Alfabet fonetic internacionau

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Lo tablèu complet de l'alfabet fonetic internacionau (en anglés). Es una adaptacion per Wikipèdia qu'es similara au document oficiau de l'Associacion Fonetica Internacionala.

L'alfabet fonetic internacionau (var. -al) o AFI [ˈafi] (en anglés International Phonetic Alphabet, IPA) es un sistèma estandardizat de notacion fonetica (sòns) e fonologica (fonèmas) per representar scientificament lo lengatge parlat. Dins lo Mond, l'AFI es lo sistèma majoritari de notacion fonetica e fonologica. Se basa sus l'alfabet latin e es gerit per l'Associacion Fonetica Internacionala. Aquelei qu'utilizan l'AFI son de lingüistas (inclús de lexicografs), de terapèutas que suenhan lei patologias dau lengatge, de professors de lengas, de cantadors e de traductors.

Principis[modificar | modificar la font]

Lei principis tecnics de l'AFI son aquestei:

  • Lei signes son valables e identics per notar totei lei lengas dau Mond. Una utilizacion rigorosa de l'AFI garentís una transcripcion immediatament comprensibla per totei lei legeires dau Mond e ajuda la circulacion de l'informacion scientifica. Malaürosament certaneis autors fan pas encara un usatge rigorós de l'AFI.
  • Cada sòn correspònd a una letra, cada letra correspònd a un sòn. Se pòt ajustar un signe diacritic per precisar un sòn. Se pòt ajustar un signe suprasegmentau (per notar la prosodia, l'accent tonic, l'intonacion generala, lo ton, etc). Dins l'estat actuau de l'AFI dempuei 2005, i a 107 letras distintas e 56 signes diacritics o suprasegmentaus. De còps que i a, l'Associacion Fonetica Internacionala apond, lèva o adòba de simbòls.
  • I a ges de distincion entre minusculas e majusculas.
  • Lei sòns (notacion fonetica) s'escrivon entre parentèsis cairadas: fonetica = [funeˈtikɔ]. S'admet de gras diferents d'exactitud:
    • La transcripcion larga, pus usuala, pòt economizar lei signes e se limitar ais informacions essencialas: fonetica = [funeˈtikɔ].
    • La transcripcion sarrada pòt èstre pus precisa e notar de fenomèns segondaris: fonetica = [fu̹.ne̝.ˈtʲiˑ.kɔ̽].
  • Lei fonèmas (notacion fonologica) s'escrivon entre barras oblicas: fonologia = /funuluˈd​͡ʒiɔ/.

Letras[modificar | modificar la font]

L'AFI dividís sei simbòls de letras en tres categorias: vocalas, consonantas pulmonicas e consonantas non plumonicas[1].

Vocalas[modificar | modificar la font]

Lei rais X mòstran lei vocalas [i, u, a, ɑ]
Posicion de la lenga per prononciar lei vocalas cardinalas anterioras, amb una indica dau ponch pus aut

L'AFI definís una vocala coma un sòn que se tròba au centre d'una sillaba[2]. Çai sota lo tablèu representa lei vocalas de l'AFI, en foncion de la posicion de la lenga e dei labras.

  • L'ais verticau dau tablèu representa l'autor dei vocalas. Lei vocalas dobèrtas, prononciadas en abaissant la lenga, son avau. Lei vocalas barradas, prononciadas en auçant la lenga, son amont.
  • Parierament, l'ais orizontau dau tablèu representa l'anterioritat dei vocalas. Lei vocalas anterioras, que se pronóncian en botant la lenga enavans dins la boca, son a man senèstra. Lei vocalas posterioras, que se pronóncian en botant la lenga enrèire dins la boca, son a man drecha.
  • Quand i un pareu de vocalas separadas per un ponch (•), aquela de drecha representa una vocala arredondida (se pronóncia en arredondissent lei labras) mentre qu'aquela de senèstra es sa correspondenta non arredondida.


