Val Badia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
La Val Badia vista del Sud_Tiròl.

La Val Badia (Gadertal en alemand, val del torrent Gadera; Val Badia en ladin) es una val italiana del Trentin e Aut Adige dins la Província del Sud-Tiròl, long del riu Gadera. Tèrra de lenga ladina, la val es transversala de la Val Pusteria; sa dintrada se situa a San Lorenzo di Sebato, al jonhent dels rius Gardera e Rienza e s'acaba amont al passo Campolongo.

Geografia fisica[modificar | modificar la font]

La val Badia es comunament devesida es doas partidas: la Nauta Val Badia (Corvara e Badia) e la Bassa Val Badia (La Valle, San Martino e Marebbe) que se confrontan a Punt de fer (aperaquí al limit entre las comunas de La Valle e de Badia). La Val Badia comença, amb lo riu Gadera, al còl de Campolongo que la dessepara de la Val Cordevole.

Enclau d'unes dels massises de las Dolomitas pus famoses. À l'oèst, la val es bordada per una seria de montanhas que la desseparan de la val de Luson (Monte Campiglio 2190 m., Giogo di Colletto 2189 m., Monte Muro 2332 m). Al sud del Passo delle Erbe, Òm tròba lo Sass de Putia, que fa partit del grop Odle e del grop Puez. Al sud del còl de Gardena e a l'oèst del còl de Campolongo se tròba lo grop Sella.

Entre lo còl de Campolongo e lo còl de Valparola, i a una seria de montanhas bassas completament cobèrtas de vegetacion. Lo punt culminant es lo Pralongià (2138 m). A l'èst de la val, en partissent del sud, òm tròba lo còl de Valparola que marca la frontièra fisica de la Val Badia amb lo bacin d'Ampezzo. Al nòrd d'aqueste, se tròba lo grop Conturines amb lo Sasso di Santa Croce. La vasta Alp di Fanes, devesida entre Fanes Grande e Fanes Piccola, Sennes e Fodara e los somalhs environents fan tanben partit de la Val Badia. A nòrd de las montanhas de Sennes, trobam enfin lo còl de la Furcia e lo Plan de Corones