Turquesa (pèira)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Turquesa polida

La turquesa es una espècia minerala formada de fosfat idratat de coire e d'alumini que la composicion quimica es CuAl6(PO4)4(OH)8·4H2O.

Inventor e etimologia[modificar | Modificar lo còdi]

Son nom vendriá de « pèira turca », que foguèt mai particularament coneguda en Euròpa a l’epòca de las crosadas. Donèt son nom a la color turquesa, una nuança de blau. Los Iranians la nomenan « firozé ». Los Turcs prenguèron lo meteis nom, lo mineral venent d'Iran. L'avent recebuda de la Turquia, los Europèus la nomenan « turquesa ».

Proprietats fisicas[modificar | Modificar lo còdi]

Pèira de color blava, non transparente (mièjaopaca), a vegada translucida suls bòrds. Varietat de fosfat d’alumina, dicha de vièlha ròca, fòrça cercada subretot lo blau azur. Aisidament reconeissable a sa color blau celest, a vegada verdenc. Infusible al calamèl, se dissòlv dins los acids sens efervescéncia, sens rèste, donant de coloracions de coire. A vegda las turquesas passan del blau brilhant al bleu tèrne: se dich que son mòrtas o atudadas.

Jaces[modificar | Modificar lo còdi]

L’expleitacion de la turquesa es plan anciana; que fòrça jaces son ara agotats, d’autres donan encara unas pèiras. Los jaces màger se trapan al Mexic e als Estats Units d'America. N'i a l'entorn de la Mar Roja. Aquelas del comèrci venont de l'Iran e de la Turquia. La Turquesa s'encontra en massas, sempre amòfas, formant a vegada de pichonas venas engatjadas dins lor ganga o en pichons raunats.

Iran[modificar | Modificar lo còdi]

Dempuèi al mens 2 000 ans, l'Iran demora una de las mai importantas regions productriças del mond. Un dels jaces mai ancian es aquel del mont Ali-mersai, dins la província del Khorasan.

Sinai[modificar | Modificar lo còdi]

Jos la primièra dinastia dels faraons, e benlèu abans, los Egipcians utilizavan la turquesa e de tiran de la peninsula del Sinai. Las minas de Serabit el-Khadem e Wadi Maghareh representan benlèu las mai ancianas minas. Lor color es mai verda qu'aquela de las pèiras iranianas.

Estat Units d'America[modificar | Modificar lo còdi]

Autrescòp fòrça turquesas se tiravan dins los Estats del Sud Oèst dels Estats Units d'America (Arizòna, Califòrnia, Colorado, Nòu Mexic, Nevada). Ara, sol lo site d’Apache Canyon en Califòrnia dona de bons rendements. La mina Sleeping Beauty es tanben coneguda.

Euròpa[modificar | Modificar lo còdi]

La mina de Solmans, près de Boçac, en Lemosin (Occitània), seriá lo sol jaç de turquesa d'Euròpa.

Utilitat[modificar | Modificar lo còdi]

Dempuèi de temps, es apreciada e utilizada pels artisans e los orfèbres coma gemma. Uèi, es concurrenciada per d'imitacions e de substituts sintetics. Atencion se la cal pas confondre amb la variscita per sa varianta verda dins las zonas de l'Utah e del Nevada.

Galerie[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]


Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]