Avantbraç

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
l'avantbraç en ròsa

L'avantbraç es, per l'òme, la partida du membre superior compresa entre lo cobde e le ponhet.

Anatomia[modificar | modificar la font]

Esqueleta[modificar | modificar la font]

L'avantbraç se constituís de dos òsses : l'ulna (ancienament cubitus) e lo radius. L'articulacion del cobde se fa subretot amb l'ulna, alara que l'articulacion del ponhet (amb lo carpa) se fa sobretot amb lo radius. E mai, aqueles dos òsses mòvon l'un al respècte a l'autre dins los movements de pronosupinacion ; esquematicament, es lo radius que vira a l'entorn de l'ulna.

Musculatura[modificar | modificar la font]

L'avantbraç compòrta 19 muscles, repartits dins 3 lòtjas (anterioras, posterioras, e laterala). Aqueles muscles permeton gaireben totes los movements del ponhet (adduccion/abduccion, flexion/extension) e dels dets (flexion/extension). Conten tanben los muscles de la pronosupinacion, levat lo muscle bicèps braquial.

Vascularizacion[modificar | modificar la font]

Dins l'avantbraç, las principalas artèrias son las artèrias ulnàrias e radiala. Forman d'artèrias recurrentas e una branca comuna, l'artèria interossosa. L'artèria interossosa se situa entre lo radius e l'ulna (una branca dins la lòtja posteriora e una branca dins la lòtja anteriora). Aquela artèria interossesa a per origina l'artèria ulnària[1].

L'artèria ulnara accompanha lo muscle plegadís ulnar del carpa, alara que l'artèria radiala se tròba ela jool muscle braquioradial. Fin finala, l'artèria ulnara forma una arcada superficiala e, a contrario, l'artèria radiala passa posteriorament a la basa del primièr metacarpian per formar una arcada prigonda. Las arcadas prigondas e superficialas forma, enseguida las artèrias digitalas comunas, puèi las artèrias pròprias.

Nèrvis[modificar | modificar la font]

Principals nèrvis:

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (Font Medatice grenoble UJF)