Pinus pinea

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo pinhèr, (Pinus pinea) es una espècia de pin dins la familha Pinaceae caracteristic per sas granas comestiblas: los pinhons, e mai que de pinhons d'autres espècias europèas de pin se pòscan manjar, son fòrça mai pichons (i a d'espècias americanas de pinhons gròsses que son esplechadas comercialament).

Es originari de la region mediterranèa.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Arbre de 30 mètres de naut, amb la rusca d'un marron rogenc e fòrça espessa. Es en forma de parasolelh. Amb d'agulhas de 20 cm de long, apariadas coma pels autres de pins autoctòns. Florís de març a mai en produsent de pinhas ovoïdas de 15x10cm amb de pinhons de 15 a 20 mm. Las pinhas maduran a l'auton del tresen an (los autres pins lo fan en dos ans).

Creis dins las garrigas, èrms e dunas fixadas. Fa venir los terrenhs silicicèus, subretot sablonencs generalament prèp del litoral.

Usatges[modificar | modificar la font]

Fòrça utilizat per l'ornament. Los pinhons demandan fòrça man d'òbra, cal escalfar las pinhas per que se duèrban. La fusta a pas gaire d'interès.

Un autre pin amb de pinhons comestibles es lo Pinus edulis, originari de las montanhas del sud oèst dels Estats Units d'America.

Referències[modificar | modificar la font]