Vejatz lo contengut

Senhoriá d'Alès

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'entitat administrativaSenhoriá d'Alès
Administracion
Region naturalaLengadòc Modifica el valor a Wikidata
CapitalaAlès Modifica el valor a Wikidata

La senhoriá d'Alès èra un estat feudal situat dins Lengadòc, fèu, entre autres, de Tolosa e dels reis d'Aragon.

Cosenhoriá atestada a partir de 1146, lo fèu es partejada entre los ostals de Pelet e d'Andusa.[1]

Pendent la Crosada dels Albigeses, lo cosenhor Raimon Pelet seguiguèt Simon de Montfòrt, mas l'autre cosenhor Pèire Bermon (d'Andusa) de Sauve seguiguèt lo comte Raimon de Tolosa.[2]

Lista dels senhors d'Alès

[modificar | Modificar lo còdi]

Ostal de Pelet

[modificar | Modificar lo còdi]
Blason de la familha de Narbona-Pelet.
Varianta del blason.

La dinastia traça son origina a Bernat de Narbona, de la familha dels vescomtes de Narbona, cridat "pelet", e son filh Bermon. Sos descendants venguèron senhors d'Alès:

[3][4]

Nom Maridat amb Enfants Longevitat Titulari Nòtas
Raimon I Pelet
(Wikidata:Q3421083)
Agnès
(ca. 1085-1140)
Bernat II, Rixenda (ca. 1120-) ca. 1175 - ap. 1140 ???? - ap. 1140 Venguèt cosenhor d'Alès per maridatge. Escaisnommat "Lo Crosat", èra part de l'armada tolosana de Ramon de Sant Gèli pendent la Primièra Crosada.
Bernat II Pelet
(Wikidata:Q30315691)
(1145) Beatritz de Melguer
(ca. 1115-1192)
Bertran, Ermessenda (†1176) ?-1170 ap. 1140-1170 comte de Melguer jol nom de Bernat V, per son maridatge a Beatritz de Melguer.
Bermon Pelet (segon Gauer; de completar e sintetisar)
Bertran I Pelet
(Wikidata:Q102859714)
Bonafossa Dauguesse (nom fr) († ab. 1205) Raimon II ?-? 1170-? comte titulari de Melguer. Venguèt feudatari del rei d'Aragon.
Raimon II Pelet
(Wikidata:Q3417725)
Sibilha/Sibilla d'Andusa
(ca. 1195 - ap. 1257)
Bernat III, Alayssette (nom fr; 1220-1260) 1175-1227 1170-1227 comte titulari de Melguer.
Bernat III Pelet
(Wikidata:Q102859701)
(1230) Tibors Adhémar de Monteil (nom fr)
(1210-1240)
Ermengarda (ca. 1230-), Bernat IV ca. 1210-1233 1227-1233 Cosenhor de Boucoiran (Bocoiran?). Sa femna es escaisnommada Tibors la Coratjosa. Sa filha Ermengarda s'es maridada amb Decan d'Usès.
Bernat IV Pelet
(Wikidata:Q102859694)
(ca. 1232) Eloïsa Guilhèm, Pèire, Bertran ????-sep 1252 1233-sep 1252 comte [titulari?] de Melguer, senhor de Boucoiran e de Rousson.
Guilhèm I Pelet ????-1254[4] 1252-1254[4] Cosenhor amb son fraire Pèire, mas mòrt pauc après lor paire.[4]
Pèire I Pelet
(Wikidata:Q3898802)
(24 oct 1262) Delfina de Rodés Raimon III, Delfina ????-1303? 1252-1303? Fraire de Guilhèm. Trobador escaisnommat lo senher d'Alest. Delfina de Rodés èra sòrre del comte Enric II de Rodés. Lo rei d'Aragon renoncèt lo sieu vassalatge. Sa filha Delfina, dich Delfina d'Alest, se marida dins la familha de Gantelme, senhors de Graveson.
Raimon III Pelet
(Wikidata:Q102859556)
(i 15 sep 1290) Elissenda de Calmont d'Òlt (†1298);
(ii ap. 1291) Delfina de La Ròcha de Renier (†ap. 28 oct 1354)
(i) Raimon IV;
(ii) Sibilla, Almueys
????-ap. 1315 1303?-ap. 1315 Cosenhor d'Alès, senhor de Rousson, de Boucoiran e de Lascours. Segon Roglo, Raimon es de son primièr maridatge, e Sibilla e Almueys de sa segonda. Segon Gauer, totes tres son del primièr maridatge dins l'ordena de 1. Sibilla, 2. Raimon, 3. Almueys.
Raimon IV Pelet
(Wikidata:Q102859546)
(1319) Marquesa Fredòl Marquesa, Ermessenda, Sibilla, (Joan) Bernat V ????-???? ap. 1315-???? Venguèt senhor de Lavérune per son maridatge a Marquesa Fredòl.
(Joan) Bernat V Pelet
(Wikidata:Q102859538)
(i 1346) Isabèla de Montlaur
(ca. 1335-?);
(ii) Guilhòta de Gantelme o Gilòta o Elena de Gaucelin[nt 1][5]
(i) Raimon V;
(ii) Margarida, Gui[6], Berenguièra, Isabelle
????-1402[nt 2] ????-1402 Cavalièr, senhor de Lavérune.

Evidentament, Gui e Raimon V venguèron totes dos cosenhors d'Alès.

etc.

Ostal d'Andusa

[modificar | Modificar lo còdi]
Blason de l'ostal d'Andusa
Blason de la branca de Ròcafuèlh-Andusa

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Roglo: Guillotte de Gantelme; Gauer: Gilotte o Helène de Gaucelin.
  2. Roglo: ap. 1393; Gauer: 1402.
  1. Alès au temps des seigneurs
  2. Modèl:Capítol
  3. Roglo, basa de donadas genealogica (recèrca Alais e Alès
  4. 4,0 4,1 4,2 et 4,3 Marc Gauer. [1]. 
  5. Segon Roglo, maridèt en primièras noças amb Isabèla. Segon Gauer, la primièra èra Guilhòta.
  6. Roglo: Guidon/Gui/Guion; Gauer: Guy dit Guyot