Cara

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Cara de La Gioconda

La cara es la partida frontala del cap, pels umans la partida anteroinferiora, dempuèi las cilhas fins al menton, inclusent las cilhas, los uèlhs, la nas, la gauta, la boca, los pòts, las dents, la pèl e lo menton.

Totes los teissits de la cara expriman las emocions de l'individú, per l'accion dels muscles de la mimica (comunicacion non verbala). Tan que, l'aparéncia faciala es un element essencial de la identitat de cada èsser uman e que en facilita mai l'identificacion, atal es l'element central de la fotografia dels documents oficials o de la caricatura. Es un vector essencial per las interaccions socialas e los umans coma los mai primates desvolpèron un abiletat particulara dins la percepcion de las caras.

Sus la dura superfícia dels òsses s'implantan mai de trenta parelhs de muscles, de divèrsas formas e foncions, espéses e fòrts, coma lo muscle massetèr, d'autres son fins e pichon coma aquel que leva la comissura dels pòts e aquel que dilata l'ala del nas, entre d'autres.

Dels cinc organs dels senses, quatre fan partit del cap, e mai especificament de la cara: la vista, l'audicion, l'odorat e lo gost. En mai lo cinquen sens restant, lo tocat, tanben es plan representat, amb una zona de fòrta sensibilitat suls pòts.

Examinada amb d'un miralh, la cara es l'objècte d'atencion d'igièna particularas, de decoracions o maquilhatge, e la principala region del còrs que se fa la quirurgia estetica. Dins los arts de l'espectacle la cara es l'objècte de tractaments particulars: maquilhatges (clown, cantaire d'Opèra, ...), plans serrats cinematografics...

Per divèrsas rasons, festenalas, religiosas, professionnalas, ritualas, pòdon èsser en totalitat o parcialament cobèrt pzr un masqueta o d'autres objèctes (coma un vel).


Vejatz tanben[modificar | modificar la font]