principis fondamentals del drech comunautari.

Pasmens la Cort europèa dels drechs de l'òme s'èra declarada incompetenta per jutjar d'actes atribuits pels demandaires als Estats participant a la KFOR après la fin oficiala de la guèrra aa Kosova (Behrami c. França e Saramati c. França, Alemanha e Norvègia, 2006).

Organs[modificar | modificar la font]

Son definits dins lo capítol III, article 7, alinea 1. Existís sièis organs màger:

  • l'Assemblada generala, que la foncion es de "discutir de totas questions o afars dintrant dins l'encastre de la presenta Carta o se rapòrtant als poders e foncions d'un quin que siá organs prevists dins la presenta Carta, [e de] formular sus aquestas questions o afars de las recomandacions als Membres de l'Organizacion de las Nacions unidas, al Conselh de seguritat, o als Membres de l'Organizacion e al Conselh de seguretat" (art. 10);
  • lo Conselh de seguretat, qu'a per foncion primièra "la màger responsabilitat del manten de la patz ee de la seguretat internacionala" (art. 24) ;
  • lo Conselh economic e social "pòt far o provocar d'estudis e de rapòrts sus de questions internacionalas dins los domènis economic, social, de la cultura intellectuala e de l'educacion, de la santat publica e autres domènis conèxes e pòt mandar de recomandacions sus totas aquestas questions a l'Assemblada generala, als Membres de l'Organizacion e a las institucions especializadas interessadas" (art. 62) ;
  • lo Conselh de tutèla "establís un questionari portant suls progrèsses dels abitants de cada territòri jos tutèla dins los domènis politic, economic e social e dins aqueste de l'instruccion; l'autoritat encargada de l'administracion de cada territòri jos tutèla relevant de la competéncia de l'Assemblada generala manda a aquesta un rapòrt annal fondat sul questionari precitat" (art. 88) e a de missions de vigiléncia dels territòris jos tutèla definits dins l'article 88;
  • la Cort internacionale de justícia "constituís l'organ màger judiciari de las Nacions unidas. Fonciona en conformitat a un Estatut establit sus la basa de L'Estatut de la Cort permanenta de Justícia internacionala" (art. 92);
  • lo Secretariat agís en aquesta qualitat a totas las reünions de l'Assemblada generala, del Conselh de seguretat, del Conselh economic e social e del Conselh de tutèla. Emplís totas autras foncions qu'es encargat per aquestes organs. Presenta a l'Assemblada generala un rapòrt annal sus l'activitat de l'Organizacion (art. 98) e "pòt atirar l'atencion del Conselh de seguretat sus tota afar que, a son avís, poiriá metre en dangièr lo manteen de la patz e de la seguretat internacionalas" (art. 99).

Mai, l'article 7, alinea 2, especifica:

"Los organs subsidiaris que se revelerián necessaris poirán èsser creats en conformitat a la quita Carta"

Fòra dels punts precizats dins la Carta pels màger organs, e dins lor òrdre de mission pels organs subsidiaris, cada organ a la carga de definir son foncionament e son règlament interior.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]