Malhòrca

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Malhòrca
Bandièra de Malhòrca (Escut)
(En detalh) (En detalh)
Localizacion
Localizacion de Malhòrca demèst las Illas Balearas
Illas Balearas
Donadas estatisticas
Capitala Palma
Municipi mai grand Palma
Gentilici Malhorquin, malhorquina
Populacion (2006) 790 763 ab.
Superfícia 3640,11 km2
Densitat (2006) 217,24 ab./km2
Imne La Balanguera
Municipis 53

Malhòrca, Mallorca en catalan, es una illa de Mediterranèa, la mai granda de las illas Balearas, e per aquò es tanben nomenada la Baleara Màger (la Balear Major en catalan).

Per encausa de la fòrta demografia de la capitala, Palma, l'illa es devesida tradicionalament entre Ciutat e Part Forana. La Part Forana es la partida rurala, la tèrra situada fòra de la vila. A Malhòrca, aqueste tèrme s'utiliza per nomenar globalament totes los vilatges que son pas la capitala, Palma.

Lo gentilici es malhorquin, -na.

Denominacion[modificar | modificar la font]

A l'Edat Mejana predominava lo nom de l'illa al plural: Mallorques. Aquel nom, tant al plural coma, mens sovent, al singular, coïncidissiá amb lo nom de la soleta ciutat. La restauracion del nom latin de Palma resolguèt l'ambigüitat.

Istòria[modificar | modificar la font]

A Muleta (Sóller) e a Son Matge (Valldemossa) s'es trobat de rèstas d'una etapa arcaïca de la preïstòria malhorquina, que los mai vièlhs son datats de l'an 5200 abC aproximativament.

Las colonizacions protoistoricas (grècs, fenicians, cartagineses, romans) son feblas, o ben tardièras. Los balears foguèron mercenaris dels cartagineses. Aurián luchat al costat d'Annibal, lo general cartaginés qu'es gaireben arribat a las pòrtas de Roma. Los romans ensagèron de conquerir l'illa de Malhòrca a diferentas ocasions, mas los balears lor causèron de grands degalhs a las naus amb las pèiras que tiravan amb las seunas frondas, fins finala en 123 abC Quintus Caecilius Metellus, capitarà de desbarcar e sometre los balears. Los romans fondaràn las ciutats de Palma e Pollentia. A la fin d'aquest periòde lo cristianisme arribèt dins l'illa. En 425 lo pòble germanic dels Vandals bassaquèron Malhòrca e en 455 l'incorporèron a son reialme del nòrd d'Africa. En 534 lo general Apollinar annexarà las Balearas a l'Empèri Bizantin. La decadéncia bizantina en Mediterranèa Occidentala al sègle VIII daissa l'archipèla isolat.

En 903 los musulmans conquerisson Malhòrca après qualques sacatges realizats al sègle IX. En l'an 1015 Malhòrca passa jol contrarotle de la taifa de Dènia. En 1114-1115 una crosada realizada per Pisa e lo comte de Barcelona Raimon Berenguièr III saqueja mas ocupa pas l'illa. Çò qu'accelerarà l'incorporacion de la taifa als almoravits. En 1203 los almohades se fan amb Malhòrca. L'illa foguèt conquistada definitivament pels crestians per las tropas catalanas e aragonesas de Jaume I d'Aragon en 1229. Après la derrota definitiva d'Abú Yahya a la batalha de Portopi (1229) e la captura e execucion de Medina Mayurka (1230), la resisténcia s'acaba en 1231. Los musulmans fujon en Africa o son faches esclaus, puèi l'illa foguèt repoblada amb de catalans de Rosselhon

Orografia[modificar | modificar la font]

Mapa dels diferents municipis de l'illa

Malhòrca presenta doas sèrras : la Sèrra de Tramontana, amb las montanhas mai nautas, e las Sèrras de Levant, d'altitud pus modèsta.

Principals soms de la Sèrra de Tramontana :

  • Puig Major (1445 m)
  • Puig de Massanella (1364 m)
  • Tomir (1102 m)
  • Puig de l'Ofre (1090 m)
  • Puig de Galatzó (1027 m)
  • Serra d'Alfàbia (1069)
  • Puig des Teix (1064 m)
  • Tossals Verds (1028)

Principals soms de las Sèrras de Levant:

  • Puig de Sant Salvador (510 m)
  • Bec de Ferrutx (519 m)
  • Puig de Morell (562 m)

I a tanben lo massís de Randa, amb lo Puig de Randa (543 m) e lo Puig de Galdent (420 m).


Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]