Anarquisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte

L'anarquisme (del grèc αν-, an-, « non », e αρχω, arkho, « poder ») es un ensems d'idèas filosoficas e politicas qu'an en comun lo refús cap a l'Estat e a tota forma d'autoritat, ierarquia o coercicion fisica, mentala o esperituala, e mai la cresença en la supremacia de l'individú. L'anarquisme pòt èsser dividit en doas grandas brancas: l'anarquisme classic (tanben nomenat anarquisme social o socialista) e l'anarquisme individualista o anarcoindividualisme. Malgrat aquò, lo tipe d'anarquisme mai espandit es l'anarquisme classic. Los anarquistas considèran que la societat poiriá èsser plan mai organizada sens un govèrn provenent de l'Estat o tot tipe d'autoritat e ierarquia e prepausan diferentas manièiras d'o far.

Còs ideologic[modificar | modificar la font]

Al long del temps an sorgit de variantas nombrosas, de còps ligadas al comunisme, a l'ecologia, a l'individualisme e, quitament, al capitalisme, encara que l'anarquisme en la siá definicion classica s'entend coma una ideologia socialista e fòrtament anticapitalista. S'identifican sovent amb de simbòls qu'incluson la "A" d'anarquisme en un cercle e amb de colors coma lo negre o lo roge e lo negre.

Los pensaires classics mai considerables son Pierre-Joseph Proudhon, Mikhail Bakunin e Piotr Kropotkin, lo primièr n' essent lo fondador del mutualisme, lo segond lo de l'anarquisme collectivista e lo tresen de l'anarquisme comunista. A la fin del sègle XIX, sorgís una varianta individualista basada en la filosofia de Max Stirner. Aqueste novèl corrent marca la diferéncia entre l'anarquisme classic e l'anarcoindividualisme.

L' acràcia nèga que i aja besonh d'un poder e d'una autoritat politica, e crei que los cal combatre per los suprimir. De la meteissa manièra, l'anarquisme classic es una ideologia politica de caire social o tanben socialista que considèra l'Estat coma una estructura pel mejan de la que una minoritat privilegiada oprimís la granda majoritat de la populacion, e que per desliurar las majoritats lo cal destrusir. Amb la destruccion de l'Estat la classa sociala privilegiada poiriá pas pus defendre la proprietat privada dels mejans de produccion, e doncas aquestes demorarián automaticament al servici del pòble. A l'encòp, d'autras formas de coercicion coma la religion institucionalizada despareisserián. Una novèla societat sens autoritat, de classas ni coercicion de cap tipes sorgiriá, ont l'individú seriá liure e egal als sieus parièrs, en vivent en una societat unida en solidaritat e frairesa.

L'anarquisme classic apara que la societat es la que definís e forma los individús, contràriament a l'anarquisme individualista, que se centra sus l'idèa que l'individú, en s'unir amb d'autres individús, forma la societat. Vist que l'objectiu es la libertat de l'individú, lo cambiament social fa mestièr, car sonque dins una societat liura los individús pòdon èsser liures. Se l'anarquisme classic se fisa a la bontat de las personas, en fasent de l'injustícia sociala la causa màger de la siá marridesa, se quin que siá individú viòla l'interès del collectiu, aqueste seriá encargat de lo reprimir o lo reeducar, totjorn sens crear una estructura de repression establa, que s'identificariá amb l'Estat.

La similitud de l'anarquisme classic amb lo comunisme pòrta a de nombrosas confusions. D'en primièr, pas totes los anarquistas socials son comunistas (Bakunin, per exemple, èra collectivista e pas comunista). Segond, pas totes los comunistas son anarquistas, o en d'autres mots, i a de comunistas que son pas anarquistas mas marxistas (a l'ora d'ara lo tèrme de "comunista" s'aplica coma sinonim de marxista, fach que confond encara mai las causas). Pasmens, la relacion entre marxistas e anarquistas (comunistas o pas) pòrta tanben a de nombrosas confusions. La principala diferéncia entre aquestes darrièrs es que mentre que per los anarquistas la destruccion de l'Estat fariá desparéisser automaticament la societat de classas, per los marxistas la majoritat (identificada amb lo proletariat) deuriá conquistar l'estructura de l'Estat e l'utilizar per la destruccion de la classa dominanta. Amb lo temps, aqueste Estat proletari s'anariá dissolvent, que la siá utilitat (la dominacion de classa) despareisseriá. Per los anarquistas, aquò es impossible, e l'existéncia de l'Estat perpetuariá la dominacion d'una minoritat sus la majoritat.

