Pleasure Game

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
L'animatritz de television francesa Nathalie Vincent, aquí en 2019 en Occitània, en Avinhon, foguèt a un moment dat (a partir de 1993) cantaira per Pleasure Game

Pleasure Game èra un grop francés e bèlga de house music, mai precisament del sosgenre new beat, originalament fondat a la fin de las annadas 1980 pr'aquò mai conegut coma precursor de la tècno dance a la debuta de las annadas 1990.

Michel « De San Antonio » Nachtergaele e Bruno Vangarsse, los compositors bèlgas de Pleasure Game, avián tanben trabalhat a la fin de las annadas 1980 ambe los compositors de musica new beat Stephan Novak e Olivier Caplin jos lo nom d'Amnesia, mentre que dins la segonda mitat de las annadas 1990, lo francés Philippe Dhondt es estat la votz del projècte dance Boris (sustot conegut pel tube Soirée Disco en 1996).

Pleasure Game a contribuït a lançar lo sosgenre tècno dance dins los païses francofòns ambe dos tubes emblematics, Le Dormeur pendent l'estiu de 1991 e Le seigneur des ténèbres al mes de decembre de 1991.

Le Dormeur utiliza un escapolon sonòr del filme Dune (Le dormeur doit se réveiller). Lo títol Le seigneur des ténèbres utiliza d'escapolons sonòrs del filme Legend (Je suis le seigneur des ténèbres) e del filme Indiana Jones e lo temple maudit (Kali ma, shakti deh).

Pleasure Game èra compausat dels productors bèlgas Bruno Van Garsse e Michel Nachtergaele, dels compositors bèlgas Benoît Marrissal, Jacky Meurisse e Patrick Cools, del cantaire francés Philippe Dhondt (dich Boris, nascut a Roubaix, França), de la cantaira francesa Laurence Stein fins en 1993, remplaçada en seguida per la cantaira (francesa tanben) Nathalie Vincent.

Nathalie Vincent es tanben coneguda en França coma animatritz de television, e es estada abans Pleasure Game e Boris corista e dançaira pel projècte tècno dance italian Pin-Occhio.[1]

Cançons mai conegudas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Le Dormeur (1991)
  • Le seigneur des ténèbres (1991)
  • Activez les plaisirs… (love is calling) (1992)
  • Le petit chien qui fume (1993)
  • Capitaine Flam (1993, represa de l'indicatiu francés del dessenh animat Capitaine Flam)
  • Mustapha, chérie je t'aime (1994, represa de Bob Azzam)[2]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. https://www.voici.fr/bios-people/nathalie-vincent
  2. https://www.tunisie-direct.com/cherie-je-taime-cherie-je-tadore-60-ans-et-toutes-ses-dents/