Menòrca

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Menòrca
Illa
Bandera de Menorca.svg

Proprietat P107 (tipe principal (GND)) de botar dens WIKIDATA


Identificacions d'autoritats
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Menorca?uselang=oc Menòrca Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Menòrca.
Menòrca
Bandièra de Menòrca

Emblema oficial del Conselh Insulara de Menòrca

(Escut)
Localizacion
Localizacion de Menòrca al respècte de las Illas Balearas
Illas Balearas
Donadas estatisticas
Capitala Maó
Municipi mai grand Maó
Gentilici Menorquin, menorquina
Populacion (2006) 90 235 ab.
Superfícia 69 439,89 km2
Densitat (2006) 119,35 ab./km2
Imne
Municipis 8

Menòrca (Menorca en catalan), es una illa de la Mar Mediterranèa, la mai septentrionala de las illas Balearas. Son nom ven de las expressions latinas Balearis Minor e Minorica, del biais que la nomenavan los romans pel fach que l'illa es la mai pichona d'entre las doas illas Balearas (respècte a Malhòrca)

Las vilas principalas ne son Maon (la capitala), Ciutadella de Menòrca, e Alaior.

Lo gentilici es menorquin, -a.

Geografia e istòria naturala [modificar]

Plaja d'Algaiarens, a la Vall
Mapa municipala de Menòrca

Menòrca, amb una extension de 701 km², se situa al bèl mitan de la Mar Mediterranèa occidentala (40º N 4º È), gaireben equidistanta de las tèrras africanas, italianas e ibericas, es la pus septentrionala de las Balearas. L'illa e los illòts que l'enròdan constituisson un resumit de la Mediterranèa occidentala, ont se pòdon trobar la majora part dels ecosistèmas caracteristics d'aquesta region, excepte los fluvials e los montanhencs. Mas a l'encòp, Menòrca conten de nombrosas espècias endemicas o tirrenicas, es a dire, exclusivas d'aquesta illa o ben compartidas solament amb d'autras tèrras prèpas coma Malhòrca, Corsega e Sardenha. Aquesta barreja de generalitats e singularitats fa especialament atractiu lo patrimoni natural d'aqueste territòri, a l'encòp fortament umanizat dempuèi fa 4000 ans.