Lexicografia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La lexicografia es la branca de la lingüistica que consistís a fabricar lei diccionaris segon una metodologia scientifica; pus precisament, consistís a registrar e descriure rigorosament lo lexic (l'ensems dei mots) d'una lenga. Un lingüista especializat en lexicografia es un lexicograf o una lexicografa.

Aspèctes[modificar | modificar la font]

Leis aspèctes de basa dau trabalh lexicografic son lei seguents.

  • Un còrpus constituit de tèxts autentics, ben representatius de l'usatge, per i extraire lei formas e exemples que figuraràn dins lo diccionari.
  • Un protocòl per extraire e tractar lei mots dau còrpus, sota la formas de fichas sistematicas, ara informatizadas en basas de donadas (a passat temps en format papier).
  • La nomenclatura, çò es la lista dei mots servent d'intradas, que se seleccionan mai que mai segon sa frequéncia dins lo còrpus (e donc segon sa frequéncia probabla dins l'usatge).
  • La macrostructura, çò es la maniera d'ordenar la nomenclatura. Se pòt privilegiar un ordenament que separe estrictament lei mots segon l'òrdre alfabetic (es lo pus frequent: sòci e associar se tractan a sei plaças alfabeticas respectivas) o ben un ordenament qu'agropa lei mots per derivacion (L'article sòci compren un sosarticle per lo derivat associar; e dins l'òrdre alfabetic, l'intrada associar se remanda vèrs l'article sòci).
  • La microstructura, que consistís a organizar l'interior de l'article. Compren lo blòt-intrada (la lèma o l'intrada, sa transcripcion fonetica, sa natura gramaticala, d'indicas subre sa flexion, son etimologia...) e l'ordenament dei diferents sens segon de critèris fòrça precís (dau sens pus ancian au pus recent, o dau sens pus frequent au pus rar). Tanben i cau ordenar leis expressions que contenon la lèma (per ex., dins l'article chavana, l'expression far chavana). Leis exemples, que venon dau còrpus en principi, illustran lei diferents emplecs.
    • Dins un diccionari monolingüe, lei sens s'explican amb de definicions dins la meteissa lenga.
    • Dins un diccionari bilingüe, lei sens s'explican amb de traduccions dins una autra lenga.
  • La diccionarica: es l'anticipacion dei caracteristicas dau diccionari en foncion dau public, dei mejans disponibles o dei besonhs recensats.

La lexicografia en occitan[modificar | modificar la font]

La lexicografia en occitan es encara embrionària e sosdesvolopada. La màger part dei "diccionaris" que pareisson per l'occitan, en defòra de quauqueis excepcions, seguisson pas lo metòde de trabalh normau de la lexicografia. Divèrs estudis scientifics an analisat aqueu problèma preocupant e an cercat de començanças de solucions (vejatz la bibliografia çai sota).

La lexicografia en generau[modificar | modificar la font]

La lexicografia es ben desvolopada e ben confòrma ai metòdes scientifics dins lei lengas de granda difusion ont i a de mejans tecnics e financiers. Es lo cas per exemple en anglés, en alemand, en italian o en francés. Una lenga subordenada coma lo catalan benefícia tanben d'una lexicografia presentabla gràcias au dinamisme d'aquela lenga e au sosten tecnic e financier dei poders publics.

Per còntra, fòrça lengas que mancan de mejans financiers e institucionaus coneisson una lexicografia absenta o marrida: an una situacion similara a aquela de l'occitan.

Bilbliografia[modificar | modificar la font]

En occitan[modificar | modificar la font]

Per conéisser lei problèmas de sosdevolopament de la lexicografia occitana, e lei pistas per melhorar la situacion, se pòt consultar leis estudis seguents:

En generau[modificar | modificar la font]

Per conéisser lei principis generaus e elementaris de la lexicografia, valables tanben per l'occitan, se pòt consultar leis estudis seguents:

  • BÉJOINT Henri, & THOIRON Philippe (1996) (dir.) Les dictionnaires bilingues, coll. Champs linguistiques, Louvain la Neuve: Duculot / AUPELF-UREF
  • BERGENHOLTZ Henning, & TARP Sven (dir.) (1995) Manual of Specialised Lexicography
  • HARTMANN R. R. K. (2001) Teaching and Researching Lexicography, 2001
  • HARTMANN R. R. K., & JAMES Gregory (dir.) (1998-2001) Dictionary of Lexicography
  • LANDAU Sidney (2001) Dictionaries: The Art and Craft of Lexicography, 2a ed.

Per d'autrei lengas[modificar | modificar la font]

  • COLÓN Germán, & SOBERANAS Amadeu-J. (1985) Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, coll. Biblioteca universitària n° 7, Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GAUDIN François, & GUESPIN Louis (2000) Initiation à la lexicologie française: de la néologie aux dictionnaires, coll. Champs linguistiques, Brussèlas: Duculot
  • LAMUELA Xavier (1987) “Els nous diccionaris”; dins: LAMUELA Xavier (1987) Català, occità, friülà: llengües subordinades i planificació lingüística, Barcelona: Quaderns Crema

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Liames extèrnes[modificar | modificar la font]