Vocalas
  Anteriora Quasi-
anteriora
Centrala Quasi-
posteriora
Posteriora
Barrada
Blank vowel trapezoid.png
i • y
ɨ • ʉ
ɯ • u
ɪ • ʏ
ɪ̈ • ʊ̈
• ʊ
e • ø
ɘ • ɵ
ɤ • o
 • ø̞
ɤ̞ • 
ɛ • œ
ɜ • ɞ
ʌ • ɔ
æ • 
a • ɶ
ä • 
ɑ • ɒ
Quasibarrada
Semibarrada
Mejana
Semidobèrta
Quasidobèrta
Dobèrta




Nòtas
  • [a] representa oficialament una vocala anteriora, mai se fai gaire de distincion entre una vocala dobèrta anteriora e una vocala dobèrta posteriora, donc [a] es sovent presentat coma una vocala dobèrta centrala.
  • [ʊ] e [ɪ] s'escrivián respectivament <ɷ> e <ɩ> dins de versions ancianas de l'AFI.

Consonantas (pulmonicas)[modificar | modificar la font]

Una consonanta pulmonica obstrutz la glòti (l'espaci entre lei còrdas vocalas) o la cavitat orala (la boca) e laissa sortir l'aire dei paumons. La granda majoritat dei consonantas son pulmonicas. Totei lei consonantas occitanas o son.

Aqueste tablèu es arrengat:

  • en renguieras que designan lo mòde d'articulacion, valent a dire de quin biais se produtz lei consonantas,
  • en colomnas que designan lo ponch d'articulation, valent a dire ont se produtz lei consonantas dins lo conduch vocau. Lo ponch d'articulacion que se tròba enavans dins la boca es a man senèstra. Lo ponch d'articulacion que se tròba enrèire dins la boca es a man drecha.

Quand lei consonantas son en pareu dins una casa, aquela de senèstra es una consonanta sorda o non vosada (se pronóncia sensa far vibrar lei còrdas vocalas), aquela de drecha es una consonanta sonòra o vosada (se pronóncia en fasent vibrar lei còrdas vocalas).

AFI consonantas pulmonicas
Ponch d'articulation → Labialas Coronalas Dorsalas Radicalas Glotalas
↓ Mòde d'articulacion Bilabialas Labiodentalas Dentalas Alveolaras Pòstalveolaras Retroflèxas Alveolopalatalas Palatalas Velaras Uvularas Faringüalas Epiglotalas Glotalas
Nasalas m ɱ n ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusivas p b t d ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativas ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ɕ ʑ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ ʜ ʢ h ɦ
Aproximantas ʋ ɹ ɻ j ɰ
Batudas ⱱ̟ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrantas ʙ r ɽ͡r ʀ *
Lateralas fricativas ɬ ɮ ɭ˔̊* ʎ̥˔* ʟ̝̊* ʟ̝*
Lateralas aproximantas l ɭ ʎ ʟ
Lateralas batudas ɺ ɺ̢* ʎ̯* ʟ̆*
Consonantas non-pulmonicas
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ
Implosivas ɓ ɗ ʄ ɠ ʛ
Ejectivas ʈʼ
θʼ ɬʼ χʼ
tsʼ tɬʼ cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ ʟ̝̊ʼ
Africadas
p̪͡f b̪͡v t͡s d͡z t͡ʃ d͡ʒ t͡ɕ d͡ʑ ʈ͡ʂ ɖ͡ʐ
t͡ɬ d͡ɮ c͡ç ɟ͡ʝ c͡ʎ̥˔ k͡ʟ̝̊
Consonantas coarticuladas
Aproximantas ʍ w ɥ ɧ
Oclusivas k͡p ɡ͡b ŋ͡m


Nòtas
  • Per leis r apicalas (dichas "rotladas"), quand i cau destriar la version brèva e la version lònga, i a dos usatges contradictòris dins la notacion:
    • Lei publicacions occitanas e italianas an costuma de notar ansin: [r] batuda ("r rotlada brèva") e [rr] vibranta ("r rotlada lònga").
    • Lei publicacions catalanas an costuma de notar ansin: [ɾ] batuda ("r rotlada brèva") e [r] vibranta ("r rotlada lònga").
  • Leis asteriscs (*) marcan de sòns qu'an pas (encara) de simbòl oficiau AFI.
  • Lei crotz (†) marcan lei simbòls AFI qu'an pas encara de supòrt oficiau en cò d'Unicòde. Es lo cas de la batuda labiodentala: Labiodental flap. A sa plaça utilizam aicí lo simbòl v^ (v amb accent circonflèxe a drecha).
  • Lei casas ombradas son de consonantas qu'es impossible de lei prononciar.
  • Es subretot la forma de la lenga puslèu que sa posicion que destria lei pareus de fricativas [ʃ ʒ], [ɕ ʑ] (çai sota) e [ʂ ʐ].

