Leonardo da Vinci

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
 Leonardo da Vinci
Scientific, q1028181, q81096, q11063, Filosòf, q10872101, Matematician, q860861
Picto infobox character.png
Leonardo da Vinci01.jpg


Biografia
Picto infobox character.png
Naissença
a q154184
Decès
a q1122731
País Flag of Italy.svg Itàlia|- Da Vinci Signature.svg
Autres informacions
Picto infobox character.png
Profession Scientific, q1028181, q81096, q11063, Filosòf, q10872101, Matematician, q860861
Domeni de trabalh Arquitectura, Escultura, Anatomia, q737201


Identificacions d'autoritats
Picto infobox character.png
IMDb nm1827914
VIAF 24604287
GND 118640445
ISNI 0001 2124 423X 0000 0001 2124 423X
LCCN n79034525
ULAN
BNF 11912491s
SUDOC 085975915
CALIS
CiNii
NDL 00447394
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Leonardo_da_Vinci?uselang=oc Leonardo da Vinci Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Leonardo da Vinci.
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver
Autoretrach de Leonardo da Vinci

Leonardo di ser Piero da Vinci, correntament sonat Leonardo da Vinci, nascut a Vinci lo 15 d'abril de 1452 e mòrt a Amboise lo 2 de mai de 1519, foguèt un pintor florentin. Èra un òme d'esperit, a l'encòp artista, scientific, engenhaire, inventor, anatomista, escalpraire, arquitècte, urbanista, botanista, musician, poèta, filosòf e escrivan.

Leonardo foguèt escolan del famós pintor florentin Andrea del Verrocchio. Las seunas primièras òbras importantas foguèron realizadas al servici del duc Loís Maria Sforza a Milan. Puèi trabalhèt a Roma , Bolonha e Venècia, e passèt los darrièrs ans de sa vida en França, convidat pel rei Francés Ièr.

S'es sovent descrich Leonardo de Vinci coma l'arquetipe e lo simbòl de l'òme de la Renaissença, un gèni universal e un filosòf umanista que sa curiositat illimitada foguèt sonque egalada per la fòrça de la seuna capacitat creatritz[1]. Es considerat coma un dels pintors màgers de tots los temps e benlèu la persona mai talentosa, dins un nombre bèl de domenis diferents, qu'aja jamai existit[2] . Es mai que mai coma pintor que Leonardo es conegut. Doas de las seunas òbras, La Gioconda e La Cena, son de pinturas fòrça famosas, sovent copiadas e parodiadas[1] e son dessenh de l'Òme de Vitruvi foguèt tanben reproduit dins de nombroses trabalhs derivats.

Somari

Biografia [modificar]

Leonardo da Vinci[3]

Enfança [modificar]

Leonardo de Vinci nasquèt lo dissabte 15 d'abril de 1452, «a la tresena ora de la nuèch», tres oras aprèp l'Ave Maria, valent a dire 22 oras 30 minutas,[4] dins lo castèl de Vinci, còsta Floréncia, d'una relacion amorosa illegitima entre son paire, Messer Piero Fruosino di Antonio da Vinci, notari, canceller i ambaixador de la Republica florentina, descendent d'una familha rica de notables italians, e sa maire, Caterina, una humil filha de pageses del vilatjon toscan d'Anchiano, que se tròba a dos quilomètres de Vinci,[5] en lo territori de Florència.[6][7] Un estudi de 2006 destaca que sembla probable que Caterina foguèt una esclava venguda del Pròche Orient.[8]

Leonardo, o puslèu Lionardo coma es estat escrich coma nom de bateg,[4] foguèt batejat després de viure els seus cinc primièrs ans a Vinci amb son paire,[4] on fou tractat com un fill legítim.[9] Recebèt una instruccion e aprenguèt a legir e escriure, e mai l'aritmetica. Tot i així, no estudièt pas lo latin d'un biais prigond, base de l'ensenyament tradicional, i el fet que tingués una ortografia caòtica nos indica qu'aquesta instrucció tingué llacunes e, en qualsevol cas, non foguèt pas la d'un universitari.[10]

