Adige

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Adige
Adige a Verona
Adige a Verona
Cors d'Adige
Cors d'Adige
Caracteristicas
Longor 410 km
Bacin 12 200 km2
Bacin collector Adige
Debit mejan 235 m3⋅s-1
Riu
Font Col de Resia
 · Localizacion Trentin-Aut Adige
Sud-Tiròl
Flag of Italy.svg Itàlia
 · Altitud 1 507 m
Embocadura Mar Adriatica
 · Localizacion entre Bacucco e Rosolina Mare
 · Altitud 0 m
 · Coordenadas 45° 09′ 48″ N 12° 20′ 02″ E / 45.16333, 12.33389
Geografia
Païses traversats Flag of Italy.svg Itàlia
Regions traversadas Trentin-Aut Adige
Venèt
Vilas principalas Merano, Bolzano, Trent, Rovereto, Verona, Legnago, Cavarzera
La torre que sortís del lac de Resia

Adige, (en italian: Adige; en venèt: Àdexe; en trentin: Ades; en friolan: Adis; en ladin: Adesc, o Adiç; en alemand: Etsch; en latin: Athesis) es un fluvi qu'a sa font dins la region alpina de Trentin-Aut Adige prèp de la frontièra Italiana amb Àustria e Soïssa. Fa 410 km de long, que 220 son situats dins la província de Bolzano; es lo segond fluvi d'Itàlia per la longor, aprèp lo fluvi (652 km).

Lo flume sortís del lac alpin artificial de Resia, situat al pas de Resia (1504 m) que tanca las frontièras d'Àustria e Soïssa en dessús de la val del riu d'Inn. Lo lac es conegut per la torre de la glèisa que marca lo site de l'ancian vilatge de Curon Antica (Alt Graun) que foguèt abandonat e enaigat en 1953 quand la restanca foguèt acabada. Pròche Glurns, Adige encontra la ribièra de Rom que ven de la val soïssa de Müstair. Adige raja puèi cap a l'èst a travèrs la val de Venosta fins a Merano ont encontra lo riu de Passirio que ven del nòrd. Al sud de Bolzano, la ribièra d'Isarco rejonh Adige que raja alara cap al sud a travèrs una val qu'es sempre estat una rota màger dels Alps, entre los passes de Resia e de Brenner, que a 1370 m es considerat coma lo pus aisit dels principals passes Alpins.

Adige a Verona.

Pròche Trent, los rius d'Avisio, de Noce, e de Fersina rejonhon Adige. Adige travèrsa alara la Província de Trent e pus tard Venèt, en asagar puèi las vilas de Verona, Rovereto, e Adria a travèrs de la val de Lagarina e la partida nòrd-èst de la plana de Pò fins a la Mar Adriatica.