Vejatz lo contengut

Zòna de la mòrt

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La zòna de la mòrt designa, en alpinisme, una zòna que comença vèrs 8 000 m d'altitud. Es caracterizada per una demenicion de la quantitat d'oxigèn disponible dins l'aire que mena a una deterioracion dei foncions corporalas, a una pèrda de consciéncia e, finalament, a la mòrt. Durant l'ascension de cimas de mai de 8 000 m, leis alpinistas dèvon donc utilizar de botelhas d'oxigèn per respirar corrèctament ò limitar sa preséncia dins aquela zòna au minimom (generalament mens de dos jorns).

Liames intèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  • (en) Michael P. W. Grocott , Daniel S. Martin, Denny Z. H. Levett, Roger McMorrow et al., Levett e McMorrow, « Arterial Blood Gases and Oxygen Content in Climbers on Mount Everest », The New England Journal of Medicine, vol. 360, n° 2,‎ 2009, pp. 140–149.
  • (en) Huey et Eguskitza, « Limits to human performance: elevated risks on high mountains », Journal of Experimental Biology, vol. 204, n° 18,‎ 2 de julhet de 2001, pp. 3115–3119.

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]