Aiga sosterranha

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La fònt de Vauclusa, un exemple de ressorgéncia d'aigas sosterranhas.

Leis aigas sosterranhas son l'ensemble deis aigas que se tròban dins lo sòu. Son constituïdas de tres ensembles principaus que son l'aiga de constitucion (aiga contenguda dins l'estructura dei mineraus), l'aiga de retencion (aiga liada ai jaç geologics) e l'aiga liure (aiga que circula liurament dins lei jaç freatics). Aqueleis aigas forman la màger part dei resèrvas conegudas d'aiga doça. Aqueleis aigas son sovent importantas per l'irrigacion e per produrre d'aiga potabla dins mai d'una region. Existís donc de quadres juridics particulars per gerir e protegir aqueleis aigas. Pasmens, son pas totjorn sufisents, especialament per leis aqüifèrs gigants que pòdon s'estendre sus plusors país.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) Robert A. Bisson e Jay H. Lehr, Modern groundwater exploration, Wiley, 2004.
  • (de) Bernward Hölting e Wilhelm G. Coldewey, Hydrogeologie – Einführung in die Allgemeine und Angewandte Hydrogeologie, Elsevier, 2005.
  • (de) Georg Matthess e Károly Ubell, Lehrbuch der Hydrogeologie, Band 1: Allgemeine Hydrogeologie, Grundwasserhaushalt, Gebr. Borntraeger, 1983.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]