Utilizaire:Lhanars/Carta lingüistica

Estil general

L'estil e lo contengut dels articles devon èsser redigit dins un registre enciclopedic. Non son de definicions, manuals d'instruccions, recomandacions, criticas d'art, manifestacions culturalas, etc. (vejatz Wikipèdia:Çò que Wikipèdia es pas e Wikipèdia:Neutralitat de punt de vista). Un article Wikipèdia es destinat d'èsser legit per totòm: adultes, mainatges, docents e personas de nivèls d'educacion culturala de camps variats.

En mai, quala que siá la complexitat d'un subjècte, almens lo concèpte de basa pòt totjorn èsser exprimit amb de mots simples: es lo còrpus d'una votz que, en definissent son subjècte de faiçon precisa e concisa, permet al lector d'avalorar se sas competéncias son sufisentas. per abordar un certan subjècte. Lo fisolòf Nicolas Boileau a dit: «Çò que se concep plan s'enóncia clarament, e los mots per dire-lo arriban aisidament».^[1]

En brèu, los punts clau a considerar son:

Adoptatz un estil d'escritura impersonal, nèutre e precís: Consideram que los virus son vius es incorrècte, cal escriure Los virus son considerats coma essent vius.
Començatz un article totjorn per un paragràf d'introduccion, que descriu la tematica de manièra que quin lector se pòsca far una idèa clara del contengut de l'article.
Siatz vigilent a l'ortografia, la sintaxi, la gramatica e autres aspèctes lingüistics. Las traduccions automaticas non son pas accèptadas.
Las expressions temporalas de tipe «aquel an 20xx» e «i a qualques annadas» o similars son imprecisas e non validas.
Los articles connèxes son mencionats a la fin de la pagina.

Ortografia

Pagina principala: Wikipèdia:Fautas d'ortografia

Los articles devon èsser escrits en nòrma classica. La Wikipèdia aplica las preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana (CLO),^[2] que regulariza los trabalhs de normativizacion del lingüista Loís Alibèrt per totes los dialèctes occitans.

D'autra banda, la Wikipèdia reconeis la pertinéncia de las òbras del Congrès permanent de la lenga occitana (CPLO) e de l'Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber (AO-CGS) e non discernís cap de rason valabla per exclure aquel contengut que se revendica egalament un perlongament de la nòrma classica, mas aquel debat non renvia a las competéncias de la Wikipèdia.

Dins lo cas de l'aranés, la normativizacion lingüistica es assegurada per la seccion aranesa de l'Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, conforma a la codificacion de Loís Alibèrt e del Conselh de la Lenga Occitana.

Estructura

Títols d'articles

Los títols son escrits generalament al singular (Ordinator e non Ordinators). Per las personas cal utilizar totjorn los cognòms reals (patronim, matronim o ambedós),^[3] sens pseudonims, dins l'òrdre tradicional (Joan Castèths e non Castèths Joan).

Lo primièr caractèr anirà sempre en majuscula, levat cases especials (per ex. eSwatini).

Lengatge

Variantas lingüisticas

Las variantas dialectalas de l'occitan acceptadas son, l'auvernhat, lo gascon (inclús l'aranés), lo lemosin, lo lengadocian, lo provençal (inclús lo niçard). Per d'articles de tematica «locala», se conselha d'utilizar la varietat correspondenta (per ex. provençal pels articles sus Provença, etc.).

Omogeneïtat

Per de rasons de coeréncia, un article deu èsser finalament redigit dins un dialècte unic (l'usatge de mai d'un dialècte es admés transitoriament). La regularizacion se fa solament quand l'article es quasi acabat e complet.

En cas de conflicte, lo dialècte preponderant dins l'article es prioritari (se pren en còmpte ren que la redaccion personala de cada contributor, e non pas los modèls predefinits inclús dins l'article). Tanben son preferidas las formas convergentas admesas per las nòrmas lingüisticas en rapòrt amb l'occitan estandard.

Estil scientific

Pagina principala: Wikipèdia:Carta lingüistica/Estil scientific

Pagina principala: Wikipèdia:Carta lingüistica/Compausats quimics

Los articles scientifics devon seguir un estil concrèt detalhat caijòs:

Lo Sistèma Internacional (SI) fa partida integranta de la presenta carta lingüistica e d'aplicacion sus la Wikipèdia;
- S'utiliza las unitats del Sistèma Internacional e lors simbòls, invariables, escrits en caractèrs romans e precedits d'un espaci (per ex. km, L, s).
Los nombres cardinals son separats en millièrs amb un espaci (2 000 000,3, 2.000.000,3, 2000000,3). La comanda {{formatnum:}} del logicial MediaWiki permet de formatar automaticament l'escritura en chifras dels nombres.