Coarticulacion[modificar | modificar la font]

Una consonanta coarticulada implica dos ponchs d'articulacion simultanèus.

Coarticulacion
ʍ Aproximanta labiovelara sorda
w Aproximanta labiovelara sonòra
ɥ Aproximanta labiopalatala sonòra
ɕ Fricativa alveòlopalatala sorda
ʑ Fricativa alveòlopalatala sonòra
ɧ Fricativa pòstalveòlovelara sorda
Nòta
  • [ɧ] se descriu coma "simultaneament [ʃ] e [x]".

Africadas e articulacion dobla[modificar | modificar la font]

Una consonanta africada e una consonanta doblament articulada son de grops de doas oclusivas representadas per un trach de liadura subre (o sota) lei simbòls (o ben per dos simbòls soudats, pasmens l'AFI a abandonat oficialament lei simbòls soudats).

Es admés, dins la practica, de levar lo trach de liadura, quand i a ges de confusion possibla.

Africadas e articulacion dobla
Liadura amb trach
(sola notacion oficiala)
Liadura per soudatge
(notacion abandonada)
Descripcion
t͡s ʦ africada alveolara sorda
d͡z ʣ africada alveolara sonòra
t͡ʃ ʧ africada pòstalveolara sorda
d͡ʒ ʤ africada pòstalveolara sonòra
t͡ɕ ʨ africada alveòlopalatala sorda
d͡ʑ ʥ africada alveòlopalatala sonòra
t͡ɬ  – africada alveolara laterala sorda
d͡ɮ  – africada alveolara laterala sonòra
k͡p  – oclusiva labiovelara sorda
g͡b  – oclusiva labiovelara sonòra
ŋ͡m  – nasala labiovelara
Nòtas
  • La liadura per un trach deu aparéisser subre lei dos caractèrs a l'encòp. Un bug fa que sovent lo trach apareis solament sus lo segond caractèr (especialament amb lei navegadors qu'utilizan la polissa Arial Unicode MS).
  • Es una error frequenta de confondre lei simbòls deis oclusivas palatalas [c ɟ] amb aquelei deis africadas [t​͡ʃ d͡ʒ].

Consonantas (non pulmonicas)[modificar | modificar la font]

Lei consonantas non pulmonicas son de sòns que se fan sens lei paumons. Incluson lei clics (tipics dei lengas khoisan d'Africa Australa) e lei consonantas implosivas (tipicas de certanei lengas coma lo swahili) e lei consonantas ejectivas.

Consonantas non pulmonicas
Clics Implosivas Ejectivas
ʘ Bilabiau ɓ Bilabiala ʼ Per exemple:
ǀ Laminau alveolar ("dentau") ɗ Alveolara Bilabiala
ǃ Apicau (pòst)alveolar ("retroflèxe") ʄ Palatala Alveolara
ǂ Laminau pòstalveolar ("palatau") ɠ Velara Velara
ǁ Laterau coronau ("laterau") ʛ Uvulara Alveolara fricativa
Nòta
  • L'AFI utiliza pus lei simbòls per lei sordas implosivas [ƥ, ƭ, ƈ, ƙ, ʠ]. En luòc d'aquò l'AFI utiliza l'equivalent sonòr amb un signe diacritic de sorda: [ɓ̥, ʛ̥], etc.

Signes diacritics[modificar | modificar la font]

Lei signes diacritics (o lei diacritics) son de marcas pichonas a l'entorn dei letras de l'AFI per indicar quauque alteracion o una descripcion pus especifica de la prononciacion de la letra [3]. Lei diacritics que se plaçan normalament dessota una letra se pòdon plaçar dessús quand lo dessenh de la letra s'espandís ja sota la linha, per exemple: ŋ̊.[3]

L'i sens ponch, [ı], s'utiliza quand lo ponch risca d'interferir amb lo diacritic.

