Viola (genre vegetal)
Viola odorata
| Règne | Plantae |
|---|---|
| Sosrègne | Tracheobionta |
| Division | Magnoliophyta |
| Classa | Magnoliopsida |
| Òrdre | Violales |
| Familha | Violaceae |
| Reng de precisar | Angiospèrmes |
|---|---|
| Reng de precisar | Dicotiledonèas vertadièras |
| Reng de precisar | Rosidae |
| Reng de precisar | Fabidae |
| Òrdre | Malpighiales |
| Familha | Violaceae |
Las violetas (var. viuleta, vriuleta, vriulheta, mamòi) e las pensadas son de plantas erbacèas vivaças de la familha de las violacèas qu'apartenon al genre Viola. Las violetas son de còps apeladas «èrbas de la Trinitat»
Espècias
[modificar | Modificar lo còdi]Lo genre Viola se descompausa en dos gropes caracterizats generalament per la disposicion dels petals :
- las violetas : dos petals cap al naut e tres cap al bas.
- las pensadas : quatre petals cap al naut e un cap al bas.
Las pensadas an balhat de varietats orticòlas de flors grandas. Las espècias son nombrosas, 500 espècias repartidas dins lo mond, e fòrman d'ibrids nombroses que rendon la determinacion de còps delicata.
Espècias europèas
[modificar | Modificar lo còdi]I a 91 espècias europèas dont 19 en França, 22 en Soïssa e 15 en Belgica
- Viola alba - Violeta blanca
- Viola arborescens - Violeta lenhosa
- Viola argenteria - Violeta d'Argentera
- Viola arvensis - Pensada dels camps
- Viola bertolonii - Violeta de Bertolon
- Viola biflora - Pensada de doas flors
- Viola calaminaria - Pensada calaminària
- Viola calcarata - Pensada dels Aups
- Viola canina - Violeta dels cans
- Viola cenisia - Pensada del Mont Cenis o Violeta del Mont Cenis
- Viola collina - Violeta dels puèches
- Viola cornuta - Pensada de bana
- Viola corsica - Pensada de Corsega
- Viola cryana - Violeta de Cry
- Viola diversifolia - Pensada de Lapeyrouse
- Viola elatior - Violeta elevada
Violeta (espècia insegura) - Viola hirta - Violeta eriçada
Pensada de doas flors (Viola biflora)) - Viola hispida - Pensada de Roan
- Viola jordanii - Violeta de Jordan o violeta de Provença
- Viola lactea - Violeta blanc de lach o violeta lactèa
- Viola lutea - Pensada dels Vòges
- Viola mirabilis - Violeta remirabla
- Viola nummulariifolia - Violeta dels fuèlhs de numulars
- Viola oblica
- Viola odorata - Violeta odoranta, originària del Bacin Mediterranèu
- Viola palustris - Violeta de las sanhas
- Viola parvula - Pichona pensada
- Viola persicifolia - Violeta dels fuèlhs de perseguièr
- Viola pinnata - Violeta dels fuèlhs penats
- Viola pseudomirabilis - Violeta del Larzac
- Viola pumila - Violeta nana
- Viola pyrenaica - Violeta dels Pirenèus
- Viola reichenbachiana - Violeta de Reichenbach o violeta dels bòsques.
- Viola riviniana - Violeta de Rivinus o violeta salvatja
- Viola rupestris - Violeta de las ròcas
- Viola saxatilis - Pensada de las ròcas
- Viola suavis - Violeta suava
- Viola thomasiana - Violeta de Tomàs
- Viola tricolor - Pensada salvatja o violeta tricolòra
- Viola valderia - Pensada de Valdieri
Autras espècias
[modificar | Modificar lo còdi]- Viola cucullata - Violeta cucullada (simbòl floral de la província canadiana del Nòu Brunswick)
- Viola hederacea
Varietats cultivadas
[modificar | Modificar lo còdi]
- Comunament, s'apèlan pensadas, d'unas espècias e varietats orticòlas del genre Viola. De varietats nombrosas son de bon cultivar.
