Wilhelm Meyer-Lübke

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Wilhelm Meyer-Lübke (Dübendorf, Soïssa, 30 de genièr de 1861 - Bonn, Alemanha, 4 d'octobre de 1936) foguèt un linguista soís. Foguèt considerat, amb l'alemand Friedrich Christian Diez, coma un dels fondators dels estudis romanics.

Wilhelm Meyer-Lübke (1861–1936)

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nascut dins una familha rica sortida de Zuric, estudièt la filologia classica e romanica a l'Universitat de Zuric.

Ensenhèt a Zuric en 1884, a París de 1885 a 1887, puèi a Iena, Viena e Bonn.

Es conegut tanben per son libre sul catalan Das Katalanische, publicat en 1925, que sortiguèt aquesta lenga del domeni iberoromanic per l'agropar amb l'occitan dins lo galloromanic. Aquela classificacion generèt una polemica importanta amb lo lingüista mai important de la lenga espanhòla d'aquel temps, Ramón Menéndez Pidal, que, dins son òbra màger Orígenes del español (1926), fasiá del catalan una lenga iberoromanica.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Italienische Grammatik, Leipzig, Verlag von O. R. Reisland (1890)
  • Grammatik der Romanischen Sprachen, Leipzig, 3 voll., Fues's Verlag (R. Reisland), (1890-1902), vol. 4.
  • Einführung in das Studium der romanischen Sprachwissenschaft, Heidelberg, C. Winter, (1910) (3° edicion; 1° ed. 1901).
  • Historische Grammatik der franzosischen Sprache, Heidelberg, C. Winter, (1913-1921), vol. 2.
  • Das Katalanische (1925)
  • Romanisches etymologisches Worterbuch, Heidelberg, C. Winter (1935) (3° edicion; 1° ed. 1911).

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Guillem Calaforra i Castellano, Wilhelm Meyer-Lübke i das Katalanische, Barcellona, Institut d'Estudis Catalans, 1998, pp. 20 sgg. [1]
  • Petra Boden, Rainer Rosenberg (a cura di), Deutsche Literaturwissenschaft 1945-1965: Fallstudien zu Institutionen, Diskursen, Personen, Akademie Verlag, 1997, p. 403.