L'anarquisme classic inclutz tres variantas:

  • Lo mutualisme

Pierre-Joseph Proudhon, considerat lo paire de l'anarquisme en general, es l'autor de la teoria economica mutualista. Lo mutualisme propugna que l'economia siá organizada entorn lo mercat liure entre de productors, la produccion en essent contarotlada pels pròpris productors. Totun, lo sòu d'un trabalhador li cal èsser equivalent al producte del sieu trabalh, e lo prètz d'un producte li cal èsser equivalent al sieu còst de produccion.

  • Lo collectivisme anarquista

Lo collectivisme anarquista es normalament associat a Mikhaïl Bakunin e la seccion anarquista de la Primièra Internacionala (1864-1876). Los anarquistas collectivistas s'opausan a la proprietat privada dels mejans de produccion e propugnen la siá collectivizacion. Los mejans de produccion serián administrats per d'assembladas de trabalhadors a travèrs d'un sistèma nomentat democracia dirècta, e totas las assembladas serián federadas en una granda federacion qu'incluriá totas las brancas de la produccion. Los trabalhadors recebràn una compensacion equivalenta al temps dedicat al procès de produccion.

  • Lo comunisme anarquista

Piotr Kropotkin es lo pensador mai associat a aquesta posicion, seguit d'Alexander Berkman, Emma Goldman e Errico Malatesta. Coma los anarquistas collectivistas, los anarquistas comunistas creson en la proprietat comuna dels mejans de produccion. Çò que diferéncia aquestas doas posturas es que, se los anarquistas collectivistas creson que lo trabalhador li calriá recebre un sòu equivalent al temps dedicat al procès de produccion, los anarquistas comunistas creson que la compensacion depen pas del temps dedicat a la produccion, mas del besonh del trabalhador en question. Es a dire, es pas qu'un trabalhador aja drech al producte del sieu trabalh senon qu'a drech a satisfar los sieus besonhs. D'aquesta manièira, cadun donariá lo melhor de se meteis en lo procès de produccion e lo producte total de la produccion seriá disponibla per totes sense cap de restriccion. Aqueste sistèma economic implicariá l'abolicion de la moneda e l'implantacion d'un sistèma d'escambi liure, ont la valor de las causas dependriá del besonh.

L'accion dirècta[modificar | modificar la font]

Dins l'anarquisme classic, lo refús comun cap a l'Estat e tota forma d'autoritat o ierarquia (coma pòt èsser la division entre dirigents e dirigits en un sindicat) implica lo seguiment d'estrategias similaras (exceptat quand aiçò implica un jutjament de valor sus la proprietat privada). Es aquí que se trapa la diferéncia fondamentala entre l'anarquisme classic e lo marxisme; se los dos corrents vòlon arribar a una societat liura e egalitària, lo marxisme prepausa l'emplec de l'Estat per la classa obrièra coma transicion, mentre que l'anarquisme refusa aquesta estrategia amb l'argument qu'aquesta transicion es pas de besonh e en exprimint sustot lo perilh d'una dictadura en las mans d'un novèl elèit.

Accion dirècta es lo nom que recep l'estrategia anarquista, basada en lo refús de tot sistèma provenent de l'Estat coma la democracia representativa, tota negociacion amb la patronala, tot sistèma burocratic, e en d'alternativas coma l' autogestion, l'educacion libertària, lo desaubediment civil e, en qualques cases, la violéncia.

