Acòrdi del Divendres sant

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aficha en favor de « òc » (« votaz òc, es la via de seguir ») a l'acòrdi del Divendres sant pendent lo referendum que se debanèt simultanèament en Irlanda del Nòrd e en Republica d'Irlanda.

L'acòrdi del Divendres sant (anglés: The Good Friday Agreement, irlandés: Comhaontú Aoine an Chéasta), tanben nomenat acòrdi de Belfast (anglés: Belfast Agreement, irlandés: Comhaontú Bhéal Feirste), oficialament nomenat acòrdi de patz per l'Irlanda del Nòrd (anglés: The Northern Ireland Peace Agreement), foguèt signat lo 10 d’abril de 1998 per la principalas fòrça politicas d'Irlanda del Nòrd acceptant una solucion politica per acabar las trenta annadas (de 1969 a 1998) de trebles sanguinoses que faguèron 3 480 mòrts.

Son nom ven de la data de signatura, lo devendre precedent Pascas, Divendres sant celebrat per totes los crestians.

Los signataris[modificar | modificar la font]

  • Lo Primièr ministre del Reialme Unit, Tony Blair ;
  • Lo Primièr ministre de la Republica d'Irlanda, Bertie Ahern ;
  • Los nacionalistas, menats pels Partit social democrata e trabalhista de John Hume e lo Sinn Féin de Gerry Adams;
  • Los unionistas, representats pel Partit unionista d'Ulster de David Trimble, l'Ulster Democratic Party e lo Partit unionista progressista.

Los tèrmes de l'acòrdi[modificar | modificar la font]

L'acòrdi prevei subretot:

  • L'eleccion d'una assemblada locala d'Irlanda del Nòrd ;
  • La creacion d'un conselh dels ministres dirigit per un Primièr ministre d'Irlanda del Nòrd ;
  • Lo desarmament dels grops paramilitars (IRA provisòria, UVF, UDA, etc.) ;
  • La creacion d'instàncias de cooperacion entre la Republica d'Irlanda e l'Irlanda del Nòrd ;
  • L'abolicion de la revendicacion territoriala de la Republica d'Irlanda sus l'Irlanda del Nòrd (29 de decembre de 1937), pel biais de la modificacion dels articles 2 e 3 de la constitucion de la Republica d'Irlanda, lo 2 de decembre de 1999 ;
  • La reconeissença, per cada persona nascuda en Irlanda del Nòrd, del drech de s’identificar e d’èsser acceptada coma Irlandesa o britanica, o ambrdoas, qual que siá que persona ausesca;
  • La confirmacion que lo drech tenir ambedoas ciutadanetats, irlandesa e britanica, es acceptat pels dos govèrns, quina que siá l'evolucion de l’estatut de l'Irlanda del Nòrd.

La signatura d’aqueste acòrdi foguèt aprovada per una majoritat dels irlandeses a l’eissida d'un referendum:

  • 74 % per l’ÒC en Irlanda del Nòrd, e
  • 94 % per l’ÒC en Republica d'Irlanda.

Dempuèi, d’atemptats esporadics faguèron pasmens 93 mòrts, de 1999 a2009.

Brexit[modificar | modificar la font]

Dins l’encastre de sa politica de Brexit, lo govèrn del Reialme Unit reitèra son engatjament dins l'acòrdi de Belfast. Sus l’estatut de l'Irlanda del Nòrd, la posicion iniciala del govèrn britanic indica sa preferéncia per gardar la posicion constitucionala de l'Irlanda del Nòrd dins lo sen britanic mas amb de ligams fòrts amb l'Irlanda[1].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. HM Government, The United Kingdom's exit from and new partnership with the European Union, Cm 9417, February 2017.

Articles connèxes[modificar | modificar la font]