D'autrei simbòls de l'AFI pòdon aparéisser coma diacritics per representar un detalh fonetic: [tˢ] (realizacion fricativa), [bʱ] (murmur), [ˀa] (ataca glotala d'una sillaba), [ᵊ] (schwa epentetic).

Diacritics
sillabicitat
ɹ̩ n̩ consonanta sillabica e̯ ʊ̯ vocala non sillabica
realizacion dei consonantas
tʰ dʰ aspirat realizacion inaudibla
dⁿ realizacion nasala realizacion laterala
fonacion
n̥ d̥ assordiment s̬ t̬ sonorizacion
b̤ a̤ votz murmurada b̰ a̰ laringalizacion
articulacion
t̪ d̪ consonanta dentala t̼ d̼ consonanta linguolabiala
t̺ d̺ consonanta apicala t̻ d̻ consonanta laminala
u̟ t̟ avançat / pus anterior i̠ t̠ retractat / pus posterior
ë ä centralizat e̽ ɯ̽ semicentralizat
e̝ ɹ̝ ˔ auçat/dobèrt (ɹ̝ = fricativa alveolara sonòra)
e̞ β̞ ˕ abaissat/barrat (β̞ = aproximanta bilabiala)
coarticulacion
ɔ̹ x̹ pus arredonit ɔ̜ x̜ʷ mens arredonit
tʷ dʷ labializat tʲ dʲ palatalizat
tˠ dˠ velarizat tˁ dˁ faringalizat/enfatic
ɫ z̴ velarizat o faringalizat
e̘ o̘ raiç de la lenga avançada e̙ o̙ raiç de la lenga retractada
ẽ z̃ nasalizat ɚ ɝ rotacizat

L'estat de la glòti se pòt transcriure finament amb lei diacritics. Vaicí una seria d'oclusivas alveolaras que s'escalonan d'una fonacion amb glòti dobèrta a una fonacion amb glòti barrada:

[t] consonanta sorda [d̤] votz murmurada
[d̥] assordiment [d] consonanta sonòra
[d̬] sonorizacion [d̰] laringalizacion
[ʔ͡t] barradura glotala

Signes suprasegmentaus[modificar | modificar la font]

Aquestei simbòls descrivon lei trachs dau lengatge que despassan lo nivèu dei consonantas solas o dei vocalas solas, coma la prosodia, lo ton, la longor e l'accent tonic. Agisson subre de sillabas, de mots o de sintagmas, çò es: d'elements coma l'intensitat, l'autor, la geminacion (alongament) dei sòns, lo ritme e l'intonacion dau discors.

Signes suprasegmentaus
longor, accent e ritme
ˈta accent tonic primari ˌta accent tonic segondari
eː tː lòng (vocala lònga o consonanta "dobla") semilòng
˘ subrebrèu ta.fe copadura de sillaba
x‿x liason (abséncia de copadura)
intonacion
| copadura menora copadura majora
montada globala baissa globala
tons
e̋ o ˥ subreaut ê descendent
é, ˦ aut ě montant
ē, ˧ mejan
è, ˨ bas e ton avau
ȅ, ˩ subrebàs e ton amont
Nòta
  • Dins la practica, lo signe de longor s'utiliza mai que mai per indicar una vocala lònga: [eː]. Una consonanta lònga se nòta pus sovent dobla, [tt], puslèu qu'amb un signe de longor, [tː], e mai se la segonda notacion es teoricament pus rigorosa e pus oficiala.

L'AFI en informatica[modificar | modificar la font]

Polissas e claviers[modificar | modificar la font]

Lei signes de l'AFI son de mai en mai disponibles dins leis aisinas de tractament de tèxt, aumens amb certanei polissas, e son ben integrats dins lo sistèma Unicòde. Existisson de polissas accessiblas e (sovent) gratuitas que tenon lei signes AFI. Tanben i a de claviers adaptats a l'AFI.

Adaptacion ai signes ASCII[modificar | modificar la font]

Bòrd que l'AFI utiliza de simbòls que son inconeguts dins lei caractèrs de basa de la majoritat deis ordenadors (caractèrs ASCII), s'es desvolopat de sistèmas per representar lei signes fonetics amb lei caractèrs de basa ASCII. Lei pus coneguts son l'X-SAMPA, lo SAMPA e lo Kirschenbaum. Son practics, en particular, per lei messatges electronics.

