Ecot-la-Combe

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Ecot-la-Combe
Ecot-la-Combe
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 12′ 33″ N, 5° 22′ 57″ E
Superfícia 20,93 km²
Geografia politica
Estat França
Region
44
Grand Èst
Departament
52
Nauta Marna Armas del Departament de Nauta Marna
Arrondiment Chaumont
Canton Canton d'Andelot-Blancheville
Cònsol Marie-Agnès Marie (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 52700
Còde INSEE 52183

Ecot-la-Combe es una comuna francesa, situada dins lo departament de la Nauta Marna e la region de Champanha-Ardena.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Ecot-La-Combe a situat a 30 km al Nòrd-Es de Chaumont, prefectura de la Anautita-Marna.

Dintratz Ecot e Consigny, e en la direccion de la vallée de la Sueurre se tròba la peutte-fosse, al fons #que s'en essent lo bruch sourd de las aigas sosterranhas.

Tèxte originau de l'article francés

Ecot-la-Combe est situé à 30 km au Nòrd-Est de Chaumont, préfecture de la Haute-Marne.

Entre Ecot et Consigny, et dans la direction de la vallée de la Sueurre se trouve la peutte-fosse, au fond de laquelle on entend le bruit sourd des eaux souterraines.

Comunas vesinas[modificar | Modificar lo còdi]

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Ecot-la-CombeEcot-la-Combe
Comuna amb 71 abitants (2000)Consigny (5,1km)
Comuna amb 106 abitants (2000)Clinchamp (5,9km)
Comuna amb 767 abitants (2000)Rimaucourt (6,1km)
Comuna amb 90 abitants (2000)Forcey (6,7km)
Comuna amb 371 abitants (2000)Saint-Blin (7,2km)
Comuna amb 58 abitants (2000)Ozières (7,7km)
Comuna amb 461 abitants (2000)Manois (7,8km)
Comuna amb 181 abitants (2000)Chalvraines (8,0km)

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Lo primièr senhor de Ecot #que i n'aja conegut, del nom de Girard viviá en 1090. Lo senhor de Ecot retia fe e aumenatge a aquel de Reynel.

Lo un de los sieus descendents, lo chevalier Hugues de Ecot, #morir en la setena crosada jos Sant Louis, en la batalha de Mansoure. "Ailà", escriu lo sire de Joinville en las siás memòrias, "i aguèt ferit messire Hugues de Ecot de tres còps de lança a la cara". (Jean de Joinville, Vida de Sant-Louis).

Lo castèl o ostal fòrt de Ecot #èsser démoli a Modèl:La s- pendent las guèrras, epòca #que se #apagar la primièra branca dels senhors. dins los sègles seguents lo domeni i li aguèt a el erigit en baronnie a Modèl:La s mini-, de contunh en marquisat a Modèl:La s-.

En 1750, segon lo abbé Roussel, se comptava a Ecot 56 fuòcs e 182 communiants, gaireben totes bûcherons.

L'indústria métallurgique a citat a Ecot dempuèi 1586. Lo vilatge dètz en partida la siá configuracion actuala a las Michel, mèstre dels forges de paire en fils de 1768 a 1839. Comptavan entre los dètz sidérurgistes los mai rics de França jol empèri.

En 1847 lo châtelain del luòc èra lo comte Louis François de Beurges.

De las tres fabricas de Ecot la Combe, sortián annalament a la s-|XIX|e}} 500 tonas de fonte, en consomant per encobrir 1270 tonas de carbon de bòsc #que la matèria primièra ne vendiá de bòsques environnantes.

Tèxte originau de l'article francés

Le premier seigneur d'Ecot qui nous soit connu, du nom de Girard vivait en 1090. Le seigneur d'Ecot rendait foi et hommage à celui de Reynel.

L'un de ses descendants, le chevalier Hugues d'Ecot, mourut dans la septième croisade sous Saint Louis, en la bataille de Mansoure. "", écrit le sire de Joinville dans ses mémoires, "fut blessé messire Hugues d’Ecot de trois coups de lance au visage". (Jean de Joinville, Vie de Saint-Louis).

Le château ou maison forte d'Ecot fut démoli au sègle XIV pendant les guerres, époque à laquelle s'éteignit la première branche des seigneurs. Dans les siècles suivants le domaine fut érigé en baronnie au XV, puis en marquisat au sègle XVI.

En 1750, selon l'abbé Roussel, on comptait à Ecot 56 feux et 182 communiants, presque tous bûcherons.

L'industrie métallurgique est citée à Ecot depuis 1586. le village doit en partie sa configuration actuelle aux Michel, maître des forges de père en fils de 1768 à 1839. Ils comptaient parmi les dix sidérurgistes les plus riches de France sous l'empire.

En 1847 le châtelain du lieu était le comte Louis François de Beurges.

Des trois usines d'Ecot la Combe, sortaient annuellement au sègle XIX 500 tonnes de fonte, consommant pour cela 1270 tonnes de charbon de bois dont la matière première venait des forêts environnantes.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Marie-Agnès Marie    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
208 269 275 275 288 273 229 180 213

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
178 165 179 176 196 197 187 158 135

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
155 121 106 82 120 63 29 75 75

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
117
58
38
32
26
25
40
42
44
2009 2010
46
47
48
49
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]