En 1457, quand Leonardo aviá cinc ans, sa maire se maridèt amb Antonio di Piero Buti del Vacca da Vinci, un pagés de la ciutat, e amassa aguèron cinc enfants.[4] Llavors fou admès a la casa de la familha de son paire, dins lo vilatge de Vinci. Entretant, el seu pare s'havia casat amb Albiera degli Amadori, una noia de 16 anys que pertanyia a una rica família de Florència.[4] Albiera, que no tingué fills, diposità tot el seu afecte en Leonardo; malauradament, morí molt jove, el 1464.[4] Des del seu naixement fou considerat pel seu pare com un fill més però, tanmateix, mai no fou legitimat. Lo paire se maridèt quatre còps i va tenir deu germans i dues germanes legítimes nascuts després de Leonardo. Ell tingué bones relacions amb la darrièra esposa de son paire, Lucrezia Guglielmo Cortigiani, afecte que es fa evident dins una nòta on deixà escriguèt: «Estimada i dolça mare ».[4]

Dins l'Euròpa d'aquel temps, s'èran pas plan desvolopadas las convencions actualas que s'emplegan dins lo noms de personas. Només les grans famílies fan ús del nom de la seva pertinença patronímic. La major part de les persones eren designades pel seu prenom al qual s'adjunta tota precisió necessària: el nom del pare, el lloc d'origen, un sobrenom o el nom del mestre en el cas d'un artesà. Per tant, en aquest cas, lo nom de l'artista fou Leonardo di ser Piero Da Vinci, que significa que l'individu es diu Leonardo, e es filh del mèstre Piero De Vinci. Tot i així lo «Da» a una majuscula per tal de distinguir que s'agís d'un patronim.[4] Leonardo signava els seus treballs simplement amb "Leonardo", o "Io, Leonardo" («Jo, Leonardo»). La majoria de les autoritats porten doncs els seus treballs a Leonardo sense el da Vinci. De manera versemblant, no utilitza el nom del seu pare perquè fou un nen il·legítim. «Vinci» prové del nom de «vinchi», vímet, utilitzat per l'artesanat toscà i que creixien prop del riu Vincio.[4]

La seva àvia paterna, Lucia di ser Piero di Zoso, ceramista e persona plan pròpa de Leonardo fou, potser, la persona que l'inicièt a las arts.[4] Una legenda popularizada explica qu'un milan vengut del cèl auriá fach un vòl sus son brèç, e que la coa de l'aucèl aviá tocat sa cara.[11][12]

Giorgio Vasari, lo biograf dels pintors de la Renaissença del sègle XVI,[13] narrèt l"istòria d'un pagés local que demandèt a Ser Piero[14] que son talentós filh li pintés un imatge sus una placa. Leonardo pintrèt un imatge que representava un dragon que escupissiá de fòc, e l'aviá facha tant polida que ser Piero la vendèt a un comerciant d'art florentin, que a son torn la vendèt al duc de Milan. A canvi, després d'haver obtingut un benefici, ser Piero crompèt una placa amb un còr traversat per una flècha, que donèt al pagés.

Formacion dins lo talhièr de Verrochio [modificar]

Bateg de Crist, òli sus fusta de Verrocchio (ca. 1470-1480), que Leonardo i pintrèt subretot l'angèl a man esquèrra

Lo jove Leonardo èra plan interessat per la natura, que n'observava amb una bèla curiositat totes los detalhs. Dessenhava de caricaturas e practicava l'escritura especulara dins son dialècte toscan. Giorgio Vasari, contèt una anecdòta a prepaus dels primièrs passes dins la carrièra artistica d'aquel grand artista: un jorn, ser Piero, «va prendre alguns dels seus dibuixos e los ensenhèt a son amic Andrea del Verrocchio e li demandèt amb insisténcia perquè li diguèsse se Leonardo se podriá dedicar a l'art del dibuix e se podria aconseguir alguna cosa en aquesta matèria. Andrea foguèt plan susprés dels començaments extraordinaris de Leonardo e va exhortar ser Piero que li deixés escollir aquest ofici, de tal biais que ser Piero va resoldre que Leonardo entraria a trabalhar dins lo talhièr d'Andrea. Leonardo no es va fer pregar; e no content d'exercir aqueste ofici, va exercitar tots el que es relacionava amb l'art del dibuix». Fou així com, a partir de 1469, Leonardo dintrèt coma aprenent dins un dels talhièrs d'art mai prestigioses jos lo mestratge d'Andrea del Verrocchio, a qui deu una part de la seva excel·lent formacion excellenta multidisciplinari, on voreja altres artistes com Sandro Botticelli, Perugino e Domenico Ghirlandaio.[11][15] En efecte, fins a 1468, a mai se Leonardo èra empadronat coma resident del municipi de Vinci, anava plan sovent a Floréncia ont trabalhava son paire.[4]

