Campanha deis Illas Aleutianas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia de soudats estatsunidencs sus l'illa d'Attu en mai de 1943.

La campanha deis Illas Aleutianas designa una tiera d'operacions e de combats que se debanèron dins lo corrent de la Segonda Guèrra Mondiala dau 3 de junh de 1942 au 15 d'aost de 1943. Foguèt la consequéncia d'ofensivas japonesas (8 500 òmes) còntra leis illas occidentalas de l'archipèla defendudas per l'armada estatsunidenca (144 000 òmes). L'objectiu de l'armada imperiala èra de copar lei rotas maritimas de l'Ocean Pacific Nòrd per empachar una ataca dirècta de la flòta estatsunidenca còntra Japon.

L'invasion japonesa trobèt inicialament pauc de resisténcia car leis illas atacadas (Kiska, Attu) èran gaire defendudas. La repòsta s'organizèt solament a partir d'aost ambé la creacion d'una basa aeriana importanta sus l'illa d'Adak. Lei condicions climaticas malaisadas e lei dificultats logisticas venguèron rapidament l'adversari principau dei dos camps. Après la batalha navala deis Illas Komandorski (27 de març de 1943), lei dificultats japonesas s'agravèron car la flòta imperiala poguèt plus utilizar de naviris de superficia per avitalhar sei fòrças. A la fin de la prima de 1943, leis Estatsunidencs poguèron ansin reconquistar leis illas. En Attu, lei Japonés refusèron de capitular e foguèron exterminats lo 30 de mai. En Kiska, capitèron de s'escapar lo 7 d'aost.

Lo bilanç uman foguèt de 4 350 mòrts, de 7 vaissèus de guèrra e 9 naviris de transpòrt perduts per lei Japonés. Leis Estatsunidencs perdiguèron 5 500 soudats (1 481 mòrts, 640 dispareguts e 3 416 bleçats), 225 avions e 22 naviris.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]