Vejatz lo contengut

Batalha de Chickamauga

Aquest article es redigit en niçard.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Contèxte general de la Guèrra de Secession en lo 1863.
Representacion de la batalha realizada vèrs lo 1890.

La batalha de Chickamauga si debanèt dau 18 au 20 de setembre dau 1863 durant la Guèrra de Secession. Opauèt una armada federada comandada per lu generals Rosecrans e Thomas (57 000 òmes) a una armada confederada menada per lu generals Bragg e Longstreet. S'acabèt per una victòria sudista que permetèt a la Confederacion de brevament repilhar l'avantatge sus lo frònt central.

La batalha es la consequéncia d'una ofensiva de l'armada de Cumberland en Tennessee lo 24 de junh dau 1863. Numericament superiori, li tropas dau general dau general nordista William Rosecrans realizèron un ensèms de manòbras tactiqui que li permetèron de pilhar l'avantatge. En fàcia, lu Sudistas dau general Braxton Bragg deguèron recular de 130 km e abandonar Chattanooga. Totun, lo president de la Confederacion Jefferson Davis refusèt d'abandonar Tennessee sensa combat e mandèt doas divisions comandadi per lo general James Longstreet per renforçar li tropas en retirada. Aquò permetèt d'equilibrar lu combats e lo 18 de setembre, lu doi camps acceptèron la batalha. D'un biais general, cada armada mantenguèt li sieui posicions, mas lo 20, lu Nordistas faguèron una error durant lo remplaçament d'una division. Aquò entraïnèt l'aparicion d'un brèc e l'afondrament complet dau sieu flanc drech.

Lu Nordistas perdèron 15 000 òmes durant la batalha[1] e si retirèron a Chattanooga. Lu Sudistas aguèron de pèrdas leugierament superiori emb 18 500 combatents perduts[2]. Tocat per aqueli pèrdas, lo general Bragg non engatjèt una perseguida rapida, cen que permetèt ai Nordistas de ben s'establir a Chattanooga. En novembre, l'arribada de tropas nordisti novèli permetèt alora au general Ulysses S. Grant d'infligir una gròssa desfacha ai Sudistas a la batalha de Chattanooga.

Ligams intèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  • (fr) James M. McPherson, La Guerre de Sécession, Robert Laffont, coll. « Bouquins », 1991,pp. 733-745.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. 1 657 tuats, 9 756 ferits e 4 757 presoniers.
  2. 2 318 tuats, 14 674 ferits e 1 468 presoniers.