Utilizaire:Occitalunya
Pere Casaldàliga i Pla (Balsareny, 16 de febrièr de 1928) es un religiós, escrivan e poèta catalan, qu'es estat granda part de la siá vida al Brasil, país ont es avesque de la prelatura territoriala de São Félix do Araguaia, dins l'Estat de Mato Grosso. Es totjorn estat ligat a la teologia de la desliurança e considerat un defensor dels dreches dels mens favorits.
Biografia
[modificar | Modificar lo còdi]Filh d'una familha tradicionala, Casaldàliga estudièt a la Gleva (les Masias de Voltregà) se transportèt a Vic per estudiar al seminari.[1] Lo 31 de mai de 1952 foguèt ordenat sacerdòt a Montjuïc (Barcelona) e se jonguèt al orde dels claretians.[2]
Pere Casaldàliga menèt a tèrme lo sieu prètzfach de sacerdòt a Sabadell, Barcelona, Barbastre e Madrid.[1] Dempuèi 1968 viu al Brasil, primièr coma fondator d'una mission claretiana al Mato Grosso.[3] Lo 27 d'abril de 1970 foguèt nomenat administrador apostòlic de la prelatura, e lo 23 d'octòbre de l'an seguent foguèt nomenat avesque intitular de Altava e prelat emèrit de São Felix don Araguaia.[3]
Seguidor e predicador de la teologia de la desliurança, Casaldàliga es estat avesque d'aquela prelatura pendent quaranta ans.[3] En complir los 75 ans, a Casaldàliga se li remembrèt dempuèi lo Vatican que —cossí totes los avesques en arribar a aquela edat— li caliá presentar la siá demission. Lo religiós decidiguèt demorar a la diocèsi qu'aviá presidit pendent mai de 35 ans e reclamèt la participacion de la comunitat en l'eleccion de lo sieu successor, malgrat que la Santa Ses li recomandèt abandonar lo país.[4] Lo 2 de febrièr de 2005 ne foguèt relevat, mas contunhèt de trabalhar amb los indigènas e de campanhards.[2][3]
La siá denóncia publica dels grands proprietaris, los que culpa de la misèria locala, li a comportat de menaças de mòrt en divèrsas escasenças: dos collaboradors sieus, lo paire Jósimo e lo sacerdòt Ieuão Bosco, foguèron assassinats e son remembrats emocionadament en romieuatges.[3] A destacat per la siá posicion en favor de la nomenada teologia de la desliurança, condemnada pel Vatican, en defensa dels pòbles qu'aquel corrent de pensada refusa nomenar «paures» per los nomenar empobrits, perdequé son estats espetats pels païses rics.[3]
Los problèmas amb lo Vatican comencèron amb l'arribada de Joan Pau II, doncas que fins aviá comptat alavetz amb tot lo supòrt de Pau VI.[5]
Lo 2013 s'estreèt una minisèrie amb la participacion de Tv3 sus la siá vida intitulada Descalç sus la tèrra roja, qu'es basada en lo libre omonim qu'escriguèt Francesc Escribano.[6] L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler e Canals publiquèt una biografia illustrada en forma de conte per mainats.[7]
Òbra publicada
[modificar | Modificar lo còdi]A publicat d'òbras tant en catalan, coma en castelhan e portugués, que destacan entre el:[1]
- Yo Crèï en la justicia y en la esperanza (1975)
- Pere Liberat (1978)
- Aïrada Esperança (1978)
- Cartas A mis amigos (1992)
- Sonetos neobíblicos, precisamente (1996)
- Evangelio y Revolución E Amerindia, Morte e Vida (2000)
Prèmis e de reconeissenças
[modificar | Modificar lo còdi]Lo 1997 recebèt lo prèmi per la Pau, de l'Associacion per las Nacions Jonchas a Espanha.[1] Lo 9 de març de l'an 2006 foguèt lo primièr catalan distinguit amb lo Prèmi Internacional Catalonha, en la siá dètz-e-ochena edicion, per la «siá meritòria prètzfach entre los mai desvalguts, en especial los indigènas e de campanhards sens tèrra, amb los qu'a collaborat en la transformacion socioeconomica del Mato Grosso brasilian».[8] Lo 2007 se li faguèt una exposicion commemorativa al Palai Robert de Barcelona.[9]
Referències
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 et 1,3 «Pere Casaldàliga i Pla», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona: Edicions 62, en linha.
- ↑ 2,0 et 2,1 «Bishop Pedro Casaldáliga Plá, C.M.F.». Catholic-Hierarchy. [Consulta: 16 de febrer de 2013]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 et 3,5 «Guardonats anteriors. Premi Internacional Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 de febrer de 2013]
- ↑ Modèl:Ref-publicació
- ↑ «Casaldàliga considera l'arribada de Francesc al Vaticà un 'alleujament'». Diari de Girona, 23 de març de 2013. [Consulta: 18/4/2013]
- ↑ Modèl:Ref-publicació
- ↑ Carme Escales, «L'abat de Montserrat presenta un conte: El mestre Casaldàliga», El Periódico, 9 de desembre de 2013
- ↑ «Pere Casaldàliga, primer català que obté el Premi Internacional Catalunya». VilaWeb, 2 de març de 2006. [Consulta: 16 de febrer de 2013]
- ↑ Modèl:Citar ref
Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]Escribano, Francesc. Descalç sobre la terra vermella: vida del bisbe pere Casaldàliga. Grup 62/La Butxaca, 2009. ISBN 978-84-9254-933-7.
Soler i Canals, Josep Maria; Serra, Sebastià; il·lustracions. Pere Casaldàliga. Ed. L'Abadia de Montserrat, 2013, p. 20. ISBN 978-84-9883-631-8.