Ladin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Ladin
Nuvola apps gaim.png
Àudio


ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas Indoeuropèu
Dialècte
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO 639-3 lld
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet
còde de lenga IETF lld
còde de lenga Wikimedia
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Parlat en Itàlia
Regions Trentin-Aut Adige, Venèt
Parlat per 30 000 personas
Classament pel nombre de locutors  ?ena
Familha lingüistica indoeuropèu > lengas romanicas > galloromanic/italoromanic > retoromanic > ladin
Grop indoeuropèu
Estatut oficial
Nuvola apps gaim.png
ISO 639-2 roa (en)
ISO 639-3 lld (en)
ISO 639-6 lld (en)
Parent rtrc (en)

Lo ladin (en ladin ladin) es una lenga romanica, de la familha retoromanica, que se parla dins las montanhas Dolomitas en Itàlia, entre las regions de Trentin-Aut Adige e Venèt. Aquesta lenga que compta set dialèctes es parenta pròcha del romanch e del friolan. La lenga es estada reconeguda per l'estat italian tre 1999, mejançant la lei 482/1999 e compta qualques dreches d'oficialitat dins la region de Trentin-Sud del Tiròl, mentre qu'a pas cap d'estatus oficial dins la província de Bellun. Compta actualament aperaquí 30.000 locutors, bilingues o trilingues totes, dins un airal que compta a l'entorn de 92.000 abitants. Lo ladin es regulat per maitas entitats coma lo Servisc de Planificazion y Eleborazion dl Lingaz Ladin, l'Istitut Cultural Ladin, l'Istitut Ladin Micurà de Rü e l'Istituto Ladin de la Dolomites.