Per la nomenclatura dels elements quimics, se seguís las règlas de l'Union Internacionala de Quimia Pura e Aplicada (IUPAC).

Tipografia

Generalitats

Lo subjècte de l'article es en gras a la debuta de l'article.
Las verguetas, punts verguetas, dos punts e punts son totjorn succedits d'un espaci.
Los sègles s'escrivan amb las abreviacions aC per «abans lo Crist» e dC levat se lo contèxte l'impausa (per ex. sègle VI abans Jesus Crits es incorrècte, cal escriure sègle VI aC).
Los espacis sont inserits sonque del costat exterior, pas a l'interior (per ex. xx ─xxx─ xx, xx 'xxx' xx, xx "xxx" xx, xx (xxx) xx, xx [xxx] xx).
- L'usatge internacional, doncas preferible en occitan, non bota ges d'espaci davant los signes ; : ! ? nimai entre las verguetas en forma de cabrons: xxx; xxx: xxx! xxx? «xxx» (per ex. una error « tipografica », una error »tipografica« son incorrèctes, cal escriure una error «tipografica»).

Utilizacion de las verguetas, caractèrs romans e italic

Tocant los caractèrs romans (dreits), los caractèrs italics e las «verguetas»:

Los títols d'òbras (libres, revistas, òbras d'arts plasticas, de musica o de cinèma, etc.) son en italic: L'enclaus de Robèrt Lafont, Smells like teen spirit de Nirvana, E la nave va de Fellini.
Los títols d'articles son «en roman e entre verguetas».
Los frasas citadas son puslèu «en roman e entre verguetas». Los mots o las divèras formas de lenga se citan en italic; lo sens dels mots se bota «en roman e entre verguetas». Per exemple:
- lo mot anglés town significa «vila».
- la terminacion -iá. Lo vèrb aver.

Ligatura

L'occitan modèrne non emplega pus las ligaturas erretadas del latin medieval (se preferís la forma Linnaeus cuja de Linnæus), ocasionalament dins d'emprumts estrangièrs (Skærbæk e non Skaerbaek).

Infotaulas

Pagina principala: Wikipèdia:Infotaulas

Ligams

Pagina principala: Wikipèdia:Carta lingüistica/Ligams

Vejatz tanben

Bibliografia

«Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana». www.clo-occitan.com.
Conselh Generau d'Aran. Normes ortografiques der aranés.
Vernet, Florian (2020). Gramatica de l'occitan estandard. Collègi d'Occitania.
Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera lengua occitana. Vocabulari ortografic de l’estandard de la lenga occitana [1a. ed. novembre de 2019]. ISBN 978-84-09-13866-1.

Annèxas

Diccionaris

Institut d'Estudis Occitans-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana. Diccionari der aranés [1a. ed. novembre de 2019]. ISBN 978-84-09-15095-3.
«Accès al Dicod'Òc» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicodòc. Congrès permanent de la lenga occitana.
Academia Occitana-Consistòri del Gai Saber. Diccionari General de la Lenga Occitana.
Ubaud, Josiana. Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan. Canet de Rosselló: Ed. Trabucaire.

Nòtas e referénicas

↑ Boileau, Nicolas (1999). Art poétique (1674), v. 147-154. París: ed. S. Menant, GF-Flammarion.
↑ Las darrièras actualizacions de la nòrma son destalhadas dins lo seguent document, Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana.
↑ Pel catalan e l'espanhòl, los cognòms compausats del patronim e del matronim de l'individú son sovent units per la preposicion «i» (cat.), «y» (es.).

[1] Boileau, Nicolas (1999). Art poétique (1674), v. 147-154. París: ed. S. Menant, GF-Flammarion.

[2] Las darrièras actualizacions de la nòrma son destalhadas dins lo seguent document, Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana.

[3] Pel catalan e l'espanhòl, los cognòms compausats del patronim e del matronim de l'individú son sovent units per la preposicion «i» (cat.), «y» (es.).

[1]

[2]

[3]