Cinabre

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia de cristaus de cinabre.

Lo cinabre (var. cinabri) es un minerau de color roge viu, roge brun ò gris. A una duretat de 2-2,5 e una densitat de 8,09. Es format de sulfur de mercuri (simbòl quimic : HgS) cristallizat segon un sistèma trigonau de classa trapezoedrica. Pasmens, dins la natura, lei cristaus son fòrça rars e lo cinabre forma generalament de massas granularas. Son esclat es adamantin dins lei cristaus roges e metallic dins lei cristaus sorns.

Se troba generalament dins de venas d'origina idrotermala de temperatura bassa. En causa de sa volatilitat auta, necessita tanben la preséncia de jaç impermeables. De jaciments situats a l'entorn d'un gueisèr ò dins de placers existisson tanben mai son fòrça rars. Es associat ambé d'autrei mineraus coma la calcita, l'estilbina, lo realgar e de còps ambé d'autrei sulfurs. Lo cinabre es lo minerau principau de mercuri. Es tanben utilizat coma pigment e coma matèria premiera per fabricar de detonators d'explosius.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]