Verrocchio foguèt un artista famós,[16] e molt eclectic. De formacion era orfebre e faure,[15] però a més a més, foguèt pintor, escultor e fondedor. Trabalhèt subretot pel poderós mecenes Lorenzo de Mèdici. Els encàrrecs principals foguèron de retaules e d'estatuas commemorativas per las glèisas, mas las òbras mai grandas foguèron de frescas per las capèlas, coma las que creèt Domenico Ghirlandaio per la Capèla Tornabuoni, e d'esculturas grandas coma las estatuas equèstras de Gattamelata per Donatello e Bartolomeo Colleoni de Verrocchio.[17] Leonardo trabalhèt tanben amb Antonio Pollaiuolo qu'aviá son talhièr plan a costat del de Verrocchio.

Aprèp un an dedicat a la neteja dels pincèls e d'autres petites activitats pròprias d'un aprenent, Leonardo fou iniciat per Verrocchio en les nombroses tècniques que es practicaven dins un talhièr tradicional, tot i que alguns artesans s'especialitzaven en tasques com en elaborar el marc, els daurats e lo trabalh del bronze. Així, en aqueste contèxte, Leonardo tingué l'oportunitat d'aprendre las basas de la quimia, de la metallurgia, del treball del cuèr e del guix, de la mecanica e de la fusteria, així com de diverses tecnicas artisticas coma lo dessenh, la pintura e l'escultura sus marbre e sus bronze.[18][19] Igualment, recebèt formacion en habilitats com la preparació dels colors, la gravadura e la pintura dels fresques. Adonant-se del talent excepcional que tenia Leornardo, Verrocchio fisèt a son escolan la cura privilegiada d'acabar sos quadres.

La formacion que recebèt del temps de son aprendissatge dins lo talhièr de Verrochio va mai enllà i s'estén a d'autres domenis culturals. Estudièt lo calcul algoritmic e mostrèt la bon coneixement que tenia citant los dos abacistes florentins mai prestigioses, Paolo Toscanelli del Pazzo e Leonardoo Chernionese.[10] Posteriorment, Leonardo també cità la Nobel opera de arithmética de Piero Borgi, imprès a Venècia el 1484, i qui representa bé la ciència d'aquestes escòlas d'abacistes.[10]

No es coneix l'existéncia de cap òbra de Leonardo durant l'epòca en què treballà amb Verrochio. Segon Vasari, auriá collaborat en una pintura anomenada Baptisme de Crist (1472-1475).[13] D'altra banda, segon la llegenda, Verrocchio abandonèt l'acabament de l'obra quan es va sentir superat pel la qualitat del jove Leonardo, que deixà el seu toc magistral en un petit àngel present a l'obra.[9] També, d'acord amb la tradicion que l'aprenent era el que posava,[6] Leonardo hauria servit de modèl pel David de Verrocchio, una estatua de bronze. De la mateixa manera, també se suposa qu'es lo retrach de Leonardo el que representa l'Arcàngel Miquel a l'obra Tobias i l'Àngel de Verrocchio.[6]

Païsatge de la val de l'Arno (1473), lo primièr dessenh conegut de Leonardo

En 1472, a l'edat de 20 ans, apareix enregistrat dins lo Libre roge del gremi de Sant Lluc, lo celèbre gremi dels artistas e doctors en medecina, que dins la vila de Floréncia s'agrupava amb la denominació de la "Campagnia de pittori".[20] D'aquesta època existeix un dels seus primers treballs coneguts, Paisatge de la vall de l'Arno o Paisatge de Santa Maria della neve (1473), un dibuix fet amb ploma i tinta.[21] Començà la seva carrera de pintor amb obres ja destacables com L'Anunciació (1472-1475), i millora la tècnica del sfumato en un punt de refinament mai aconseguit abans d'ell.

