Aurelha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article

Proprietat P107 (tipe principal (GND)) de botar dens WIKIDATA

Donadas
v · d · m
Aurelha
VIAF [1]
GND [2]
ISNI [3]
LCCN [4]
ULAN
BNF [5]
SUDOC [6]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ears?uselang=oc Aurelha Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Aurelha.
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Aurelha (omonimia).
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver
Aurelha

L'aurelha es l'organ que permet d'ausir los sons e bruches. Es ligada al sens de l'ausida. Aqueste nom se pòt referir a la partida exteriora sonque o a l'ensems del sistèma de l'ausida.

Dins lo regne animal sonque los vertebrats tenon d'aurelhas. Pasmens fòrça invertebrats pòdon ausir o almens detectar de sons gràcias a d'autras organs sensitius. Los insèctes, per exemple an d'organs timpanals que lor servisson per ausir de sons distants. Son pas per fòrça localizats sul cap mas se pòdon trobar sus divèrsas partidas del còrs (pòdon èsser de pels per exemple).

Varietat de formas d'aurelhas dins las familhas de ratapenadas

Somari

L'estructura de l'aurelha [modificar]

Pels mamifèrs, l'aparelh auditiu compren tres partidas.

L'aurelha extèrna [modificar]

Las ondas sonòras arriban al pavalhon auricular, que las dirigís cap al conducte auditiu extèrne, ont son amplificadas a cèrtas frequéncias. Finalament, lo son arriba a la membrana timpanica, ont las vibracions se transmeton per un mejan solid.

L'aurelha mejana [modificar]

L'aurelha mejana compren la trompa d'Eustaqui, un conducte que la fa comunicar dirèctament amb la faringe, egalant la pression entre los dos costats del timpan. D'autra part i trobam tanben la cadena ossiculara constituida pel martèl, l'enclutge e l'estriu, qu'es lo camin de las vibracions mecanicas vèrs la fenèstra ovala, una autra membrana, la quala provòca una vibracion dins lo liquid qu'emplís lo cagaròl.

L'aurelha intèrna [modificar]

La coclèa conten la membrana basilara, ont se trapa l'organ de Corti, un ensems de cellulas ciliadas (entre 24 000 e 30 000) que vibran a de frequéncias especificas. La localizacion dels cilis long de la membrana basilara es en foncion de la longor d'onda que i son sensibles.

Finalament, l'informacion nervosa arriba al cervèl (cada aurelha separadament).

L'estructura de l'aurelha [modificar]

Estructura de l'aurelha umana

1-Ausida/aurelha extèrna

2-Conducte auditiu

3-Pavalhon auditiu (aurelha)

4-Timpan

5-Ausida/aurelha intèrna

6-Martèl

7-Enclutge

8-Estriu

9-Canals semicirculars

10-Coclèa

11-Nèrvi auditiu

12-Trompa d'Eustaqui