Aurpiment

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia d'un agregat d'aurpiment.

L'aurpiment (var. orpiment) es un minerau de color jaune qu'a una duretat de 1,5-2,0 e una densitat de 3,48. Fa partida dei sulfurs d'arsenic (simbòl quimic : Ag2S3) cristallizat segon un sistèma monoclinic de classa prismatica. Pasmens, dins la natura, lei cristaus son fòrça rars e l'aurpiment s'observa en agregats. Son esclat es adamantin ò resinós.

Se troba generalament dins de venas idrotermalas de temperatura bassa. I es associat ambé lo realgar, lo cinabre e de borats. Es utilizat coma fònt d'arsenic, dins l'industria dau cuer e per la fabicacion de semiconductors ò de fotoconductors. Dins lo corrent de l'Antiquitat e de l'Edat Mejana, èra utilizat coma pigment.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

  • Realgar, minerau sovent associat ambé l'aurpiment.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]