Tractat de Saragossa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La linha de partiment segon la bulla Inter cætera (en puntilhat), segon lo traetat de Tordesillas (en violet), e lo prolongament segon lo tractat de Saragossa (en verd).

Aprèp lo viatge de Magellan, lo tractat de Saragossa (22 d'abril de 1529) jol papa Clamenç VII fixa la segonda linha de partiment dins lo Pacific a 133° de longitud èst, amb un enclavament espanhòl per las Filipinas. Amb aqueles tractats, Espanhòls e Portugueses considèran totes aqueles que descòbran de tèrras coma de corsaris.

La question de las Molucas[modificar | Modificar lo còdi]

Las Illas Molucas, dins l'Indonesia actuala, consideradas coma lo "brèç de totas las espècias", èran estat visitadas d'en primièr pels portugueses en 1512.

En 1511 Anfós d'Albuquerca conquistèt Malaca pel rei Portugués, puèi lo centre del comèrci asiatic. Coneissent alara luòc secret de las pretendudas « illas de las espècias » – las illas Banda dins las Molucas, unica font mondiala de notz muscada e de clavèl de giròfle – aviá enviat una expedicion capitanejada per Antonio de Abreu a Banda, que foguèron los primièrs Europèus a arribar en 1512. Abreu partiguèt puèi per l'illa d'Ambon que son vice-captani Francisco Serrão i aviá fait naufragi al larg de Ternate, e obtenguèt una licéncia per bastir una fortalesa portuguesa: lo Fòrt de São João Baptista de Ternate.

De letras enviadas per Serrão a Ferrand Magellan, d'amics e benlèu de cosins, descrivant las « illas de las espècias », contribuiguèron de persuadir la corona espanhòla per financiar la primièra circumnavegacion començada per Magellan (e complida per Juan Sebastián Elcano). Atenguèt las Molucas en 1520 mas morriguèt pauc abans d'aver pogut rejónher Serrão sus l'illa de Ternate.

Aprèp l'expedicion de Magellan (1519-1522), Carles V envièt una expedicion dirigida per García Jofre de Loaísa per colonizar las illas, affirmant qu'èran dins sa zona del Tractat de Tordesillas. L'expedicion antenguèt amb dificultat las Molucas e arrambèt a Tidore, ont los Espanhòls bastiguèron mai tard un fòrt. Lo conflicte amb los Portugueses ja establits surs l'illa èra alara inevitable, s'acabant per la desfacha espanhòla, aprèp un an de combats e foguèt Aprèp d'un decenni d'afrontaments per la possedir.

Preparatiu[modificar | Modificar lo còdi]

Joan III e Carles Quint s'arranguèron per que pas degun mai siá enviat cercar de giròfle o mai espècias a las Molucas fins a çò que la proprietat de la region siá plan definida. Per realizar los calculs, cadun nomenèt tres astronòmas, tres pilòts e tres òmes de sciéncia que se reüniguèron a Badajoz e Elvas. Pasmens s'acordèron pas perque avián pas de metòdes rigoroses per calcular la longitud e que cadun s'attribuián las illas.

Lo tractat[modificar | Modificar lo còdi]

Pel tractat de Saragossa, se definís la continuacion del meridian de Tordesillas coma essent a 297,5 lègas des Illas Molucas. Portugal paguèt a Espanha 350 000 ducats d'aur. Carles Quint aviá besonh d'aquel argent per financiar las guèrras contra lo seu rival Francés Ir de França e la liga de Conhac.

Los plenipotenciaris èran António Azevedo Coutinho per Portugal e per Espanha, Mercurio de Gatinara, Comte Gatinara, Garcia de Loyosa, evèsque d'Osma, e Garcia de Padilla, comandaire de Calatrava.

De mesuras fachas mai tard mostrèron que, segon lo Tractat de Tordesillas, las illas se trapavan en territòri portugués.