Bielorús
беларуская мова | |
Parlat en | Bielorussia, Polonha, Russia |
---|---|
Locutors | entre 7 e 9 milions |
Classificacion lingüistica | Lengas indoeuropèas |
Estatut oficial | |
Oficial de | Bielorussia |
Acadèmia | Acadèmia Nacionala de las Sciéncias de Bielorussia |
Estatut de conservacion | |
Classada coma lenga vulnerabla (VU) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond | |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-1 | be |
ISO 639-2 | bel |
ISO 639-3 | bel |
Ethnologue | bel |
Glottolog | bela1254 |
Linguasphere | 53-AAA-eb |
ASCL | 3401 |
UNESCO | 335 |
IETF | be |
Mapa | |
Lo bielorús (autonim: беларуская мова, en alfabet latin - łacinka: biełaruskaja mova; autras transcripcions: BGN/PCGN: byelaruskaya mova, Scientific: belaruskaja mova) es una lenga eslava parlada en Bielorussia amb l'estatut de lenga oficiala e tanben dins qualques regions de Polonha.
Los locutors son estimats a aperaquí 8 milions de personas (sèt milions en Bielorussia, mièg milion en Russia, aperaquí 200 000 en Polonha e benlèu 150 000 en Ucraïna). La lenga mòstra de caracteristicas de transicion entre l'ucraïnés e lo polonés, amb de fòrtas influéncias del lituanian. Se devesís en quatre dialèctes: nòrdoriental (a Połack, Viciebsk i Mahilou), sudoccidental (Hrodnia, Baranavičy, Słuck i Mazyr), zabłudau o central, qu'es emplegat coma basa de la lenga literària, e polesian.