  • Antiautoritarisme

L'antiautoritarisme es l'oposicion a l'autoritarisme, es a dire, a aquò que se definís coma concentracion de poder en un dirigent o en un elèit, o la doctrina que defend l'absolutisme en lo govèrn, coma en las autocràcias, en lo despotisme, las dictaduras e en lo totalitarisme. Qualques anarquistas nomenan los marxistas "socialistas autoritaris", car lo marxisme propugna la creacion d'un Estat proletari que menariá a tèrme la revolucion.

  • Autogestion

L'autogestion es la gestion dirècta d'una organizacion pels sieus pròpris membres. Dins lo cas d'una entrepresa, los sieus trabalhadors son de proprietaris per de parts egalas e a l'encòp d'empresaris, en partejant de riscs e a l'encòp de beneficis. Las decisions son presas normalament demercé un sistèma de democracia dirècta o en un quadre de consens a travèrs d'assembladas.

  • Federalisme

Per tal d'empedir la concentracion de poder e assegurar l'autonomia dels divèrses sectors de la societat (d'assembladas de trabalhadors, per exemple) sense comprometre la cooperacion e la solidaritat entre aquestes sectors, los anarquistas utilizan de practicas federalistas. Los divèrses sectors de la societat coopèran coma egals per volontat pròpria, en podent s'absténer en quinsevolh moment de cooperar.

  • Pedagogia libertària

L'educacion es un pilar fondamental de la luta antiautoritària. Lo movement anarquista usa l'educacion per tractar de bastir l'individú liurepensaire, conscient, e critic que siá capable de bastir la futura societat anarquista. Mejançant fòrça recorses com d'atenèus libertaris, de publicacions periodicas, edicion e difusion de tèxtes, creacion d'alternativas educativas a las establidas, etc.

  • Desaubediment civil

Per tal d'afeblir l'autoritat de l'Estat, los anarquistas prepausan d'ignorar sistematicament las leis que los diferents govèrns impausan, en se guidant sonque per l'estricta etica personala o collectiva. A tèrme long, aiçò li calriá supausar l'inviabilitat de l'aparelh repressiu de l'Estat, e la siá dissolucion.

Lo desaubediment civil implica d'accions pas-violentas e coordinadas amb lo nombre maximal de personas possiblas, amb l'objectiu de que l'Estat se veja desbordat a l'ora de reprimir las massas.

Aquesta forma de lucha tanben es prepausada per d'autres movements, de caractèr pacifista, per tal d'aténher de determinats dreches individuals o de collectius.

  • Violéncia

Segon los anarquistas l'Estat o quinsevolh institucion que ostenta de poder engendra violéncia, degut a qu'aqueles que ostenten lo poder son los que coartan la libertat dels autres individus. Se ben qualques anarquistas son partidaris de l'emplec de la violéncia coma mejan per aténher las siás fins, a l'epòca actuala la majoritat son restacats a de movements pacifistas.

L'anarquisme atenhèt publicitat massiva pel primièr còp pendent la segonda revolucion industriala, quand qualques anarquistas assassinèron los líders russes lo 1881; en França (1894); en Itàlia (1900), e als Estats Units (1901). Son d'exemples de qualques grops anarquistas violents: lo nihilisme, l'insurreccionisme italian, e las cellulas anarquistas qu'ataquèron los reis en Euròpa a fins del sègle XIX e principis del sègle XX.

Qualques tendéncias anarquistas notablament pas violentas son lo cristianisme libertari, e l'anarcopacifisme. La conviccion que l'emplec de la violéncia supausa de repetir de patrons de poder e autoritat los pòrta a refusar tot tipe de violéncia, e prepausan d'autres tipes de luta.

Anarquistas mai coneguts[modificar | modificar la font]

Bibliografia generala[modificar | modificar la font]

  • Wikisource logo suggestion - curved books.png

obratges generals subre l'anarquisme[modificar | modificar la font]

en anglés[modificar | modificar la font]

en castelhan[modificar | modificar la font]

en catalan[modificar | modificar la font]

en francés[modificar | modificar la font]

Tèxtes anarquistas[modificar | modificar la font]

en francés[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

    • Www.gif

Ligams videografics[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]