Pasmens, dempuei l'integracion de l'AFI dins lo sistèma Unicòde, e dempuei la generalizacion d'Unicòde, lei simbòls fonetics ASCII son de mens en mens necessaris. Ara certanei tipes de messatges electronics pòdon integrar de caractèrs AFI gràcias a Unicòde.

L'AFI en LaTeX[modificar | modificar la font]

Existís un modul (extension) dau logiciau LaTeX sonat TIPA (TeX International Phonetic Alphabet), que permet d'i utilizar lei signes de l'AFI.

Lo modul TIPA a per autor lo lingüista japonés Rei Fukui. Es constituit de macros, de familhas de polissas, de sei fichiers de definicion, e d'un fichier d'encodatge. Es inclús dins lei distribucions correntas de LaTeX coma texlive.

AFI estendut[modificar | modificar la font]

L'AFI estendut (en anglés Extended IPA, extIPA) es un grop de simbòls suplementaris de l'AFI que sèrvon per transcriure exactament lei trebols de lengatge. Apareguèt a l'iniciativa d'un grop de lingüistas durant la Convencion de l'AFI de Kiel, en 1989. Sa publicacion oficiala definitiva se faguèt en 1994 dins lo Journal of the International Phonetic Association[4]

En mai de la notacion dei trebols de lengatge, l'AFI estendut s'utiliza pereu per notar de sòns particulars dins la comunicacion correnta, coma lo "chut" per far silenci, lei dents que cruississon o lei labras que petan. Tanben l'AFI estendut pòt notar lei particularitats de la votz d'un individú, coma lo nasilhament.

En mai de l'AFI estendut, un autre grop de simbòls es prepausat dempuei 1995 per indicar la qualitat de la votz (voice quality symbols, VoQS), coma lo chuchotejatge.

Istòria[modificar | modificar la font]

En 1886, una còla de professors de lengas de França e dau Reiaume Unit , menats per lo lingüista francés Paul Passy, formèt lo grop que prenguèt de 1897 enlà lo nom d'Associacion Fonetica Internacionala[5]. L'alfabet d'origina se basava sus un projècte de reforma ortografica per l'anglés, l'alfabet Romic, mai per fin de lo rendre utilizable dins d'autrei lengas, permetèron que lei valors dei simbòls varièsson d'una lenga a l'autra[6]. Per exemple, lo sòn [ʃ] (sh dins Arcaishon) se representava a l'origina per c en anglés, mai per x en francés.

Pasmens, en 1888, revisèron l'alfabet per lo rendre unifòrme e identic dins totei lei lengas. Aqueu principi foguèt tanben la basa dei revisions ulterioras.

Dempuei la creacion de l'AFI, l'organizacion dei vocalas e dei consonantas es restada largament la meteissa. Totun l'alfabet a recebut quauquei revisions gaire nombrosas. La Convencion de l'AFI de Kiel de 1989 faguèt pron de cambiaments a respècte de la version precedenta de 1932. Doas revisions menoras se faguèron encara en 1993 e en 2005. Tanben de cambiaments pichons an consistit a renommar lei simbòls e lei categorias (en foncion dei progrès scientifics en fonetica) e a modificar un pauqueton lo dessenh dei caractèrs.

L'AFI estendut se creèt en 1989-1990 e se publiquèt oficialament en 1994[7]. Tanben, lei simbòls de qualitat de la votz (voice quality symbols, VoQS) son prepausats dempuei 1995.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Liames extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. International Phonetic Association, Handbook, p. 6.
  2. International Phonetic Association, Handbook, p. 10.
  3. 3,0 3,1 International Phonetic Association, Handbook, p. 14-15.
  4. "Extensions to the IPA: An ExtIPA Chart" in International Phonetic Association, Handbook, pp 186-187.
  5. International Phonetic Association, Handbook, pp 194–196
  6. "Originally, the aim was to make available a set of phonetic symbols which would be given different articulatory values, if necessary, in different languages." (International Phonetic Association, Handbook, pp 195–196)
  7. International Phonetic Association, Handbook, p. 186