Tzvetan Todorov

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Tzvetan Todorov

Tzvetan Todorov no Fronteiras do Pensamento Porto Alegre 2012 (7938086378).jpg
Tzvetan Todorov a Porto Alegre (2012)

Naissença 1èr de març de 1939
Sòfia
N. a
Decès 7 de febrièr de 2017
París
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nom de naissença Цветан Тодоров
Activitat(s) critica literari, semiològ, istorian de las idèas e assagista
Lenga d'escritura francés

Tzvetan Todorov (en bulgar: Цветан Тодоров), nascut lo 1èr de març de 1939 a Sòfia e mòrt lo 7 de febrièr de 2017 a París, es un critica literari, semiològ, istorian de las idèas e assagista francés d'origina bulgara.

Biografia[modificar | modificar la font]

Nascut a Sofia lo 1èr de març de 1939, Tzvetan Todorov se’n va a París en 1963 e ven doctor en psicologia en 1966. Pren la nacionalitat francesa en 1973.

Dintra al CNRS en 1968, ont realiza l'ensemble de sa carrièra. Entre 1983 e 1987, dirigís lo Centre de recercas suls arts e lo lengatge (CRAL, CNRS-EHESS).

D’en primièr teorician de la literatura, se consacra dempuèi las annadas 1980 a l’istòria de las idèas, als problèmas de la memòria e al respècte de l’autre dins d’encastres istorics tant diferents coma la conquista del Mexic o lo camps de concentracion totalitaris.

Tzvetan Todorov se fa conéisser per sa traduccion dels formalistas russes (1965), que contribuiguèron fòrça a la difusion de la poetica contemporanèa. Son assag Littérature et signification fa d’el un dels davancièrs de la renaissença de la retorica; dins son Introduction à la littérature fantastique (1970), analiza lo genre literari de la literatura fantastica. Es tanben en 1970 que fonda amb Gérard Genette la revista Poétique.

Las reflexions posterioras de Todorov pòrtan subretot sus l'alteritat e per exemple sus la question del « nosaltre » e dels « autres » dins las discussions dels umanistas en Euròpa pendent la descobèrta del Mond Nòu, pendent lo procediment de colonizacion o pendent lo sègle XX, e tanben sus la question de la memòria.

Defensor independent de la democracia, dins un recuèlh d’assags paregut en 2009, La Signature humaine, dich son desir de demorar ligat a la via mejana de la democracia liberala, que cal, segon el, criticar « al nom del quita ideal democratic ». Alara escriu:

Son analisi de la vida comuna s'inscrich dins una caminada a l’encòp antropologic e istoric. Sas recercas sus l'istòria de l'umanisme meton en valor las òbras de Jean-Jacques Rousseau, Montesquieu, Montanha, Benjamin Constant e Jacques Cazotte.

Tzvetan Todorov èra professor convidat dins diferentas grandas universitats americanas: a Nòva York, Columbia, Harvard, Yale e en Califòrnia.

Era membre del Comitat de sosten del centre Primo Levi (sonhs e sosten a las personas victimas de la tortura e de la violéncia politica) e president de l'Associacion Germaine Tillion, a sa fondacion en novembre de 2004.

Se maridèt amb Martine van Woerkens, puèi Nancy Huston de 1981 a 2014. Sos enfants son, de son primièr maridatge, Boris, e, de son segond, Lea e Sacha.

Fasent resson a la sieuna biografia (un paire aligat a la cultura russa, une enfança viscuda dins la Bulgaria comunista de l'après Segonda Guèrra mondiala), son ultim assag, Le Triomphe de l'artiste. La révolution et les artistes. Russie : 1917-1941 (Flammarion, 2017), publicat just après sa mòrt, evòca la luta dels artistas sovietics contra lo poder estalinian, tractant subretot del pintre Kasimir Malevitch e de l'escrivan Ievgueni Zamiatine, figuras exemplaras d'un art se volent autonòma, liberat de tota constrencha ideologica.

Tzvetan Todorov morís lo 7 de febrièr de 2017 a París, d'una malautiá neurodegenerativa.

Reconeissença[modificar | modificar la font]

Prèmi[modificar | modificar la font]

  • 1998 : Prèmi europèu de l'assag Charles Veillon per Benjamin Constant : la passion démocratique
  • 2001 : Prèmi La Bruyère de l'Acadèmia francesa
  • 2008 : Prèmi Princesa de las Astúrias (Sciéncias socialas)
  • 2009 : prèmi Jean-Michel-Gaillard
  • 2011 : Prèmi de la critica de l'Acadèmia francesa

Distinccions[modificar | modificar la font]

  • 1990 : Doctor honoris causa de l'universitat de Lièja
  • 2006 : membre associat de la Classa de las Letras e de las Sciéncias moralas e politicas de l'Acadèmia reila de Belgica.

