Vejatz lo contengut

Astat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
85
polòniastatradon
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
I

At

Uus
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro astat, At, 85
Tièra quimica alogèns
Grop, Periòde, Blòc 17, 6, p
Aparéncia metallic
Massa atomica (210) g/mol
Configuracion electronica [Xe] 4f14 5d10 6s2 6p5
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 18, 32, 18, 7
Proprietats fisicas
Fasa solid
Punt de fusion 575 K
(302 °C, 576 °F)
Punt d'ebullicion ? 610 K
(? 337 °C, ? °F)
Calor de vaporizacion ca. 40 kJ/mol
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K 361 392 429 475 531 607
Proprietats atomicas
Estructura cristallina pas de donada
Estat d'oxidacion ±1, 3, 5, 7
Electronegativitat 2.2 (Escala de Pauling)
Potencial d'ionizacion 1èr : (est.) 920 kJ/mol
Informacions divèrsas
Magnetisme pas de donada
Conductivitat termica (300 K) 1.7 W/(m·K)
Numèro CAS 7440-68-8
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') astat
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
210At 100% 8.1 h Epsilon 3.981 210Po
Alpha 5.631 206Bi

L'astat es un radioelement de simbòl At e de numèro atomic 85. Es lo pus escàs dels elements quimics fòra transuranians trapats naturalament dins la crosta terrèstra, ont es produit per la descreissença radioactiva d'elements pus pesucs. Totes los isotòps de l'astat an de mièja vidas cortas, lo mens instable es l'astat 210 amb un periòde radioactiu de 8,1 oras. Un escapolon vesedor de l'element pur a pas jamai estat produit mas tot especimen macroscopic seriá lèu lèu vaporizat per la calor resultant de sa pròpria radioactivitat.