Artinita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia d'agregats d'artinita.

L'artinita es un minerau fòrça rar de color blanc gris qu'a duretat de 2 e una densitat de 2,03. Es formada d'idroxicarbonat de magnèsi (simbòl quimic : Mg2CO3(OH)2, 3H2O) cristallizat segon un sistèma monoclinic de classa esfenoïda. Dins la natura, aqueu minerau forma d'agulhas fòrça finas, d'agregats esferics ò de massas fibrosas. Son esclat es sedós.

L'artinita se troba dins lei venas idrotermalas de temperatura bassa dins lei ròcas serpentinosas. Pòu èsser associada ambé l'amiant, la brucita ò l'idromagnesita. A ges d'interès economic.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]