Obratge[modificar | modificar la font]

  • Théorie de la littérature, textes des formalistes russes, Paris, Le Seuil, 1965.
  • Littérature et Signification, Paris, Larousse, 1967.
  • Grammaire du "Décaméron", Paris, Mouton, 1969.
  • Introduction à la littérature fantastique, Paris, Le Seuil, 1970.
  • Poétique de la prose, Paris, Le Seuil, 1971.
  • Qu’est-ce que le structuralisme ? Poétique, Paris, Le Seuil, 1977.
  • Théories du symbole, Paris, Le Seuil, 1977.
  • Symbolisme et Interprétation, Paris, Le Seuil, 1978.
  • Les Genres du discours, Paris, Le Seuil, 1978.
  • Dictionnaire encyclopédique des sciences du langage, avec Oswald Ducrot, Paris, Le Seuil, 1979.
  • Mikhaïl Bakhtine, le principe dialogique, Paris, Le Seuil, 1981.
  • La Conquête de l'Amérique : la question de l'autre, Paris, Le Seuil, 1982.
  • Récits aztèques de la conquête, avec Georges Baudot, Paris, Le Seuil, 1983.
  • Critique de la critique, Paris, Le Seuil, 1984.
  • Frêle Bonheur : essai sur Rousseau, Paris, Hachette, 1985.
  • La Notion de littérature et autres essais, Paris, Le Seuil, 1987.
  • Nous et les autres, Paris, Le Seuil, 1989.
  • Face à l’extrême, Paris, Le Seuil, 1991.
  • Les Morales de l’histoire, Paris, Grasset, 1991.
  • Éloge du quotidien : essai sur la peinture hollandaise du sègle XVII, Paris, Adam Biro, 1993.
  • Une tragédie française, été 1944 : scènes de guerre civile, Paris Le Seuil, 1994 (ISBN 2-02-067920-5).
  • La Vie commune : essai d'anthropologie générale, Paris, Le Seuil, 1995.
  • L’Homme dépaysé, Paris, Le Seuil, 1996.
  • Benjamin Constant : la passion démocratique, Paris, Hachette littératures, 1997.
  • Le Jardin imparfait : la pensée humaniste en France, Paris, Grasset, 1998.
  • La Fragilité du bien : le sauvetage des juifs bulgares, Paris, Le Grand Livre du mois, 1999. Modèl:Commentaire
  • Éloge de l’individu : essai sur la peinture flamande de la Renaissance, Paris, Adam Biro, 2000.
  • Mémoire du mal, tentation du bien, Paris, Robert Laffont, 2000.
  • Devoirs et Délices : une vie de passeur (entretiens avec Catherine Portevin), Paris, Le Seuil, 2002.
  • Le Nouveau Désordre mondial : réflexions d’un Européen, Paris, Robert Laffont, 2003.
  • Les Abus de la mémoire, Paris, Arléa, 2004.
  • Les Aventuriers de l'absolu, Paris, Robert Laffont, 2006.
  • L'Esprit des Lumières, Paris, Robert Laffont, 2006.
  • La Littérature en péril, Paris, Flammarion, 2007. Modèl:Commentaire
  • L'Art ou la Vie ! : le cas Rembrandt, Paris, Biro éditeur, 2008.
  • Un humanismo bien temperado (conversación con Ger Groot) en Adelante, ¡contradígame!, Madrid, Ediciones Sequitur, 2008.
  • La Peur des barbares : au-delà du choc des civilisations, Paris, Robert Laffont, 2008.
  • La Signature humaine : essais 1983-2008, Paris, Le Seuil, 2009.
  • L'Expérience totalitaire : la signature humaine, Paris, Le Seuil, 2010.
  • Georges Jeanclos, Galerie Capazza et Biro & Cohen éditeurs, 2011.
  • Goya à l'ombre des Lumières, Paris, Flammarion, 2011.
  • Les Ennemis intimes de la démocratie, Paris, Robert Laffont - Versilio, 2012.
  • Insoumis, Paris, Robert Laffont - Versilio, 2015[1].
  • Le Triomphe de l'artiste. La révolution et les artistes. Russie : 1917-1941, Paris, Flammarion, 2017.
  • La tentation du Bien est beaucoup plus dangereuse que celle du Mal, avec Boris Cyrulnik, éditions de l'Aube, 2017.

Referéncias[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]


  •  Notices dans des dictionnaires ou encyclopédies généralistes : Brockhaus Enzyklopädie • Enciclopedia italiana • Encyclopædia Britannica • Encyclopædia Universalis • Encyclopédie Treccani • Gran Enciclopèdia Catalana • Swedish Nationalencyklopedin • Who's Who in France
  • Ressources relatives à la recherche :
    • Cairn
    • Canal-U
    • Diffusion des savoirs de l'École normale supérieure
    • Persée
    • PhilPapers (travaux)