Vaca bruna dels Pirenèus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La vaca bruna dels Pirenèus (Vaca bruna dels Pirineus en catalan) es una raça de vaca pròpria de las comarcas de la Val d'Aran (Pirenèus occitans) e dels Pirenèus catalans (Auta Ribagòrça, Aut Empordan, Aut Urgèl, Berguedan, Cerdanha, Garrocha, Palhars Sobeiran, Palhars Jusan, Ripolhés e Solsonés).

Aquela raça es un produit d'Indicacion Geografica Protegida.Lo Conselh Regulador Vedèla dels Pirenèus Catalans se tròba a la Seu d'Urgèl, dins l'Aut Urgèl. L'IGP es una identificacion de proteccion autrejada per l'Union Europèa qu'a una reputacion e una qualitat concrèta e onte la produccion, la transformacion o l'elaboracion se realizan dins la zona geografica delimitada.

En mai, a la Fièra de Prima de la Seu i a una exposicion d'exemplars de vaca de raça bruna dels Pirenèus.

Istòria[modificar | modificar la font]

A la sia origina en los exemplars de vaca soïssa (bruna aupina) que s'importèron devèrs la fin del sègle XIX en se barrejant amb las vacas autoctònas.

Fins al sègle XIX dins los Pirenèus l'elevatge bovin èra pas una activitat predominanta. A causa de la filloxèra s'abandonèt la cultura de la vinha e l'abariment del bestiar foguèt una possibla alternativa economica a la cultura tradicionala .

Desvolopament de l'elevatge[modificar | modificar la font]

Èra a la debuta una vaca de la que se'n preteniá extraire un profit per la sia carn amai sa lèit e sa fòrça de trabalh. Lo primièr interès que se perdèt foguèt lo de labor per daissar aital plaça a una vaca de profit carnic e lactic e a l'ora d'ara solament se l'abarís per la carn.

Constituís auèi d'unes 80% dels bovins consacrats a la carn de Catalonha. Los elevaires seguisson de programas intenses de melhorament genetic dels animals mejançant la tecnologia BLUP. Se vòl controtlar lo pes a la naissença e lo desmamar amai ne melhorar lo vedelar.

Es bona pasturadora, plenament adaptada als païsatges dels Pirenèus e de creissement precòç.

A l'ora d'ara lo nombre aproximatiu es d'unes 30 000 animals, e mai se la chifra ne redusís fòrça se se considèran unicament los animals amb un naut gra de puresa raciala.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

  • Capa de color bruna amb tonalitats unifòrmas e descoloriments cap a las aissèlas, los uèlhs, lo bas ventre, lo morre, la fàcia intèrna de las extremitats, lo braguer, e lo perinèu.
  • Pel fin e espés de longor unifòrma.
  • Borlon de la coa mai escura que la capa.
  • Musèl negre.
  • Mucosas rossas.
  • Papada gaire excessiva.
  • Còl gròs e dreit e un pauc convèxe en los mascles.
  • Ventre gròs.
  • Muscoladura fòrça desvolopada.
  • Caractèr plan docil.
  • Aurelhas gròssas e dreitas amb pels a la part intèrna.
  • Banas de color blanquinosa amb las puntas negras.
  • Uèlhs gròsses e pas jamai enfonsats.
  • Narras gròssas en un morre ample.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas & referéncias[modificar | modificar la font]

<references>