Grisons
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
 |
|||||||||||
 |
||||||||||||
| Tipe de subdivision administrativa | Cantons soïsses | |||||||||||
| Zòna orària | UTC+01:00 | |||||||||||
| País |  Soïssa |
|||||||||||
| Frontalièr de | Canton de Tecin, Canton de Glarus, Canton d'Uri, Canton de Sankt Gallen, Liechtenstein, Vorarlberg, q42880, Lombardia, Província del Sud-Tiròl, Trentin-Aut Adige | |||||||||||
| Capitala | Coira | |||||||||||
| Organ legislatiu | ||||||||||||
| Lenga oficiala | ||||||||||||
| ISO 3166-2 | CH-GR
|
|||||||||||
| GND | 4021881-8 | |||||||||||
| SUDOC | 027228517 | |||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Grisons. | |||||||||||
|
||
| capitala | Coira | |
 |
||
| abreviacion | GR | |
| Superfícia | 7 105 km2 | |
| Populacion Densitat |
185 700 (2003) 26 ab/km2 |
|
| Pagina oficiala | http://www.gr.ch | |
Los Grisons (en alemand Graubünden, en romanch Grischun, en italian Grigioni) son un canton de Soïssa, a l'èst.
La capitala es Coira.
La presidenta per l'annada 2012 es Barbara Janom Steiner.
Geografia [modificar]
A l'extrèm èst del país, a la confinha amb Liechtenstein, Àustria e Itàlia, lo canton dels Grisons es lo mai vast de Soïssa. Sa densitat es pasmens plan bassa, a causa del relèu fòrça accidentat, fach d’una ret complèxa de massisses e de vals, qu’a valgut al canton l’escais de « País de las Cent Cinquanta Vals ».
La region es sonque aupenca, situada a l’interseccion dels bacins idrografics vèrs la mar Mediterranèa per los afluents de Pò, vèrs la mar Negra per los de Danubi, e vèrs la mar del Nòrd, per Ren.
Las estacions d'espòrts d'ivèrn principalas son Davos, Arosa, San Murezzan (Sankt Moritz) e los vilatges de la valada d’Engadina.
Lengas [modificar]
Las lengas dels Grisons son:
- l'alemand, plan majoritari al nòrd e al centre
- lo romanch dins una zona mediana que va de l'oèst a l'èst
- l'italian (nòrd-italian, lombard) dins qualques comunas de l'extrèm sud.
La revision de l'article constitucional federal subre las lengas en favor d'una melhora reconeissença del quadrilingüisme, aprovada a 76% per la votacion populara del 10 de març de 1996, vai en direccion d'una salvagarda e d'una promocion dal romanch. Despuèi aquela data la populacion romancha pòt utilizar sa pròpria lenga dins sos contactes amb la Confederacion.
Istòria [modificar]
Als tempses medievals, los senhors s'agropèron en ligas defensivas: la Liga Grisa en Oberland, la Liga de l’Ostal Dieu dins lo sud-èst e la Liga de las Dètz Juridiccions a l’èst de Coira. En 1512, aquelas ligas, aligadas entre elas e amb la Confederacion Elvetica despuèi la fin del sègle XV, prenguèron Valtelina e los païses de Chiavenna e de Bormio, que Bonaparte prenguèt puèi quitèt en 1797.
