Pinus pinea
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Pinus pinea | ||||||||||||
| Règne | Plantae | |||||||||||
| Division | Pinophyta | |||||||||||
| Classa | Pinopsida | |||||||||||
| Òrdre | Pinales | |||||||||||
| Familha | Pinaceae | |||||||||||
| Genre | Pinus | |||||||||||
| Pinus pinaster L., 1753 |
||||||||||||
| Òrdre | Pinales | |||||||||||
| Familha | Pinaceae | |||||||||||
| [[Image: |230px]] | ||||||||||||
| Mapa de la distribucion | ||||||||||||
Percorrètz la Botanica sus Wikipèdia:
|
||||||||||||
Lo pinhèr, (Pinus pinea) es una espècia de pin dins la familha Pinaceae caracteristic per sas granas comestiblas: los pinhons, e mai que de pinhons d'autres espècias europèas de pin se pòscan manjar, son fòrça mai pichons (i a d'espècias americanas de pinhons gròsses que son esplechadas comercialament).
Es originari de la region mediterranèa.
Descripcion [modificar]
Arbre de 30 mètres de naut, amb la rusca d'un marron rogenc e fòrça espessa. Es en forma de parasolelh. Amb d'agulhas de 20 cm de long, apariadas coma pels autres de pins autoctòns. Florís de març a mai en produsent de pinhas ovoïdas de 15x10cm amb de pinhons de 15 a 20 mm. Las pinhas maduran a l'auton del tresen an (los autres pins lo fan en dos ans).
Creis dins las garrigas, èrms e dunas fixadas. Fa venir los terrenhs silicicèus, subretot sablonencs generalament prèp del litoral.
Usatges [modificar]
Fòrça utilizat per l'ornament. Los pinhons demandan fòrça man d'òbra, cal escalfar las pinhas per que se duèrban. La fusta a pas gaire d'interès.
Un autre pin amb de pinhons comestibles es lo Pinus edulis, originari de las montanhas del sud oèst dels Estats Units d'America.
