Arboç

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche


L'arboç (en latin: Arbutus unedo) (var. arbocier, darbocier, ledonèir) es un arbust de la familha Ericaceae que buta principalament per las regions mediterranèas mas es present tanben en Irlanda.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Es un arbre perennifoli que pòt mesurar fins a quinze mètres, encara qu'atenga dificilament aquela nautor. Lo tronc es roginós e escarcanhat, cort, amb de copa espessa e redonda. Las fuelhas, d'un peciol cort, son grandas, verdas, de vegadas pus claras al revèrs, lanceoladas, d'entre 5 e 10 cm de long e 5 cm de larg, amb lo bròc ressegat, lisas, brilhantas e sense pels. Las flors son entre blancas e blavas de 1 a 1,5 cm, e fan de paniculas que penjan. Son fruch es apelat arboça, e fa aperaquí 4 cm de diamètre, entre auriòl e roge intens, segon sa maduracion. Sa superfícia es formada per de pichonas particulas aplanadas. Las semenças, dispausadas al centre del fruch, son pichonas e de color negra. Se'n trai la famosa licor d'arboça.

Galariá[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]


Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]