Ambroise Croizat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Ambroise Croizat (28 de genier de 1901, La Léchère - 11 de febrier de 1951, Suresnes) èra un sindicalista e un òme politic comunista francés. Ministre dau Trabalh de 1945 a 1947, foguèt lo fondator de la Seguretat Sociala e dau sistèma de retiradas francés.

Nascut dins una familha obriera, acomencèt de trabalhar a 13 ans quand son paire foguèt mobilizat en 1914. En 1918, venguèt sòci de la SFIO e participèt ai grèvas deis obriers de la metallurgia dins la region de Lion. Jonhèt lo PCF tre sa fondacion en 1920. Membre permanent dau partit a partir de 1925, venguèt tanben una personalitat influenta dei sindicats de la metallurgia fins a sa mòrt. En particular, foguèt nomat secretari generau de la Federacion unica dei metallurgistas en 1936 que gropava 20% deis efectius de la CGT dau periòde.

Totjorn en 1936, foguèt elegit deputat e participèt ai negociacions que permetèron la signatura deis acòrds de Matignon après la victòria dau Frònt Popular. Participèt a l'adopcion de la lèi sus lei convencions collectivas e au rearmament de França avans la Segonda Guèrra Mondiala. Arrestat ambé leis autrei deputats comunistas dins la nuech dau 7 au 8 d'octòbre de 1939, foguèt descaigut de son mandat de deputat lo 20 de febrier de 1940. Transferit a Argier, foguèt liberat lo 5 de febrier de 1943 tres mes avans lo desbarcament aliat en Magrèb. Foguèt alora nomat per la CGT clandestina au govèrn provisòri d'Argier avans de representar lo sindicat a l'Assemblada consultativa privisòria.

A la Liberacion, foguèt elegit ai doas Assembladas Constituentas e a l'Assemblada Nacionala de 1946 a 1951. Ministre dau Trabalh de 1945 a 1947, aguèt un ròtle decisiu dins la formacion dau sistèma modèrna de proteccion sociala francés ambé la creacion dau sistèma d'assegurança malautiá, de retiradas, d'allocacions ai familhas, l'adopcion de plusors reformas progressistas dau Còdi dau Trabalh, la creacion de la medecina dau trabalh, la reglementacion deis òras suplementàrias e lo renfòrçament de l'estatut dei minaires.

Moriguèt d'un cancèr dau paumon a 50 ans. Lo PCF li organizèt d'importantei funeralhas a l'Ostau dei metallurgistas e au sèti de la CGT. Puei, un milion de personas l'acompanhèron fins au cementèri dau Père-Lachaise.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]