Sarah Bernhardt

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Sarah Bernhardt

Sarah Bernhardt (París, lo 22 d'octobre de 1844 - París, 26 de març de 1923) es una actritz francesa de teatre e de cinèma. Dicha La Divina o La Votz d'Aur, aguèt una carriera internacionala e venguèt una deis actritz pus famosas de l'Istòria.

Carriera[modificar | Modificar lo còdi]

Sarah Bernhardt intrèt au Conservatòri d'Art Dramatic de París en 1859 gràcias au sostèn dau duc de Morny. Sortiguèt en 1862 amb lo segond prèmi de Comedia, intrèt a la Comédie-Française mai deguèt partir en 1866 après aver bacelat un sòci. Obtenguèt alora un contract a l'Odeon[1]. I foguèt remarcada en 1869 per son ròtle dins Le Passant de François Coppée. En 1870, transformèt l'opèra en espitau militar durant lo sètge de París. Après la guèrra, trionfèt dins Ruy Blas en 1872 e intrèt tornarmai a la Comédie-Française onte joguèt dins Phèdre en 1874 e dins Hernani en 1877.

En 1880, demissionèt per crear son grop pròpri per anar jogar a l'estrangier e faire fortuna fins a 1917. A partir de 1893, prenguèt la direccion dau Teatre de la Renaissença puei dau Teatre dei Nacions que foguèt renomat en Teatre Sarah Bernhardt. En decembre de 1894, comencèt de trabalhar amb Alfons Mucha per la realizacion de seis afichas d'espectacles. Aquela collaboracion durèt sièis ans e li permetèt de lançar tornarmai sa carriera. En 1914, obtenguèt la Legion d'Onor mai deguèt èsser amputada d'una camba en 1915. Contunièt de jogar assetada e participèt ais operacions de sostèn ai combatents de la Primièra Guèrra Mondiala. Enfin, vèrs la fin de sa vida, venguèt una actritz de cinèma. Moriguèt en 1923 a París e foguèt enterrada dins la division 44 dau cementèri dau Père-Lachaise.

Teatre[modificar | Modificar lo còdi]

Cinèma[modificar | Modificar lo còdi]

  • 1900 : Le Duel d'Hamlet de Clément Maurice.
  • 1908 : La Tosca d'André Calmettes.
  • 1910 : Hamlet d'André Calmettes.
  • 1912 : La Dame aux camélias d'André Calmettes e Henri Pouctal.
  • 1912 : La Reine Élisabeth de Louis Mercanton, Henri Desfontaines e Gaston Roudès
  • 1912 : Sarah Bernhardt à Belle-Isle.
  • 1913 : Adrienne Lecouvreur de Louis Mercanton e Henri Desfontaines.
  • 1915 : Mères Françaises de Louis Mercanton e René Hervil.
  • 1915 : Ceux de chez nous de Sacha Guitry.
  • 1916 : Jeanne Doré de René Hervil e Louis Mercanton.
  • 1919 : It happened in Paris de David Hartford.
  • 1923 : La Voyante de Léon Abrams et Louis Mercanton (non finit).

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias e nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Tierchant 2009.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]