Sarah Bernhardt

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Sarah Bernhardt
Picto infobox character.png
{{{legenda}}}
Generalitats



Biografia
Picto infobox character.png
Naissença
a París
Decès
a París
Luòc d'enterrament Cementèri del Pairere Lachaise
País França França
Autres informacions
Picto infobox character.png
Profession Actor
Notícias d'autoritats
Picto infobox character.png
VIAF 68925417
GND 118509896
ISNI 0003 6863 4272, 0000 0001 2096 3355 0000 0003 6863 4272, 0000 0001 2096 3355
LCCN n80057050
ULAN
BNF [1]
SUDOC [2]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sarah_Bernhardt?uselang=oc Sarah Bernhardt Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Sarah Bernhardt.
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver
Sarah Bernhardt

Sarah Bernhardt (París, lo 22 d'octobre de 1844 - París, 26 de març de 1923) es una actritz francesa de teatre e de cinèma. Dicha La Divina o La Votz d'Aur, aguèt una carriera internacionala e venguèt una deis actritz pus famosas de l'Istòria.

Somari

Carriera [modificar]

Aficha realizada per Alfons Mucha per Gismonda.

Sarah Bernhardt intrèt au Conservatòri d'Art Dramatic de París en 1859 gràcias au sostèn dau duc de Morny. Sortiguèt en 1862 ambé lo segond prèmi de Comedia, intrèt a la Comédie-Française mai deguèt partir en 1866 après aver bacelat un sòci. Obtenguèt alora un contract a l'Odeon[1]. I foguèt remarcada en 1869 per son ròtle dins Le Passant de François Coppée. En 1870, transformèt l'opèra en espitau militar durant lo sètge de París. Après la guèrra, trionfèt dins Ruy Blas en 1872 e intrèt tornarmai a la Comédie-Française onte joguèt dins Phèdre en 1874 e dins Hernani en 1877.

En 1880, demissionèt per crear son grop pròpri per anar jogar a l'estrangier e faire fortuna fins a 1917. A partir de 1893, prenguèt la direccion dau Teatre de la Renaissença puei dau Teatre dei Nacions que foguèt renomat en Teatre Sarah Bernhardt. En decembre de 1894, comencèt de trabalhar amb Alfons Mucha per la realizacion de seis afichas d'espectacles. Aquela collaboracion durèt sièis ans e li permetèt de lançar tornarmai sa carriera. En 1914, obtenguèt la Legion d'Onor mai deguèt èsser amputada d'una camba en 1915. Contunièt de jogar assetada e participèt ais operacions de sostèn ai combatents de la Primiera Guèrra Mondiala. Enfin, vèrs la fin de sa vida, venguèt una actritz de cinèma. Moriguèt en 1923 a París e foguèt enterrada dins la division 44 dau cementèri dau Père-Lachaise.

Teatre [modificar]

Sarah Bernhardt dins lo ròtle de Hamlet
Sarah Bernhard dins lo ròtle de la Rèina dins Ruy Blas.

Cinèma [modificar]

  • 1900 : Le Duel d'Hamlet de Clément Maurice.
  • 1908 : La Tosca d'André Calmettes.
  • 1910 : Hamlet d'André Calmettes.
  • 1912 : La Dame aux camélias d'André Calmettes e Henri Pouctal.
  • 1912 : La Reine Élisabeth de Louis Mercanton, Henri Desfontaines e Gaston Roudès
  • 1912 : Sarah Bernhardt à Belle-Isle.
  • 1913 : Adrienne Lecouvreur de Louis Mercanton e Henri Desfontaines.
  • 1915 : Mères Françaises de Louis Mercanton e René Hervil.
  • 1915 : Ceux de chez nous de Sacha Guitry.
  • 1916 : Jeanne Doré de René Hervil e Louis Mercanton.
  • 1919 : It happened in Paris de David Hartford.
  • 1923 : La Voyante de Léon Abrams et Louis Mercanton (non finit).

Referéncias [modificar]

Referéncias e nòtas [modificar]

  1. Hélène Tierchant, Sarah Bernhardt : Madame Quand même, edicions SW-Télémaque, coll. « Grands docs », 2009 (ISBN 978-2-7533-0092-7).

Bibliografia [modificar]

  • (en) Menefee, David W., Sarah Bernhardt in the Theater of Films and Sound Recordings. North Carolina: McFarland, 2003.
  • (en) Menefee, David W., The First Female Stars: Women of the Silent Era. Connecticut: Praeger, 2004.
  • (fr) Françoise Sagan, Sarah Bernhardt, le rire incassable, Edicions Robert Laffont, Paris, 1987.
  • (fr) Noëlle Guibert (dir.), Portrait(s) de Sarah Bernhardt, catalogue de l'exposition Sarah Bernhardt ou le divin mensonge, Edicions Bibliothèque nationale de France, Paris, 2000 (ISBN 2-7177-2113-4).
  • (fr) Anne Delbée, Le Sourire de Sarah Bernhardt, Edicions Le Livre de Poche, Paris, 2002 (ISBN 978-2-253-15293-4).
  • (fr) Claudette Joannis, Sarah Bernhardt : Reine de l'attitude et princesse des gestes, Edicions J'ai lu, coll. « Biographie », Paris, 2003 (ISBN 978-2-290-32905-4).
  • (fr) Jacques Lorcey, Sarah Bernhardt, l'art et la vie, préface d'Alain Feydeau, Edicions Séguier, Paris, 2005 (ISBN 2-84049-417-5).
  • (fr) Henry Gidel, Sarah Bernhardt, coll. « Grandes biographies », Edicions Flammarion, Paris, 2006 (ISBN 978-2-08-068531-5).
  • (fr) Hélène Tierchant, Sarah Bernhardt : Madame Quand même, coll. « Grands docs », Edicions SW-Télémaque, 2009 (ISBN 978-2-7533-0092-7).
  • (fr) Pascale Védère d'Auria, Il était une fois Sarah Bernhardt, Edicions Gulf Stream, Saint-Herblain, 2009 (ISBN 978-2-35488-056-9).
  • (fr) Sophie-Aude Picon, Sarah Bernhardt, Edicions Gallimard Folio, 2010 (ISBN 978-2-07-034544-1).