Vísol
|
Vísol | ||
|---|---|---|
| OpenStreetMap | . | |
 Vísol | ||
| Geografia | ||
| Altitud | 3 841 m | |
| Massís | Alps Còcias | |
| Coordenadas | 44° 40′ 07″ N, 7° 05′ 24″ E | |
| Administracion | ||
| País |  Itàlia | |
| Region | Piemont | |
| Subdivision | Coni | |
| Ascension | ||
| Primièra | ||
| Via pus aisida | Sud | |
| Geologia | ||
| Edat | ||
| Ròcas | ||
Geolocalizacion sus la mapa : [[]]
| ||
Vísol[1] (/ˈvizu(ɫ)/; en italian: Monviso; altitud: 3841 m. s.n.m.)[2] es una montanha d'Occitània coneissua fins da l'antiquitat, e per longtemp s'es cregut foguesse la montanha mai auta dal mond.
Etimologia
[modificar | modificar lo còdi]Vesulus o Visulus,[3] son ancian nom, es estat chantat dai majors poetas, coma Virgili, Plini lo Vièlh, Dante e Petrarca.
Istòria
[modificar | modificar lo còdi]Un di premiers a adobrar lo nom Monviso es estat Leonardo da Vinci ental 1511. Enformat sus la presença dins las carrieras dal Mont Brac de "una pietra faldata bianca", que semelhava al marm de Carrara, ne'n demandet un tròç a un amís per l'adobrar coma plancha per lhi colors.
Semelha tanben que sa curiositat l'aie possat a far lo pertuis de Vísol, una galeria qu'ental 1480 era estaa volgua dal marqués de Saluces per facilitar la comunicacion entre Itàlia e França.
La figura imponenta dal "Rei de Peira" es totjorn estaa una presença amisa per la gent dal pòst, que a sabut esfruchar, amar e respectar son territòri.
Lo grop de Vísol fai part de las Alps Còcias meridionalas e es caracterizat da formacions de calcescisti e peiras verdas sonaas ofioliti. Aquestas ròchas presenton de caracteristicas mecànicas de diferent genre: qualq’una es ben dura e compacta, d’autras son de composicion mai friàbila.
Referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Articles e òbras:
- «Las Valadas, Saluças e Vísol candidats al títol de Capitala italiana de la cultura per 2024». Jornalet, 11 d'abril de 2021.
- Beccio, Sergio. «Lo Vísol: la montanha simbol se còntia. Dal Pertuis dal Vísol a las guidas sus papier des Alps Còcias». Chambra d'Òc.
- ↑ Sertori, Marco (2004). Cascate, Alpi Centrali: Lombardia e Svizzera. Blu Edizioni, p. 226. ISBN 9788887417951.
- ↑ Ladoucette, Jean-Charles François (1834). Histoire, topographie, antiquités, usages, dialectes des Hautes-Alpes, avec un atlas. 2. éd. revue (etc.), p. 54.