Voltaire

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Voltaire
Filosòf
Picto infobox character.png


Biografia
Picto infobox character.png
Naissença
a París
Decès
a París
Luòc d'enterrament Panteon (París)
País França França
Autres informacions
Picto infobox character.png
Membre de Royal Society
Profession Filosòf


Identificacions d'autoritats
Picto infobox character.png
ID d'artista de MusicBrainz 571170e9-bb0c-4d12-a9ad-9c926fb784a8
VIAF 36925746
GND 118627813
ISNI 0001 2128 0652 0000 0001 2128 0652
LCCN n80126267
ULAN
BNF [1]
SUDOC [2]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Voltaire?uselang=oc Voltaire Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Voltaire.
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver
Voltaire

François-Marie Arouet (París, lo 21 de noveme de 1694 - París, lo 30 de mai de 1778), conegut dab lo son anagrama Voltaire, que ho un escrivan e filosòf francés de las lutz (admés a l'Academia Francesa en 1746) e considerat, amassa dab lo son enemic Jean-Jacques Rousseau, com un precursor de la Revolucion Francesa.

Durant la soa vita que ho mei que mei presat e laudat com autor liric e dramatic a maugrat qui uei be sia mei que mei lejut per las soas òbras filosoficas (las Lettres Philosophiques e los sons contes filosofics, com Zadig, Candide, Micromegas, L'Ingénu o Menon, ).

Vita [modificar]

Voltaire que vadó a París en çò d'ua familha borgesa. Que ho de d'òra orfanin de mair. Lo son pair que'u he estudiar au Licèu Louis-le-Grand, alavetz gavidat peus Jesuitas.

Que comencè a ecríver joen e, per aquesta rason e tanben peu son biais de víver libertin be conegó la preson (on e començore de redigir La Henriade, ua celebracion de la figura - liberau au son gost - deu Noste Enric) per brèvas pausas e un exili en Anglatèrra qui'u dè lo gost deu regim politic britanic.

En 1750 que comencè la soa relacion d'amistat dab Frederic II de Prússia en bèth establí's hens la soa cort de Berlin dinc a 1753 ; qu'i escrivore Lo sègle de Loís XIV.

En 1755 que s'installè en Soïssa, puish, a partir de 1758 qu'establí la soa proprietat deu domeni de Ferney, sus la termièra enter França e Soïssa.

En 1778, chic abans de morir que tornè a París on e ho arcuelhut dab hèra d'entosiasme e que's he francmaçon en tot entrar dehens la lòtja de las Nau Sòrs.


[