En 1476 apareix sempre esmentat com a ajudant de Verrocchio ja que, fins i tot després que el son paire li ajudés a tenir el seu propi taller, motivat pel seu afecte cap a Verrocchio, continuà collaborar amb el.[11] Durant aquest període, rebé encàrrecs personals e pintà el seu primer quadre, La mare de Déu i el clavell (1476). L'arxiu judicial d'aquest mateix an recull que el e tres autres òmes, van ser acusats de sodomia, pràctica que en aquella època a Florència era il·legal, però tots van ser absolts.[22] Aquel document que partia d'una acusació anònima, tanmateix, no permet afirmar que Leonardo fos homosexual.[22]

Pro lèu Leonardo despuntà també coma engenhaire. En 1478, ofereix aixecar la glèisa octogonala de Sant Joan de Floréncia, l'actual baptisteri, sens haver de fer runa, per afegir-hi uns fonaments.[10] És l'any que Leonardo tenia 26 ans, i és quan marxà del costat del seu mestre aprèp que l'aguèt superat brilhantament dins totes los domenis. Aital comencèt a venir un mèstre pintor independent.

Referéncias [modificar]

  1. ↑ 1,0 1,1 Helen Gardner, Art through the Ages, Harcourt, Brace and World, 1970.
  2. ↑ Segons Vasari, Boltraffio, Castiglione, Gaddiano, Berensen, Taine, Fuseli, Rio, Bortolon.
  3. ↑ The Hundred Greatest Men. Nova York: D. Appleton & Company, 1885. Cal remarcar qu'aquesta gravadura es basada sus la pintura d'un artista desconegut qu'a son torn seguissiá un dessenh de greda roja que se crei qu'èra un autoretrach de Leonardo. Es doncas un imatge que representa Leonardo, e pas un vertadièr retrach.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Cap. 1: «Il était une fois à Vinci» de Alessandro Vezzosi, Leonardo de Vinci: art et science de l'univers, Gallimard, 1996.
  5. ↑ Vinci es a 24 km de Floréncia e a 50 km de Pisa.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Angela Ottino della Chiesa. The Complete Paintings of Leonardo da Vinci. Penguin, 1967.(en)
  7. ↑ Alessandro Vezzosi. Leonardo da Vinci: Renaissance Man. (en)
  8. ↑ Alessandro Vezzosi, director del musèu Leonardo da Vinci, afirma que Piero èra lo propietari d'una esclava de l'Orient Mejan sonada Caterina, que va donar a llum un noi de nom Leonardo. Aquesta tèsi que Leonardo tenia sang araba es sostenguda per la reconstruccion d'una empremta (vegeu Marta Falconi. Experts Reconstruct Leonardo Fingerprint, Associated Press Writer, 1 de desembre de 2006. (en)
  9. ↑ 9,0 9,1 Les grandes découvertes, sèrie "Connaissances et vie", ed. Christophe Colomb, 1984.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Bertrand Gille. Les ingénieurs de la Renaissance.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Liana Bortolon. The Life and Times of Leonardo, Paul Hamlyn, Londres, 1967.
  12. ↑ Sigmund Freud. 'Eine Kindheitserinnerung des Leonardo da Vinci.
  13. ↑ 13,0 13,1 Giorgio Vasari. Le Vite, 1568 ; reeditat per Penguin Classics amb una traduccion de George Bull del 1965.
  14. ↑ "Ser" Piero designa lo pare; "ser" és una contracció del mot latin senior (senyor), i era un petit títol dels notaris i sacerdots
  15. ↑ 15,0 15,1 Daniel Arasse. Leonardo da Vinci, Konecky & Konecky, 1997. (en)
  16. ↑ Bertrand Gille. Les ingénieurs de la Renaissance. Segon aquel istorian, sa fama èra ja estada apreciada per Matias Corví, lo grand rei ongrés que manifestava un interès particular per tot çò qu'èra escrich tecnic.
  17. ↑ J. R. Hale. Renaissance Europe, 1480-1520, Fontana, 1971. (en)
  18. ↑ Andrew Martindale. The Rise of the Artist. Thames and Hudson.(en)
  19. ↑ Cennini, Cennino (1390). Libro del arte. Editorial MAXTOR (trad. 1947, re-editada el 2008). ISBN 9788497613903. Retrieved on 10 de juliol de 2011. 
  20. ↑ Modèl:Ref-llibre
  21. ↑ A. E Popham. Les dessins de Léonard de Vinci. Éditions de la Connaissance, Bruxelles, 1947.
  22. ↑ 22,0 22,1 Capítol 2: «Dans la Florence des Médicis», d'Alessandro Vezzosi. A Léonard de Vinci: art et science de l'univers. Gallimard, 1996.


Recuperada de « http://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Leonardo_da_Vinci&oldid=1854577 »