Testicul

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Testiculs umans

Los testiculs son caduna las gonadas masclas, productors d'espermatozoïdes e d'ormonas sexualas masculinas (androgènas), subreot la testosterona. Son d'organs glandulars que fòrman partit de l'aparelh reproductor masculin.

Anatomia[modificar | modificar la font]

L'estructura del testicul es formada pels compausents seguents:

  • Albuginia: sisa fibrosa de teissut conjonctiu qu'envolopa lo testicul e l'epididim.
  • Conduches semininals: conduches productors de l'esperma.
  • Conduches excretòris de l'esperma: lo semèn al sortir dels conduches seminals passa per:

Situacion[modificar | modificar la font]

Seccion d'un testicul.

Los testiculs son situats jol penís, entre las doas cuèissas, dabans lo perinèu. Sont envolopats per un ensems de sisas amb forma de borsa, nomenada escròt. Las doas gonadas ocupan pas lo meteis nivèl, per la majoritat dels òmes lo testicul esquèrra baissa un pauc mai que lo drech. Son suspenduts al tèrme inferior pel cordon espermatic e son desprovesits d'aderéncias dins la mai granda partida de la seuna superfícia exteriora, de tal biais que demòran fòrça mòbils en totes los sens, podon demenir e pujar cap a l'anèl inguinal.

Migracion[modificar | modificar la font]

Per l'òme coma los mai mamifèrs, los testiculs venon de l'interior de la cavitat abdominala, a drecha e esquèrra de la colomna lumbara, al costat dels rens. Cap al tresen mes del desvolupament fetal, los testiculs abandonan aquela region e davalan pel conduch inguinal, travessant la paret abdominala, menan amb el las borsas que los envolòpan fins a la posicion definitiva. La davalada incomplèta del testicul es coneguda coma criptorquidia.

Nombre[modificar | modificar la font]

Los testiculs son dos, un al costat drech e l'autre al costat esquèrra. Anormalament pòt existir un sol testicul per abséncia del desvolopament de l'autre, que, quand tanben manca l'epididim e lo conduch deferent, se dich monorquidia. Quan mancan los dos testiculs se dich d'anorquidia.

Grandor[modificar | modificar la font]

Pels mainats la grandor dels testiculs es plan pichona (de 2 a 3 cm de long). A la pubertat creisson fins a aténher entre 8 e 18 cm de longitud i entre 2 i 3 cm d'ample. Aquesta grandor demòra mas o mens la meteissa pendent tota la vida, encara qu'a vegadas arriba una leugièra atrofia dins la vièlhessa o un leugièra aumentacion de grandor a causa de la presa d'esteroïdes. La grandor desmesurada dels testiculs es deguda en majoritat de las ocasions a una idrocèla (acumulacion de liquid disn la tunica serosa del testicul).

Color, forma e consisténcia[modificar | modificar la font]

Los testiculs son de color blanc blavenc, a vegadas roge quand son remplits de sang. Lo testicul a una forma d'ovoïde plan dins lo sens transversal. A una consisténcia dura e leugièrament elastica a causa de la sisa fibrosa que l'envolòpa.

Vascularizacion[modificar | modificar la font]

  • Artèrias: los testiculs son irrigats per las artèrias espermaticas, l'artèria deferenta e l'artèria funiculara.
  • Venas: las venas espermaticas asseguran lo drenatge sanguin. Quand s'obstruisson produson lo varicocèl.
  • Tanben s'i tròban de venas limfaticas.