Boca

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
cavitat bucala

La boca (var. bocha), o cavitat bucala o cavitat orala, es l'orifici que els animals ingerisson los aliments. Generalament es situada sul cap e constituís la primièra partida del sistèma digestiu e del tube digestiu. La boca se dubrís sul faringe nomenat cavitat orala o cavitat bucala.

La boca umana es cobèrta per un pòt superior e un inferior, e permet de foncions importantas dins d'activitats divèrsas coma lo lengatge e las expressions facialas, coma lo sorire.

La boca es un gran indicator de la santat de l'individú. La mucòsa, per exemple, pòt se trobar mai clara, palle o amb de tacas blancas, indicator de proliferacions epitelialas.

Podèm distingir tres tipes de mucosa:

  • Simple de revestiment: Presenta mucosa.
  • Masticatòria: Amb absència possible de submucosa, queratinizada o paraqueratinizada e en contacte dirècte amb lo teissut ossós.
  • Especializada: Es presenta dins de regions de la lenga. Se referís a la mucosa en relacion amb los receptors del gost.

Foncions de la boca[modificar | modificar la font]

  • Mastegar: Mercé als movements de la mandibula e de la pression de las dents se produís aquest trabalh mecanic que degrada los aliments.
  • Salivar: Mercé a la desembocadura dels conductes de las glandolas salivalas, se produís lo primièr suc digestiu (saliva), que realiza una degradacion quimica dels aliments.
  • Sens del gost: Dins la boca se tròban los receptors sensorials del gost, sobretot dins la lenga, nomenades Papillas gustativas.
  • Paraula: Dins la boca se tròba una granda partida de las estructuras que modifican lo son laringic e produson la vòtz articulada mercé a las seunas cavitats especialas.
  • Deglucion: Se dividís en doas partidas:
    • Fasa voluntària: La lenga se lèva fins a la basa de la cavitat bucala, mena lo bòl alimentàri perque dintre dins lo faringe.
    • Fasa involuntària: L'epiglòtis va cap enrè e tanca l'orifici superior de la laringe. Dins aquel reflèxe lo faringe demòra una via digestiva transitòria, empachant atal l'ingestion de tròçes dins la via aeriana (traquèa).

Partidas de la cavitat orala[modificar | modificar la font]

La boca se pòt considerar coma una sala de sièis parets:

  • Paret anteriora: formada pels pòts.
  • Parets lateralas: formadas pe las gautas.
  • Paret inferiora: Formada en granda mesura per la lenga e per dejós i a la region nomenada sòl de la boca.
  • Paret superiora: Formada pel paladar.
  • Paret posteriora: Orifici irregular que fa comunicar la boca amb lo faringe.

Los annèxes de la boca son las dents, las genivas e las amigdalas.

La boca dins la cultura[modificar | modificar la font]

La boca es lo simbòl de la paraula, de la lenga. Per aquò existisson diverses bocas que donan d'oracles, coma la Boca de la Veritat a Roma.

La divesa romana Fama aviá de centenas d'uèlhs per veire çò que fesiá las gents e de centenas de bocas per s'exprimir, mejans los poètas.