Iac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo iac (Bos grunniens) es una granda espècia de romiaire de longa toison d'Imalaia. La femèla del iac nomenada dri o drimo pels tibetans e nak pels sherpas.

Lo iac viu en Tibet, Nepal e Botan, al nòrd de China, en Gansu fins en Mongolia, fins a d'altituds de 5 400 mètres.

Iac domestic[modificar | modificar la font]

La varietat domestica (Bos grunniens grunniens Linnaeus, 1766) es utilizada coma animal de bast (un iac pòrta finsa 130 quilogramas) e de montar e progís de lana (amb que se fa vestits, feutre e còrdas), cuèr, carn (secada a l'aire fred e sec), lach (natura o fermentat), burre e fromatge. E mai, las bosas secadas son un combustible fòrça utilizat. En Mongolia lo iac es crosat amb de vacas, los ibrides son lo dzo e remplaçan fòrça plan los iacs a bassas nautors. Son utilizats coma animals de bast e pels trabalhs als camps[1].

D'elevaires constituiguèron de gasalhas de iacs als Estats Units d'America e en Euròpa, subretot en Alemanha e en Soïssa[2].

Iac salvatge[modificar | modificar la font]

Lo iac salvatge (Bos grunniens mutus Przewalski, 1883), solament present al Tibet, es mai grand que lo iac domestic, pòt pesar fins a una tona. Viu abitualament en gropes de 10 a 30 subjèctes. Son abitat es compausat de nautas planuras desgarnidas, puèges e monts a nautors compresas entre 3200 e 5400 mètres. Se noirís d'èrbas, de liquèns e d'autres plantas. Pendent la sason cauda, viu dins las regions prèpa de las nèus eternalas; puèi descend capa a de tèrras de clima melhor quand la sason freda arriba. Lo iac pòt afrontar lo fred fins a -40 °C mercé a una sosbora fòrça densa e a un long e espés pelatge de superfícia. E mai, secreta una substància vescosa dins sa sudacion qu'agís coma un isolant. Aquela substància s'utiliza en medecina tradicionala al Nepal. Lo iac salvatge a una vista fòrça flaca mas un odorat fòrça desvolopat e subretot una ausida remarcabla que li permet d'entendre a de quilomètres.

L'espècia es menaçada: la populacion totala actuala es estimada a 15 000 individús.

Morfologia[modificar | modificar la font]

  • Longor del còrs: 3,25 m
  • Longor de las banas: lateralas de 65 a 102 cm, escartament 95 cm
  • Nautor al garròt: 1,6 a 2,0 m
  • Pes adulte (salvatge): 300 kg (feme) a 1000 kg (mascle)
  • Pes adulte (domestic): 230 kg (feme) a 580 kg (mascle)

Fisiologia[modificar | modificar la font]

  • Maduretat sexuala: 6-8 ans
  • Portadura: 9 mois
  • Nombre de joves per portada: 1
  • Nombre de portadas par an: 1 cada dos ans
  • Longevitat:
    • En libertat: 25 ans
    • En captivitat: 20 ans

Reparticion[modificar | modificar la font]

  • Tibet, Mongolia, China , Nepal...

Ibrides[modificar | modificar la font]

Se trapan subretot dins de Monts Imalaians :

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (fr)Lo iac: animal de subrevida de l'Imalaia
  2. (fr)Lo Iac Tsang Ling

Galariá[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]