- L'ibrid Viola x wittrockiana es la varietat predominanta de pensada cultivada.
- Una sosespècia de la pensada salvatja, Viola tricolor hortensis, tanben es presenta.
- De varietats nombrosas son estadas seleccionadas per l'òme, dont la Violeta de Tolosa (emblèma de la vila de Tolosa) que fa partida de la familha de las violetas de Parma, varietats que lors flors an de petals multiples, fins a seissanta.
Cultura
[modificar | Modificar lo còdi]La violeta a besonh d'un sol neutre o calcari, pro umifèr e plan drenat. Es presenta sus l'integralitat dels continents. Se pòt reproduire de tres biaisses diferents :
- siá per pollinizacion classica de sas flors (flors dichas chasmogamas)
- siá en emetent un estolon que crearà un plant novèl
- siá en produsent de capsulas de granas per autopollinizacion (flors dichas cleistogamas)
La violeta florís a la prima per la màger part de las espècias e a la davalada se las condicions climaticas o permeton (alternància de nuèches frejas e de jorns cauds ensolelhats).
Las varietats orticòlas de pensadas son d'ibrids Viola x wittrockiana. Existisson tanben de varietats orticòlas nombrosas (cultivars) de viola odorata.
Utilizacion
[modificar | Modificar lo còdi]La violeta odoranta s'utiliza :
- en confisariá, pels bonbons a la violeta elaborats a partir de flors frescas cristallizadas dins lo sucre. Son una especialitat de Tolosa.
- en perfumariá, pel celèbre perfum de violetas ; es una flor del parfum embreissant e suau que d'unes li an prestat un poder afrodisiac.
- antan, dins lo domeni de la santat, per sonhar los mals de cap, l'insomnia e la melancolia. E utilizat per garir l'acnèa e infeccion de la pèl.
Divèrs
[modificar | Modificar lo còdi]Dins lo lengatge de las flors, la violeta representa la timiditat, la modestia e la pudor, per allusion a la pichona coròlla que sembla esitar a sortir de son escrin de fuèlhs. Blava, testimònia de la fiseltat ; blanca, evòca lo bonur campèstre. Totjorn dins lo lengatge de las flors, la violeta simboliza l'amor secret. Es çò que significa en principi l'ofrenda d'un ramelet de violetas. Atal, dins la seria romanesca de las Joves Filhas, d'Henry de Montherlant, Andrée Hacquebaut depausa un ramelet de violetas davant la pòrta de Pierre Costals, que n'es amorosa, aquò embarrassa Costals.
Violeta es un pichon nom de femna. Aqueste nom es festat lo 5 d'octobre, a la Santa Flor, coma los autres pichons noms florals.
Napoleon Bonapart foguèt escaissat Paire La Violeta per sos soldats al moment de son sejorn a l'illa d'Èlba, perque deviá tornar amb las violetas, es a dire amb la prima. Aquesta flor foguèt apuèi lo signe de raligament dels bonapartistas pendent los Cent Jorns.
L'imatge de la violeta imperiala tornèt aparéisser en França jol Segond Empèri quand las Palmas Academicas adoptèron aquesta color en 1866. Violetas imperialas es tanben lo títol d'una opereta interpretada per Luis Mariano, d'en primièr sus la scèna del teatre Mogador puèi a l'ecran dins un filme de Richard Pottier en 1952, e que l'accion se situa jol Segond Empèri.
Existís una Confrariá de la violeta a Tolosa. Aquesta vila tanben es apelada la Ciutat de las violetas, perque la produccion d'aquesta flor i èra fòrt importanta. La Violeta es una de las recompensas decernidas per l'Acadèmia dels Jòcs Florals de Tolosa.
En Itàlia, la violeta es l'emblèma de la vila de Parma.
Referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- Viola dins Florabase (Austràlia Oèst) (en)
(Vejatz descripcion Viola) - Referéncia ITIS : Viola L. (fr) ( (en))
- Referéncia NCBI : Viola (en)
- Referéncia GRIN : genre Viola L. (en)
- Referéncia GRIN : familha Viola Batsch, nom. cons. (en)